.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Comunicat públic, carta oberta. Quasi 18 anys a l’Ajuntament d’AlziraArticle d'opinió d'Eduard Hervàs
El dia 1 d'abril passat va fer 18 anys que vaig començar a treballar en l'Ajuntament d'Alzira , sense discontinuïtat encara que amb diferents tipus de contractes i sense dret cap econòmic o laboral derivat d'aquesta antiguitat. Però no he complert els divuit anys de treball per pocs dies. El passat dia 20 de març una parella de policies locals li notificava el meu cessament a la meua filla, després de despertar-la del son post-faller aporrejant la porta del pis. Semblava que hi havia urgència en la comunicació.
Era la culminació d'un procés que, teòricament, havia de consolidar-nos en el nostre lloc de treball als dos psicòlegs del Departament d'Educació, que començàrem a treballar a l'Ajuntament a l'abril de 1989 a l'Equip Psicopedagògic. Però, amb la necessària legalitat, amb molt poca legitimitat i gens d'allò que diríem ètica política, el procés ha conduït a que, després de divuit anys i tota la tasca realitzada, ja no treballe a l'Ajuntament d'Alzira.
També ha fet ara dos anys que iniciaren contra mi un expedient sancionador, per possible incompatibilitat amb l'exercici privat de la psicologia que, al capdavall, ha caducat en les mans dels qui l'iniciaren, després de determinar el jutjat en sentència que l'instructor de l'expedient, el regidor de personal Sr. Mascarell, no podia ser-ho.
Servici a la comunitat educativa local
Ningú no pot dubtar que al llarg d'aquests anys he servit dignament els ciutadans i ciutadanes i la comunitat educativa local en general en allò que se m'ha encomanat. Des de tasques de psico-pedagog escolar en diferents centres d'E. Infantil i Primària a la gestió educativa municipal: racionalitzar els processos d'escolarització, aconseguint aportar credibilitat i confiança tant entre els pares com als centres educatius; dissenyar i gestionar el procés de beques de menjador escolar des d'un plantejament educatiu quan el departament de Seveis Socials se'n desentengué per raons desconegudes; establiment de relacions permanents amb els directors dels centres educatius, amb reunions periòdiques de coordinació. També, tot el que té a veure amb la Participació Infantil: Consell de Xiquets i Xiquetes, Observatori Infantil, Programa Alzira en Xicotet a Alzira Ràdio; o activitats escolars com Concursos de Dibuix, Literaris, de Joguets amb Materials reciclats o Jornades d'Integració escolar amb l'alumnat del centre Carmen Picó. I la posada en marxa i seguiment de les Ludoteques Municipals o les classes de valencià i castellà per a estrangers, la trobada audiovisual Foroimatge o les Jornades de Poesia Escolar.
Juntament amb açò, la gestió de les Ajudes Extraordinàries a l'Estudi, Beques de Jóvens Investigadors i dels projectes locals de Ciutat Educadora o Amiga de la Infància i la redacció i presentació de programes municipals de compensació educativa als tres últims cursos, pels quals s'aconseguiren 7 professors especialistes per als centres d'E. Infantil i Primària per al curs 2006/2007.
No puc deixar de banda tota la relació amb les mares i pares, amb un constant recolzament a les AMPA i a la seua coordinadora, així com múltiples i diferents accions formatives, des de cicles de xerrades amb pares i mares d'alumnat d'1 a 3 anys al programa formatiu i informatiu Temps d'Escola a Alzira Ràdio -i que encara no he arribat a entendre per què la Sra. Regidora d'Educació el va retirar de la programació-, i múltiples col·laboracions periòdiques als mitjans de comunicació locals i comarcals. A més de la creació de materials impresos in/formatius sobre diferents temes, des de l'escolarització a la compra de joguets per a Reis, el Consum o l'Educació dels més menuts.
I, sempre, dia a dia, una atenció personalitzada a la problemàtica diversa i concreta que han vingut plantejant els pares, mares i alumnat, en relació a l'educació dels seus fills i filles, intentant donar les solucions més adients o, al menys, la informació i l'orientació que pogueren ajudar-los en la seua complicada tasca educativa familiar que, de vegades, obligava a realitzar una tasca mediadora amb institucions o centres educatius o derivació a diferents serveis.
De tot açò n'és bona prova l'escrit que els directors i directores dels col·legis públics i concertats d'Alzira enviaren a la Sra. Alcaldessa recolzant-me en aquells difícils moments de l'expedient sancionador, escrit del qual la regidora d'Educació Sanchis se n'assabentà mesos després per la fotocòpia d'un fax, ja que des de l'Ajuntament ningú no li havia dit res.
L'educació i l’Ajuntament d’Alzira
En aquests anys de treballador de l'Ajuntament he pogut conèixer directament la problemàtica de l'educació a la ciutat des del contacte directe amb els seus protagonistes: alumnat, mares i pares, professorat, tècnics municipals i polítics locals, en una posició que moltes vegades podia entendre's com a totalment esquizofrènica, observant com les necessitats dels infants i les seues famílies no es veuen de cap manera cobertes o ateses per les activitats i polítiques municipals.
A l'Ajuntament d'Alzira no hi ha un model definit de ciutat que vertebre les activitats, programes i projectes que es duen a terme, almenys en allò que toca a Educació i Infància. La qualificació d'Alzira com a "ciutat educadora" o com a " ciutat amiga de la infància" no es correspon per a res amb la realitat local. Al llarg dels darrers anys m'ha estat impossible que les regidores i regidors amb responsabilitats de govern es pararen a escoltar o llegir alguna cosa sobre aquests dos aspectes –teòricament- tan importants per a la ciutat: l'Educació i la Infància. Perquè caldria saber que quan es parla de ciutat educadora s'hauria de parlar molt més d'urbanisme, de trànsit o d'immigració que d'escoles i instituts o de xec escolar.
Fins i tot la senyora alcaldessa Bastidas s'ha negat implícitament i explícitament al llarg de tota la legislatura a utilitzar uns minuts per assabentar-se dels compromisos presos amb allò de ciutat amiga de la infància o del significat de ciutat educadora i, des del seu coneixement i convenciment, informar els seus regidors i regidores delegats perquè les polítiques dels departaments tingueren certa lògica i cohesió a l'hora de concretar en la pràctica aquests teòrics plantejaments.
Regne de Taifes, por dels treballadors i represalia política
L'Ajuntament d'Alzira continua sent un conglomerat de regnes de taifes , on cada regidora o regidor fa i desfà sense massa explicacions sempre que no li complique la vida a cap altre. Els polítics, ni saben ni volen saber què és això de la coordinació, la planificació conjunta, la transversalitat o la prevenció; i els tècnics ja fan prou en endevinar els desitjos dels seus regidors o regidores, seguir-los el corrent i no complicar-los la vida per no haver de fugir de possibles represàlies i assegurar-se el lloc de treball. Els qui haurien de coordinar no coordinen i els qui haurien de manar manen sense saber massa bé per a què o, només, perquè es note que manen i eixir en alguna foto. D'avaluació no n'hi ha, per la qual cosa els resultats són el que menys importa, si és que es pensa que puguen haver resultats.
A tot açò s'ha de tindre en compte que la por és un dels ingredients bàsics del treball quotidià de bona part del personal de l'Ajuntament d'Alzira , que dificulta els bons resultats, la coordinació i la rendibilitat de les tasques per a la societat alzirenya. Una situació a la qual els sindicats no han sabut, pogut o volgut evitar, ben allunyats de les finalitats que es suposa a les organitzacions de treballadors.
Finalment, des de la perspectiva que em permeten els mesos passats, tinc clar el procés que des de fa ja més de dos anys culminà en que m'hagen apartat de la feina (amb, repetisc, la necessària legalitat, molt poca legitimitat i gens d'ètica) és una represàlia política però encara no sé ben bé per què ni d'on ve. Potser vinga, simplement, d'haver intentat fer en cada moment la meua feina de la millor manera, al servei dels ciutadans i sense ser un ninot en les mans dels polítics. Potser, però no ho sé, hi ha qui em diu que ha d'haver alguna cosa més.
Eduard Hervàs Martínez
Psicòleg de l'Ajuntament d'Alzira d'abril de 1989 a març de 2007
Etiquetas de esta noticia
Educación y Formación
Opinión
Política : Actualidad Política,
Añadir un comentario
