.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Acte de guerra o execució extrajudicial?Article d’opinió d’Orwell
“L’execució d’Osama Bin Laden és per tant allò que els juristes anomenen una execució extrajudicial, o el que és el mateix, que no hi ha hagut ni juí, ni acusat, ni sentència, ni condemna”
A la lluna de València
L’execució del terrorista Osama bin Laden el passat dilluns, 2 de maig, no ha deixat indiferent a cap líder mundial i en la majoria dels casos les reaccions han sigut de felicitacions per al president dels EUA Barack Obama. És per tant esta execució un element per a reflexionar i per fer una valoració de les seues conseqüències.
Cal recordar que l’obtenció de informació per trobar al terrorista per banda dels serveis de intel·ligència nord-americans és totalment inhumana. Els presos detinguts a la base militar de Guantànam han sigut interrogats, tal i com ha reconegut l’administració Obama, sota la pràctica dels ofegaments simulats, és a dir tortura i la qual cosa no respecta els Convenis de Ginebra que regulen el tractament de persones en conflictes armats.
D’altra banda és important tenir en compte en quines condicions s’ha dut a terme l’operació militar contra el cap d’Al Quaida i les informacions contradictòries que ha facilitat Washington. Quan comença l’operació es va produir un tiroteig que els SEAL reprimiren acabant amb la vida del missatger de Bin Laden i una dona, desprès els militars entraren a la casa ja sense resistència i disparen al germà i finalment trobaren a Bin Laden, feriren a la dona que el protegia i l’executaren, no estava armat però, segons Washington, tenia armes al seu abast, un rifle i una pistola.
L’execució d’Osama Bin Laden és per tant allò que els juristes anomenen una execució extrajudicial, o el que és el mateix, que no hi ha hagut ni juí, ni acusat, ni sentència, ni condemna. Els EUA amb esta actuació han demostrat un menyspreu als drets humans, a l’Estat de Dret i al Dret Internacional. Als drets humans amb l’execució del terrorista, a l’Estat de dret al no reconèixer cap dret a Bin Laden i al Dret Internacional violant la sobirania territorial de Pakistan.
La millor opció, des del punt de vista humanitari, haguera sigut la seua captura i haver-lo jutjat per genocidi amb totes les garanties jurídiques i d’acord amb els drets humans. D’esta forma els EUA hagueren donat una lliçó de drets humans, de respecte a l’Estat de Dret i de democràcia; no sols a la comunitat internacional sinó també als terroristes i així hagueren demostrat que no hi ha delicte sense pena i que la diferència entre els terroristes i els americans és la justícia front a la barbàrie terrorista i la vida com a valor universal pel fet de ser persona.
La magnitud de la notícia ha eclipsat les conseqüències d’acceptar esta execució amb “normalitat” per banda dels governs europeus . El més sorprenent dins d’esta “normalitat” és que la pena de mort no existeix a Europa, però és que a més a més la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea prohibeix la condemna a la pena de mort o l’execució de persones. Una condemna es derivada d’una sentència d’un tribunal, on hi ha un juí i on l’acusat s’ha pogut defensar de les acusacions contra ell. No s’entén, per tant, la postura dels països europeus de complicitat amb els EUA , les declaracions de Cameron, Merkel, Sarkozy o Zapatero i les seues respectives felicitacions per l’operació no fan més que avalar l’actuació contra Bin Laden.
Finalment l’acceptació amb “normalitat” d’esta execució posa en perill la concepció de la persona com a titular de drets, la deshumanització de les persones com a simples objectes i marca un precedent per a guerres o intervencions futures, on la tortura siga acceptada com a pràctica habitual i les execucions sense drets poden passar a ser la norma i no l’excepció.
Obama ha dit que “s’ha fet justícia” amb la mort de Bin Laden, el problema és que l’absència total del dret i dels drets en esta execució extra judicial no han fet justícia, sinó que ha sigut una venjança pel 11-S. Les últimes revolucions àrabs han resultat una derrota per a Al-Quaida, els terroristes islamistes han perdut eixa batalla i estaven perdent terreny. Acceptar esta execució amb “normalitat” només demostra fins a quin punt estan canviant els nostres valors, és a dir qüestionar el respecte pels drets humans i açò per als terroristes sí que seria una victòria, en les nostres mans està no donar-los l’oportunitat.
.-000036 .-000021
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Un artículo políticamente correcto y demagógico. Bin Laden era un asesino y con ello no justifico las acciones de EEUU que me parecen execrables pero creo que ha tenido el final que se merecía.
Es que mucha justicia y muchos derechos humanos pero para los que han muerto por su culpa no había ni una cosa ni otra. Los juicios contra Videla o contra Pinochet, a ver, ¿qué se juzga si son culpables o inocentes? Que piensen en los cientos de muertos y desaparecidos por esa gentuza. Todos los dictadores deberían acabar como ha acabado Bin Laden. En España es vergonzoso que el hispanicida muriera en una cama.
¡Venga hombre, la justicia para el que se la merezca!
Por una vez, y sin que sirva de precedente, estoy de acuerdo con Benito. A ver si ahora vamos a rasgarnos las vestiduras por la muerte de este hijo de p.... asesino. A ver si él tuvo en cuenta los derechos humanos de los miles de personas que murieron por su "causa". Venga ya... demagogia la justa
No creo que haya demagogia en el artículo de Orwell. No se ha despistado en frases hechas, ni ha soltado un discurso político que, correcto o no, no hubiera dejado de ser un simple discurso político. Está fundamentado y bien razonado. La pregunta es: ¿somos capaces de razonar cuando hemos sido testigos de un dolor terrible y demoledor?. Es muy difícil. Hay momentos en los que pienso que no es posible. El impacto que me causaron los sucesivos atentados hizo que mi cabeza ideara mil y una maneras de acabar con el terrorista y, podría asegurar, que ninguna tan afable como la forma en que se ha producido. He tenido necesidad de venganza, y hace unos días se da la circunstancia de que otros se han vengado por y para mí. Sin embargo no termino de sentirme bien. Me pregunto porqué.
Siempre he pedido a los que me representaban, cordura, honradez y confianza. Para pedir algo así primero tienes que aprender a recibir, es algo así como lo de los derechos y los deberes. Y me he dado cuenta que yo no he recibido esto como debiera. Hay circunstancias en las que no es serio ni conveniente hacer paréntesis. Ahora sí, ahora no. Quiero una justicia que no enferme cuando a mí me venga bien. ¿Y ahora qué? ¿Cuál es el paso siguiente? Estoy un poco perdida y además tengo miedo pues no sé quién va a darlo.
Quizás sienta que no estoy de acuerdo con Orwell, pero le agradezco su cordura en el planteamiento, su honradez aún a costa de que le tachemos de demagogo, y su confianza en que existe una forma de hacer con todas las garantías jurídicas y de acuerdo con los derechos humanos.
El que a hierro mata a hierro muere. Pero creo que hubiera sido mejor si se hubiese escenificado de nuevo Los Juicios de Nuremberg. a lo mejor hubiese habido algún abogado que lo hubiese defendido.
Añadir un comentario
