.gif)
|
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Els Boix, palmerers d’AlziraUna professió totalment artesanal, on no hi ha cap tipus d’ensenyament que no siga la transmesa de pares a fills
Els fets quotidians van fent la història d’un poble, aquests fets van desenvolupant-se en el temps i la mateixa reiteració es la qui converteix el fet en tradició o costum, i hui el tema que guaita és un d’aquests fets que des de fa molts anys va repetint-se a la Plaça Major del nostre poble, i és la “paraeta” que la família Boix cada diumenge munta davant l’òptica Saura. Així és que el tema de hui va dedicat als palmerers d’Alzira.
La història d’aquesta família a Alzira comença el 1928, quan es desplacen des d’Elx d’on eren nats, Antonio Boix Vicente, i Josefa Pomares Torres, pares dels actuals germans Boix. Des d’aquella data ha anat produint-se el fet de muntar cada diumenge la taula de fusta per a ésser el major exponent de la collita de dàtils càndils, els de sol, els tenats, o els tendrals, que s’han de menjar verds perquè si no es podreixen.
Però anem endinsar-nos en descobrir un poc com es la professió de palmerer. La professió consisteix principalment en la neteja i manteniment de les palmeres, així com el conreu del fruit de la palmera, el dàtil.
Es una professió que des de fora sembla molt arriscada, encara que segons ells diuen que té el mateix risc que puga tindre qualsevol altra.
Per pujar dalt de les palmeres es descalcen per no relliscar, i amb una corda passada al voltant de la cintura i amb l’ajuda i força de les mans i braços, deixen la terra ferma, per pujar al cim ondulant de la palmera. Una vegada allí dalt i depenent del tipus de palmera, penjats en l’aire, desenvolupen totes les labors que comporta la professió. Els mascles es tapen per aconseguir les palmes i les femelles son les encarregades de produir els dàtils, que naixen entrada la primavera, i estan a punt de consumir en la tardor.
La tapada de mascles, i com tot en la vida ha anat evolucionant; abans es tapaven amb palmes lligades amb cordes d’espart. Hui en dia és utilitzat el plàstic per fer aquesta tasca. Una de les curiositats més significatives que cal destacar es que quan ja estan lligats els mascles formant allò que els palmerers anomenen “caporrullo”; es lliga a la part més alta de la palmera una llarga escala per pujar dalt d’ella amb una corbella un tant especial i posar-li al “caporrullo” el vellet. A més a més, en totes aquestes feines són utilitzades ferramentes tals com els corbellots i les forquelles. Les cordes que gasten per pujar dalt de les palmeres són fetes per ells mateixos trenat cinc malles d’espart.
Cal destacar també que els mascles que es tapen per fer les palmes, han d’esperar tres anys per a poder tornar-se a tapar.
Però ara anem a parlar de les palmes. Segons ens conta la família Boix, la tradició de les palmes a Alzira, pot tindre al voltant dels quaranta o cinquanta anys, quan un dia Antonio Boix Vicente va decidir fer unes palmes a la seua filla i a les seues ‘amiguetes’, ja que a la processó del Diumenge de Rams es solia eixir amb rames d’olivera. A partir d’aquell moment i any darrere d’any han anat elaborant la família Boix, les tradicionals palmes, vertaderes obres d’art i que tanta il·lusió ens ha fet a tots lluir-les en la processó.
Com vostès podran imaginar i tal i com hui està la vida, aquesta professió familiar tan sols dóna per poder subsistir, que ja és prou.
Tota la producció datilera que fan els Boix és venuda als mercats i fires, i segons ens conten, els que si ha canviat i molt són els mitjans de comunicació, ja que abans han estat utilitzats el carro i l’haca, la bicicleta, el ‘mosquitet’, DKW, fins acabar amb el modern camionet que tenen hui en dia.
Cal ressaltar com a peculiaritat de la professió la manera que tenen de tractar amb els amos de les palmeres, la neteja i el seu conreu, ja que es negocia directament amb cadascun d’ells, i cada tracte que es fa també es diferent en cada palmera.
Els palmerers o datilers és una professió totalment artesanal, on no hi ha cap tipus d’ensenyament que no siga la transmesa de pares a fills, una professió que es du en la sang i que pujar a les palmeres no és un treball per a ells sino una afició, una professió arriscadai per tots desconeguda i que gràcies a Antonio Boix Pomares, Tomàs Boix Pomares, David Gadea Boix, i Javier Boix Almela hem pogut comprovar que a Alzira, gràcies a la llavor d’avis pares, fills i néts, encara queden palmerers.
Miguel Á. Martínez Tortosa
.-000036 .-000021
Etiquetas de esta noticia
Fiestas : Semana Santa,
Personajes Alzireños : Reseñas,
Añadir un comentario
