Article d’opinió de Pedro Domínguez
“Demà tots a València, a les 18:30 hores, en la plaça de St. Agustí”
Natura
Pedro Domínguez Gento
Quan un electrodomèstic complix els 8 o 10 anys de la seua vida útil comença a donar ja molts problemes, això si tenim sort i no s'espatlla abans; aleshores els tècnics ens diuen que el millor és retirar-lo i comprar un altre. Doncs la central nuclear de Cofrents va ser dissenyada per a funcionar durant 27 anys, temps que ha complit precisament aquest mes, i amb ella hem tingut relativa sort perquè fins ara, que sapiguem, sols ha patit incidents menors, encara que algun ha provocat el vessament de substàncies radioactives a l'exterior. Per tant aquesta nuclear és cada dia més perillosa, per l'envelliment i la fatiga dels materials, per la seua enorme potència ampliada (1.110 Mw) i per la perillositat dels materials que utilitza; tres factors que disparen la gravetat dels seus possibles incidents/accidents.
Recorde la supèrbia i la irresponsabilitat dels tecnòcrates pronuclears quan començaven a vendre-les: segons ells, pràcticament tot en una central nuclear estava controlat i la probabilitat d'accidents greus era d'1 entre 1.000.000, és a dir que amb 100 centrals nuclears funcionant al món sols hi hauria un accident greu cada 10.000 anys... Lamentablement la realitat ha sigut una altra i des dels anys cinquanta han hagut desenes d'accidents greus, alguns d'ells gravíssims: Windscale, los Urales, Harrisburg, Chernobyl, Tokaimura i, ara, Fukushima, amb sis reactors accidentats i isòtops com el plutoni-239 (radioactiu durant més de cent mil anys) vessats a l'oceà, l'atmosfera i les terres situades a milers de km. D'altres accidents estigueren a un pel de la gravetat màxima, com el de Vandellòs I, que els arriscats bombers pogueren deturar poc abans del desastre.
Quan esclatà Chernobyl els pronuclears digueren que l'accident havia ocorregut perquè els soviètics eren molt burros (utilitzaren paraules més fines, clar), què diran ara que s'han accidentat sis (!) reactors al país amb més tecnologia del món?
La qüestió principal és que es tracta d'una energia massa potent i perillosa, bona per enriquir als capos de l'energia i l'especulació, però molt mala, pèssima, per a la natura i els éssers vius, inclosos nosaltres, els humans. A més hi ha alternatives perfectament viables: estalvi, eficiència, energia solar, eòlica, hidràulica, biomassa, geotèrmica i per a complementar-les el gas natural. Diuen que aquestes són més cares però quant ha costat ja l'accident de Chernobyl, que encara desprèn radioactivitat? Quant costarà l'accident de Fukushima? I si Cofrents patira un accident paregut, quant ens costaria als valencians, manxecs, murcians...? I la salut, quant val la salut i la seguretat de milions de persones?
I no és sols que poden esclatar, és que no hi ha solució per als residus. On els guardarem durant els milers d'anys que seran perillosos? Qui pot garantir que estaran ben aïllats durant tantíssim temps? Quant ens costarà cuidar aquests residus durant milenis? I realment tenim dret a deixar aquesta herència maleïda als nostres fills, nets, bis-nets, tatara-nets, retatara-nets, etc. etc. etc.?
Iberdrola, una vegada amortitzada i amb molts beneficis la central nuclear de Cofrents, ingressa cada dia pel seu funcionament al voltant d'un milió d'euros, nets en la major part, de forma que en altres deu anys de pròrroga s'embutxacarien 3600 milions d'euros més; un dolç massa apetitós per als mangants del mercat, que mai en tenen prou. I els nostres governants, autonòmics i estatals, podem fiar-nos d'ells, podem confiar que siguen objectius i ens defensen? Doncs si tenim en compte el Gürtel i els ERE, si recordem com han enxufat al Zaplana en Telefònica, al Gonzàlez en Gas Natural i a l'Aznar en Endesa, per ficar sols els exemples més descarats, sols un beneit molt innocent es fiaria d'ells.
En definitiva, cal jubilar ja Cofrents i haurem de ser nosaltres, els ciutadans conscients, els que obliguem a tancar la central nuclear. Ara estem a temps, si esperem que ens passe com als japonesos o als ucraïnesos, aleshores ja poc podrem fer.
El dissabte tots a València, a les 18:30 hores, en la plaça de St. Agustí (d'Alzira anirem en el tren de les 17:28 hores).
Pedro Domínguez Gento
Portaveu de la Ribera en Bici
Añadir un comentario