.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Hilario Sanchis ha sido homenajeado en su jubilaciónHa sido secretario general en el Ayuntamiento de Alzira durante 22 años
Cerca de 200 asistentes a una comida acompañaron y rindieron homenaje el mediodía del viernes a Hilario Sanchis Pellicer, hasta hoy secretario general del Consistorio, cargo que deja por jubilación después de 22 años.
Le acompañaban en la mesa su esposa e hijos, los alcaldes de anteriores legislaturas Paco Blasco y Pedro Grande, Elena Bastidas y una representación del Ayuntamiento de Ontinyent.
La alcaldesa de Alzira, antes de comenzar, dirigió unas palabras de agradecimiento a Hilario Sanchis. Después de la comida inició el turno de parlamentos Carlos Capella; después lo haría el interventor del Ayuntamiento; el señor Baixauli y Pedro Vidal. Cerró el acto el homenajeado al que en su alocución no se le pasó por alto ni un nombre de gente que ha estado relacionada en su trayectoria, incluso el mío como cronista oficial gráfico, quien le había publicado ese mismo día una crónica de su vida en el diario Levante-EMV.
Hilario Sanchis Pellicer
Naix a Alzira el 21 d’abril de l’any 1941, festivitat de Sant Vicent.
En un primer moment assistix, junt amb altres amics de la infància, a l’Escola Infantil quedonya Justa té instal·lada en la planta baixa de l’actual edifici núm. 18 de la plaça dels Màrtirs, coneguda vulgarment com a la plaça de Santa Caterina, i després cursa els seus estudis en l’Acadèmia Bialcanet, actualment desapareguda, i que estava ubicada al costat de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, en part del que hui és l’actual plaça de la Constitució.
En la mencionada Acadèmia Bialcanet adquirix la formació necessària per a presentar-se a l’Ingrés, el qual aprova en el col·legi dels Pares Escolapis, aleshores siti en el carrer Carnissers de València.
Però Hilario no sent molta il·lusió per realitzar els seus estudis de Batxillerat en el règim d’internat en l’esmentat col·legi dels Pares Escolapis i trenca la tradició familiar en convéncer son pare per a cursar tot el Batxillerat en l’Acadèmia Xúquer d’Alzira, una de les decisions més encertades de la seua vida.
Cursa els estudis de Preuniversitari en l’Acadèmia Castellano de València i estudia la llicenciatura de Dret en la Universitat Literària de València, de la qual forma part de la promoció de 1958-1963.
Finalitzats els estudis de la llicenciatura, realitza les pràctiques de les Milícies Universitàries en el Regiment 21 de Biscaia, amb seu a Alcoi, després dels dos cursos d’estiu de les mateixes Milícies Universitàries que aleshores tenen lloc en el campament de Montejaque de Ronda (Màlaga).
Posteriorment comença la preparació per a la carrera judicial. Per la tardança a convocar places de Judicatura, la convocatòria que es produïx d’oposicions per a cobrir 34 places de secretari de 1a categoria d’Administració Local (hui categoria Superior), l’impulsa a prendre part en estes i aconseguix aprovar les de gener de 1965. En excedir el nombre de places convocades i ordenar-se les puntuacions, va ser considerat aprovat sense plaça. Es van respectar els dos primers exercicis i va haver de repetir el tercer exercici (oral) en la convocatòria següent.
Com que no va ser immediata la següent convocatòria de secretaris de 1a categoria, amb data 31 de desembre de 1966 pren possessió de la plaça d’oficial major de l’Ajuntament de Sueca (València), per haver aprovat l’oposició lliure convocada a este efecte.
El dia 18 de gener de 1968 aprova el tercer exercici (oral) de la nova convocatòria per a oposicions lliures per al cos de secretaris de primera categoria de l’Administració Local (hui categoria Superior). Realitzat el pertinent curs d’habilitació en l’Institut d’estudis d’Administració Local a Madrid, d’abril a desembre de 1968, obté el títol corresponent.
Obtinguda l’excedència voluntària de la plaça d’oficial major de l’Ajuntament de Sueca, amb data 8 de gener de 1969, pren possessió amb caràcter de propietat provisional de la Secretaria General de l’Ajuntament d’Ontinyent, amb data 9 de gener de 1969, de la qual en va consolidar la propietat en 1970.
Durant els anys en què va ser secretari general de l’Ajuntament d’Ontinyent, va exercir també, en règim d’acumulació, les secretaries dels ajuntaments d’Aielo de Malferit (1970), de Bèlgida (1972-1983) i de l’agrupació Atzeneta d’Albaida–Carrícola (1972 i 1978), i en els exercicis de 1972 i 1973 exercix les funcions d’assessor jurídic de l’Ajuntament d’Agullent, en dur a terme una inspecció en el susdit municipi per designació de l’aleshores Servici d’Inspecció i Assessorament de les Corporacions Locals de la província de València.
L’any 1976 va participar en el VII Curs de Perfeccionament per a secretaris de Primera Categoria d’Administració Local (hui categoria Superior), celebrat a Madrid en l’Institut d’Estudis d’Administració Local (octubre 1976) i també en el mateix Institut va participar en els mesos d’octubre de 1979 i de febrer i març de 1980, en el VII Curs per a Diplomats d’Administració Local per a secretaris de la mateixa categoria.
Sent secretari de l’Ajuntament d’Ontinyent (València), i en ser creada la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, va exercir al mateix temps el càrrec de secretari d’esta durant els anys 1985 i 1986.
Al març 1988 participa en la I Setmana de l’Administració Local a la Comunitat Valenciana, sobre Planejament i Gestió Urbanística, organitzada pel Col·legi de Secretaris, Interventors i Depositaris de la Província de València, en col·laboració amb les Conselleries d’Economia i Hisenda i d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport.
Prèviament al concurs general de trasllats, Hilario Sanchis Pellicer pren possessió en propietat de la plaça de secretari general de l’Ajuntament d’Alzira (València), amb data 14 de juny de 1989, i aconseguix així la il·lusió de moltes persones, treballar per a la seua volguda ciutat natal.
Hilario Sanchis Pellicer està en servici actiu en el seu càrrec de secretari general d’este Ajuntament d’Alzira, en el qual estarà, treballant amb la mateixa il·lusió que el dia de la seua presa de possessió.
.-000023 .-000030 .-000050 .-000025
Etiquetas de esta noticia
Personajes Alzireños : Reseñas,
Social : Homenajes, Premios y Celebraciones,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Enhorabona per la merescuda jubilació, al Sr. Sanchis! I enhorabona a Alfonso Rovira per l'article del Levante-EMV en la secció "De Ayer a Hoy". Jo si que li puc dir alguna cosa més sobre la fotografia on apareix Donya Justa amb els seus alumnes d'aquella promoció. El quart començant per l'esquerra de la primera fila de xiquets que estan asseguts és Antonio Martínez Pérez, mon pare, fill d'Antonio Martínez Escrivà i de Mercedes Pérez Naya, la família de la qual elaborava l'original ungüent de la Naya.
Antoniet: ¿Que s'ha fet d'eixe original ungüent?
De l'ungüent poc puc dir, ja que ma iaia va morir fa molts anys i que jo sàpiga a la meua família directa no hi ha ningú que l'haja elaborat. Sembla que hagueren algunes imitacions dels "pegaets de la Naya" a l'Alzira de mitjans del XX, però la moderna indústria farmacèutica, el temps i la globalització han acabat amb tot. Per desgràcia els alzirenys hem perdut gran part de la memòria popular al voltant de les plantes i les seues propietats. El que si recorde de ma iaia, Mercedes "la Naya" és esta cançoneta, de quan jo era menut, i que m'ha recordat el teu nick amb molta enyorança, i deia així: "Bajoqueta i pimentó se n'anaren a renyir, bajoqueta cau en terra i pimentó pega a fugir".
Añadir un comentario
