Palabrita del Niño Jesús
1
“Un lloc en què només té cabuda la crítica i l’humor amb el pessiguet de sal que vostés tinguen a bé posar”
Bon dia cavallers. Em diuen Garsilaso de la Ribera, servidor de vostés. Alguns em coneixeran perquè tinc un apartadet en la portada d’este diari en què em deixen dir dotoreries barrejadetes amb un poc de ‘llimonà’, més que res perquè no s’espante ningú.
Fetes les presentacions, els diré que estic ací per a presentar una nova secció en este portal, que si ja té de tot, no li ve de sobra un bon raconet satíric valencià. El director de “El Seis Doble”, a qui crec que li falta algun regonet, i que açò no isca d’ací per la mort de Déu, m’ha anomenat “Director General” d’este nou “Raconet Satíric Valencià”. Encara que m’estiga lleig dir-ho, jo no volia, més que res perquè tinc més ‘faena’ que el sastre de Cullera. “Ramón, no done coll… si fins encara tinc les navelines per collir” -li vaig dir-. Al paio quan se li fica una cosa en la tòtina no hi ha qui el pare, és més pesat que un mostrari de ‘yunques’. I… un pernilet va tindre la culpa. Així que açò del “Raconet Satíric Valencià” no sé com acabarà, però començar ho ha fet a ‘lo Gürtel’, amb dos collons. L’operació la vaig tancar com la tancaria un bon polític d’ara: “Vinga va!, porta el pernilet que no sé si tindré una altra ocasió per a parar el sac i el que va davant, va davant”. Espere la comprensió de tots vostés i la compassió del Nostre Senyor però… un pernilet és un pernilet! O no?
Està pensat per a tots aquells
que els agrade la sàtira valenciana,
en qualsevol format
Ser “Director General” més que res és perquè en tots els llocs ha d’haver-hi algú que talle l’abadejo, però este raconet no és meu, no… És de tots vostés. Està pensat per a tots aquells que els agrade la sàtira valenciana, en qualsevol format: vers, prosa, ripio, epitafi de collons, foto… S’admet de tot, com en ‘botica’. Per a condicionaments ja tenim la vida. I de què es pot escriure? Ací val tot també, crítica social, puntadetes polítiques, costums, tradicions, picadetes de pardal i fins a flors i violes.
Cavallers! Les bases d’este certamen literari són més fàcils que la ‘tabla del 1’. Només queda que s’animen i ens envien els seus escrits al nostre correu electrònic [email protected].
Senyores i senyors, la partida va a seixanta tantos. Moltes gràcies anticipades i avant el carro! Hui comença el “Raconet Satíric Valencià”, un lloc en què només té cabuda la crítica i l’humor amb el pessiguet de sal que vostés tinguen a bé posar i... a qui li pique, ja ho sap, ‘chacarrac’, ‘chacarrac’…
Al mateix preu els deixe una cançoneta.
Per a sentir-la cal posar el dàtil en el play.
Per a començar el serial hem preparat 4 poalades de versets que hem espigolat de les falles locals que despús-ahir van passar a millor vida. Ací queda això:
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Bon día Garsilaso i enhorabona per crear este raconet, a vore si m'anime i t'envie alguna cosseta.
Per cert ¿Sabríes dirme d'on ve aixó de "mante"? S'escolta prou sobre tot en la gente major: Vine mante vine; mante a vore si tu...Es una paraula curiosa, per a mi que soc castellanoparlant clar.
Cuidat i dismos a on tens el camp per a anar a per unes navelines, una abraçada.
Ma que sou espigolaors!
Jo ja sé on espigoleu,
en les falletes millors
amb crítica de relleu.
Ja que xarrem bona cosa
i açò no és per fer-ho a posta,
segur que hi ha gent disposta
per a escriure-la ben grossa.
I t'ho dic i no m'encante
enguany els xics del Levante,
no han posat ni dos renglons
per parlar d'explicacions,
ni de crítiques locals
ni de sàtires cabals
que es fan a les comissions.
Per això alabe el gest noble
que en publicar eixos versos,
heu fet de sàtira immersos
els bons amics del Sis Doble.
Desi, perla, no sé d’on ve això de “mante”, però jo ho dic cada dos per tres. Li preguntaré al mestre Rovira que d’on menys et penses trau petroli. Veig que eres una 'espabilaeta', ja que vols que et diga on tinc el bancal per a collir-me les navelines. Redéu amb la xicona esta. Si vols també et cridaré quan haja de tirar el 'guano' o polvoritzar amb la 'mochila'. Au! mante, que sigues molt feliç i que Sant Bernat t’il·lumine. Un beset i... als seus peus senyora!
El somriure no ha estat mai renyit
en la crítica, la sàtira i ser ben parit
per fer uns versets amb molta saviesa
per colorar-li a mes d’u l’estupidesa.
Per tot això hem creat este raconet
i per celebrar-ho a lo gran m’he fet,
dos valencianetes i un bon cafenet.
Gràcies amic Ataulfo Bossalinda
i com no rima, vaig a fer-me una Mirinda.
Ñas coca.
Alsira flores de asahar,
cuyo perfume me lleva,
passes el pont a l'entrar
i sents la pudor de seba...
Quan s'acosten eleccions
els polítics molt treballen,
i ni baix de l'aigua callen,
entre eslògans i raons,
i després de quatre anys més,
res de res del que han promés,
pujar les contribucions,
i els pobrets contribuents
tots a tocar-se els...
Eixe és el cercle viciós
com diria un desficiós,
per això ací està molt bé
una miqueta de vara
per adreçar a algun cara
que es pensa que és "Déu sap què".
Benvinguda esta secció
i vaja un aplaudiment
seguit d'un toc de redoble
que acompanye l'ovació
tot seguit, en un moment
per als xicons del Sis Doble.
Pues la fábrica del almacén de cebollas se merece un homenaje porque contrata a gente que otros no lo harían. Sordomudos, jóvenes que nadie les ha dado un trabajo en la vida, gente con ganas de trabajar aunque tengan que llorar como niños por hacerlo. ¡Homenaje para el almacén de cebollas ya!
Yo no dic que no lil fasen
l'homenatge proyectat,
pero els efluvis que s'alsen
arriben des del mercat
hasta el mateix hospital.
Està molt be la faena
y el merit ningu lil lleva,
pero es a carta cabal,
el fet que cuant u alena
diu que a Alzira hi ha una seba
mes gran c'una catedral.
Desi, he trobat aquest article que t'interessarà.
Jo també l'he sentit molt aquest mot, a la ciutat de València, a l'Horta i a la Ribera, i no n'he pogut estar-me de cercar-lo:
https://www.facebook.com/ValenciaALaDipu/posts/590017261016206
Añadir un comentario