

Per: Xavier Cantera
Esperança dels pares que esperen fills,
de la societat que desitja els naixements de la fillada,
dels pares que punxen el taló dels bebés,
de la societat que vol evitar sofriments,
de la ciència que investiga solucions.
Esperança dels pares que estimen al que arriba,
dels pares que desitgen que vinga sense problemes,
dels pares que es queden sense somriure,
dels pares que diuen: "no és com els altres",
dels pares que esperen una cèl·lula mare.
Esperança d'una humanitat amb ciència,
d'una ciència per a la persona,
d'un món amb tots els suports,
d'una organització solidària,
d'una persona voluntària.
Esperança d'una estimulació primerenca,
d'una educació del que creix,
d'una formació del que viu,
d'una ocupació per al que vol treballar,
d'una diversió per al que riu.
Esperança d'un amor per a qui estima,
d'un consol per a qui sofreix,
d'una vida independent,
d'una llar a la seua mida,
d'un suport amb drets.
Esperança del miracle de la ciència,
de la ciència dels suports,
d'un món sense barreres,
dels qui no li tiren la culpa a Déu,
de la justícia i no beneficència.
Esperança on no arriben les lleis,
on no arriba la ciència,
on no arriba la política,
on no arriben les institucions,
on no arriben els somnis.
¡¡¡¡¡¡ESPERANÇA D'ESPERANCES!!!!!!.
Xavier Cantera
Añadir un comentario