.gif)
EL SEIS DOBLE
martes, 18 de febrero de 2025
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La discapacitat intel·lectual no és una malaltiaOpinió: Xavier Cantera
Ha sigut la gran desconeguda per al públic en general, de tal manera que se'ls ha nomenat sempre de manera incorrecta
._000600
Una opinió més | Xavier Cantera
La discapacitat intel·lectual ha sigut la gran desconeguda per al públic en general, de tal manera que se'ls ha nomenat sempre de manera incorrecta, imprecisa i fins i tot ofensiva: retardats, subnormals o minusvàlids. La recent reforma de l'article 49 de la Constitució Espanyola ha ajudat a conéixer-los amb més precisió i respecte: "Persones amb discapacitat", en aquest cas, "intel·lectual", perquè no tenen cap malaltia (alteració de la funció d'un dels seus òrgans o de tot l'organisme), únicament són de manera diferent, encara que a simple vista no descobrim uns trets clars de les seues diferències. Ens agrada dir "persones amb diferències funcionals".
Una persona té discapacitat intel·lectual i del desenvolupament quan compleix una sèrie de característiques com: Quan la diferència apareix abans dels 18 anys; quan té un funcionament intel·lectual per davall de la mitjana de la població, és a dir: que li costa més entendre les coses; quan té dificultats relacionades amb aquestes habilitats: la comunicació per a expressar el que pensa, en la vida en la llar: per a viure ella sola; en la cura pròpia: no entén bé el que està bé o malament; en el treball, en la salut, en la seguretat, en el maneig del seu temps lliure i té dificultats per a adaptar-se a la comunitat.
És important ara, amb la nova manera de cridar-los i de comprendre'ls, fixar-nos que són "persones" com tothom, que han tingut algunes dificultats per a formar-se en el seu procés de desenvolupament fins als 18 anys per un accident, per una malaltia o per una fallada en el seu cervell o per alguna infecció greu. Encara que no sempre se sap el perquè. Però no és una malaltia ni vol dir que la persona tinga un trastorn mental.
Important és saber tractar-los com a persones, com una més, has de tractar-les conforme a la seua edat, parlar-los a poc a poc i clar, respectant la seua decisió i el seu ritme vital. Tot això, partint que ha de ser la societat, que els envolta, qui ha d'adaptar-se a elles i oferir-los els suports i recurs que necessiten per a la seua inclusió en la vida diària i en l'entorn on viuen o trien estar. No els tractem com a xiquets eterns ni ens avancem als seus desitjos perquè totes les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament no són iguals i no serveix allò de "café per a tots i totes". Respectem la seua llibertat d'elegir. Són diferents però iguals que nosaltres.
.-000295VID
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
alziro - 18/02/2025
Pues la mayoría de progres no opinan lo mismo, puesto que consideran que la condición de estas personas es motivo suficiente para abortar.
Pues la mayoría de progres no opinan lo mismo, puesto que consideran que la condición de estas personas es motivo suficiente para abortar.
Añadir un comentario
