.gif)
EL SEIS DOBLE
jueves, 9 de enero de 2025
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Aljazzira Jazz Club presenta a Marquina-Selfa trioDissabte 10 de gener, a les 19:30 hores, en la Casa de la Cultura d'Alzira
.-000424
Marquina-Selfa Trio és un grup que naix en el 2022 arran de la inquietud compositiva d'Eduard Marquina-Selfa, pianista valencià i líder del projecte. Al costat d'ell, esta nit, dos grans músics amb extraordinària trajectòria: Matt Baker al contrabaix i Tico Porcar a la bateria
En este àlbum, el jove pianista valencià fa un xicotet homenatge al recorregut pels diferents estímuls que li han marcat en la seua carrera. És per això que podríem dir que, encara que el disc en si és una obra completa, les peces que el componen són com xicotetes inspiracions dins d'una gran Suite, tenint cadascuna la seua entitat i independència.
'Carpesa Estesa' és un àlbum de 9 temes, tots de composició original i com a nucli de tots ells la inspiració generada des de Carpesa, una xicoteta pedania que es troba als afores de la ciutat de València. Va ser nominat com a finalista en els Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2022 en la categoria de Millor Disc de Jazz.
Arrelats en la tradició jazzística, Marquina-Selfa Trio es nodreix de diferents estils i, encara que el caràcter improvisat dels seus temes té la seua essència en la música afroamericana dels anys 50 i 60, els tres músics tenen bagatge de llarg recorregut en diferents estils com per exemple en el flamenc i en la música clàssica.
Eduard Marquina-Selfa, piano i composició
De ben jove ha tingut la música a casa. Fill de professors de música i germà de violinista, als 5 anys va començar el seu aprenentatge pianístic amb el mètode Suzuki. Va acabar graduant-se en el Conservatori Superior de Música de València en l'especialitat d'Interpretació i en la de Jazz, havent guanyat el concurs “Mestre Josep Serrano” en la seua època d'estudiant.
Actualment exerceix la seua activitat professional en el que coneixem com a música creativa, sent director musical de diferents projectes com ara Dómisol Sisters i Le Dancing Pepa Swing Band, tenint ja 7 discos gravats entre les dues formacions. No oblida la seua faceta clàssica, sent el pianista repertorista de “L’Escola Coral de la UV”.
Els seus treballs més personals han sigut fins al moment la gravació de dos discos. El primer a piano sol: “Standard session Vol.I”, un disc que fa un repàs lliure d'alguns dels standards de jazz que d'alguna manera l'han 'tocat' més durant la seua formació. “Carpesa estesa” és un disc gravat a trio amb tot composicions del jove pianista. Tots dos dos publicats en el 2022.
Eduard Marquina-Selfa ha realitzat concerts amb els seus diversos projectes en països com Suïssa, França, Panamà (Danilo’s jazz club), Polònia i la Xina (ISME, International society musical education) entre altres. A més a nivell estatal ha recorregut ciutats com Vigo, Burgos, Madrid, Barcelona, Màlaga, Palma i com no, València, lloc de residència.
Matt Baker, contrabaix
Originari de Sioux City, (Iowa), Matthew Baker va començar la seua carrera professional en el contrabaix a la primerenca edat de 13 anys amb l'Orquestra Simfònica de la seua ciutat natal, primer com a músic de secció i després com contrabaixista principal. Ha sigut alumne de Gary Karr, James VanDemark, William Ritchie, Corin Long, Duncan McTier, Jiri Hudec i Rodney Slatford, entre altres. Té una llicenciatura en música del Royal Northern College of Music a Manchester, el Regne Unit, i un diploma de postgrau de la Royal Academy of Music a Londres, el Regne Unit. Des del jazz fins a la música clàssica i la del món, per a mi són tots un estil, un idioma.
Matt porta una carrera diversificada en interpretació de contrabaix, havent aconseguit reconeixement mundial pel seu treball en interpretació clàssica, jazz, folk i teatral en més de 20 països. Ha sigut aclamat per la crítica a través de concerts i gravacions en publicacions com The Strad, Gramophone, Fanfare, Amercian Record Guide, The Times, Guardian, The Sunday Herald, Jazz in Europe, Irish Times, Chamber Music Magazine, ABC i Cuadernos de Jazz.
En l'actualitat, Matt Baker, és professor de contrabaix en la seu valenciana de la prestigiosa universitat de Berklee, i va ser el fundador del departament de «Jazz Bass» del Consevatori Superior de Música de València. Ha tocat amb grans del jazz com Bob Mintzer, Terri Lyne Carrington, Victor Wooten, Mike Mainieri, Jorge Pardo, Dave Samuels, Mike Mossman, Steve Bailey, Clark Terry, Claudio Ragazzi i Víctor Mendoza. En 2008, Matt va guanyar el primer premi amb el seu duo en el concurs de Jazz de la UPV a València, Espanya i actualment treballa amb els seus conjunts de jazz, Brön, JPMB i Duo Baker / Zambelli entre altres projectes.
Tico Porcar, baterial
Vaig nàixer a Castelló en 1981 i vaig rebre les meues primeres classes de percussió i solfeig als 13 anys. Entre els anys 1997 i 2002 em vaig mudar a Barcelona, on vaig cursar el programa de L’Aula de Música Moderna i Jazz. Entre 2002 i 2005 em vaig traslladar a Madrid, i gràcies a la meua versatilitat musical, vaig formar part de diferents grups musicals d'estils molt variats, realitzant gires al costat de reconeguts grups nacionals.
Vaig prendre classes amb el bateria uruguaià Carlos Carli, qui em va introduir de manera més profunda en el llenguatge jazzístic, el qual posteriorment vaig perfeccionar amb Marc Miralta. En 2014 vaig acabar el grau superior de música com a intèrpret de jazz en el conservatori Joaquín Rodrigo de València i vaig continuar la meua formació en Interpretació i Investigació Musical.
Actualment, residisc a València, on sovint em criden per a tocar amb importants músics de jazz nacionals i internacionals, com Perico Sambeat, Albert Sanz, Sara *owling o Francisco Blanco “Latino”, entre molts altres.
Entre els projectes en els quals he participat o en els quals actualment estic immers, destaquen Albert Sanz Group, Perico Sambeat Flamenco Quintet, Pepe Zaragoza Quintet, Bron, Autòctone, Orbita i Tap Trio.
A 'Carpesa estesa', "Marquina-Selfa proposa una música que sembla trencar amb tot el que havia fet abans. Per començar, a diferència del disc anterior ['Standard Session, vol. 1'], estem davant d’una col•lecció de composicions pròpies. El pianista ja havia provat la seua habilitat amb l’escriptura a algunes de les gravacions de Le Dancing Pepa Swing Band, però es tractava aleshores de peces idiomàtiques dins el llenguatge del swing. Ara estem, en canvi, davant composicions que miren molt més al present musical que al passat, enllaçades pel fil conductor que proporciona la descripció de paisatges descoberts i sensacions viscudes a Carpesa, la pedania de la capital on resideix el pianista. No ho he parlat amb ell però jo diria que el confinament com període de reflexió forçosa ha tingut un pes decisiu en aquesta proximitat temàtica i emocional.
El pianista descriu la seua música com una combinació d’influències, des de la música clàssica fins al flamenc o el groove. Explicat així algú pot pensar que és una amanida; a mi, en canvi, el resultat em sona plenament coherent amb un plantejament jazzístic contemporani. Les composicions obsessives i abruptes com Dark blue, New day, new way o Interludi em recorden Herbie Nichols —un altre admirador de Monk—; Carpesa estesa té per contrast traces juganeres, com els clàssics del swing, encara que expressades a la manera de hui en dia. Les contínues sorpreses rítmiques i el fraseig amb acords i no tant amb línies melòdiques són ja el que podríem dir marca de la casa del jove pianista."
ALJAZZIRA JAZZ CLUB
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
