Opinió: Xavier Cantera
No et diem adeu, sinó per sempre, perquè seguirem el teu exemple
Una opinión más | Xavier Cantera
Podem resumir la seua vida, encara que no és fàcil per ser una vida tan plena i llarga, perquè quede en les nostres memòries, i mentre quede, Ernesto serà present entre nosaltres, perquè no podem deixar que desaparega la memòria de les obres d'un home tan extraordinari com espòs, com a pare, com avi, com a familiar, com amic, com a treballador, com a ciutadà preocupat per les causes justes i sobretot com a constant i incansable lluitador pels drets i la dignitat de les persones amb discapacitat, que no es una enfermetat sino una forma diferent de ser persona.
Ho ha segut tot per a nosaltres: secretari de la junta, president de la nostra associació, impulsor de la Federació Autonómica de families Plena Inclusi, secretari de la Patronal Empresarial d'entitats sense finalitat de lucre per a l'atenció a les persones amb discapacitat FEAD, membre, represntant a Adispac, de la Fundació Tutelar de persones amb discapacitat, però i sobretot, company inseparable del seu fill Javier. ¿Qui no ha vist alguna vegada, pels carrers de la nostra ciutat, a Ernesto acompanyant satisfet al seu fill en llargs passejos? Aquesta és la imatge clara de qui sempre ha estat al seu costat, pendent d'ell, sense deixar-ho ni un moment. Tots sabem el que li haurà costat deixar-ho ara, encara que confiava plenament en la seua família.
Però Ernesto, per ser una persona solidària, s'ha dedicat durant tota la seua vida, a més de al seu fill, a totes les persones especialment amb discapacitat intel·lectual, des dels primers anys en el centre d'educació especial, després en el centre ocupacional la Ribera i en tots els seus càrrecs, sempre elegit, en el sector de la discapacitat, però no viscuts com a llocs d'honor sinó com a oportunitats per a servir a les persones i sempre compartint democràticament les decisions
En Adispac-Plena Inclusió li devem molts esforços i per això honrarem la seua persona i la seua memòria, posant el seu nom al centre de dia que volem construir, perquè ja no estarà l'any que ve en la celebració del 50 aniversari que tanta il·lusió li feia, ja que ha segut un dels principals actors de la nostra trajectòria, en favor de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seues families. Encara que semble que ha deixat òrfenes a dos famílies, la seua i la d' Adispac, no és així. Seguirem el seu treball incasable i ben fet sense cansament, com ell, fins que les forces ens abandonen. . Ernesto, descasa en pau que t'ho has guanyat. No et diem adeu sinó per sempre perquè seguirem el teu exemple.
ADISPAC-PLENA INCLUSIÓ
.-000295VID
Añadir un comentario