EL SEIS DOBLE
martes, 12 de noviembre de 2024
El silenci pot ser còmplice
Opinió: Xavier Cantera
Opinió: Xavier Cantera
‘De la meua experiència, com a voluntari o responsable, viscuda en les catàstrofes per aigua a Alzira i a la Ribera, tinc algunes lliçons apreses’
Una opinión más | Xavier Cantera
Davant de situacions amb tantes desgràcies, amb tant de dolor i tanta desolació, alguns aconsellen a guardar silenci i acompanyar amb la solidaritat a les persones i poblacions que sofreixen d'una forma tan injusta. Però em negue a guardar silenci ja que, per altres circumstàncies soci-polítiques, podria ser qualificat de còmplice. Encara que ja vaig expressar els meus sentiments amb la publicació del "Poema amb ràbia" de la setmana passada, crec que no està bé que, sent tan aficionat com soc a comentar esdeveniments de caràcter social i polític, em pose de perfil davant la desgràcia produïda per la NADA com si no m'interessés, quan és tot el contrari.
De la meua experiència, com a voluntari o responsable, viscuda en les catàstrofes per aigua a Alzira i a la Ribera, tinc algunes lliçons apreses: Es va fer molt d'esforç per a redactar un "pla contra inundacions" que, quan sento en els mitjans citar-lo, el PATRICOVA, tinc una gran frustració perquè, a més que crec que no ha servit per a gairebé de res i només ho miren els estudiosos, m'avergonyisc del poc cas que li ha fet la classe política per a prevenir i per a interpretar el comportament de les aigües, amb intenció d'avisar dins el termini i en la forma escaient, si resulta que tot està escrit sobre què fan les aigües d'aquestes comarques anant cap a la mar o a l'Albufera.
Quan sofrirem nosaltres les desgràcies, s'estava començant a muntar l'estructura organitzacional i els equips de Serveis Públics i Socials de les Conselleries pertinents per a atendre els col·lectius més vulnerables i, malgrat els novençans que eren els diferents departaments, van arribar a Alzira una bona quantitat d'equips professionals que, juntament amb els equips municipals van abordar amb solvència totes les situacions de dolor que van viure les nostres famílies, partint que els qui millor coneixien la realitat de la nostra ciutat eren els funcionaris municipals. El municipalisme es va consagrar definitiu i es va confirmar com la tercera administració real de l'Estat al costat de la Central i a l'Autonòmica.
D'altra banda, estic convençut que va ser la bona sintonia i el respecte institucional que existia entre les Administracións Central, l'Autonòmica i Local els que van facilitar la ràpida arribada i la intervenció eficaç de tots els recursos necessaris, estigueren on estigueren, per a abordar l'emergència en totes les seues àrees, partint de la importància del protagonisme dels serveis públics que van motivar al voluntariat solidari a mullar-se també.
No crec que es puguen comparar aquella experiència i els seus efectes amb el que s'està vivint a la Comarca de l'Hort a Sud i en part de la Ribera, però també és cert que ara les administracions estan més ben equipades, més informades i altament organitzades, almenys sobre el paper, a raó del que s'ha vist per la tardança i per la falta de resolucions clares i precises davant la cadena de desgràcies que s'han acumulat sobre el veïnat, per als pobles, per a les empreses i per a la classe treballadora. És necessari demanar responsabilitats i més a qui més competències tenia sobre els temes, extreure lliçons, corregir el mal fet i construir infraestructures conformes amb els estudis científics i professionals. Quan ens ensenyarem que, per a servir a la societat, no n'hi ha prou amb tindre bona voluntat i bones intencions. Aquí s'ha vist la importància de l'absent Directori d'Emergències perquè els polítics estiguen sempre acompanyats de la ciència dels professionals i dels funcionaris públics, evitant protagonismes personals en pantalla fins que va desaparéixer
.-000295VID
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Añadir un comentario