EL SEIS DOBLE
martes, 22 de octubre de 2024
Habitatge i contrapoders
Opinió: Xavier Cantera
Opinió: Xavier Cantera
'Hem de remar per a afavorir, de manera seriosa i de confiança, la noble causa que suposa construir unes polítiques d'habitatge avançades i realistes'
Una opinión más | Xavier Cantera
A hores d'ara de la legislatura ja ningú dubta de la urgent necessitat de solucionar el difícil problema de l'habitatge. Tots, i fins i tot els poders públics , reconeixen la gravetat de la situació després de molts anys d'inacció en la creació d'habitatge públic a preus assequibles per a la majoria de la ciutadania. Sembla ser que ara, per la protesta al carrer de totes les ciutats, com la de València, s'ha convertit en el principal problema de la gent i el més urgent de solucionar per als poders públics. I ací ve el que vull comentar.
El Parlament aprova una llei de l'Habitatge que desenvolupa el dret constitucional a un habitatge digne i adequat i modifica la protecció processal del dret de propietat. El Senat va aprovar el Projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge, el Projecte - tramitat pel procediment d'urgència sense que s'aprovara cap de les esmenes presentades- va rebre l'aprovació del Ple del Congrés dels Diputats, però prompte apareix "una primera zona de fricció tècnica que se situa en la necessitat de promulgar aquesta legislació estatal centrada en una matèria transferida a les Comunitats Autònomes. D'aquí ve que les autonomies del PP i altres nacionalistes no està disposades a complir la llei. Davant aquest xoc, la Constitució diu: "Si una Comunitat Autònoma no complira les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuara de manera que atempte greument a l'interés general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el cas de no ser atés, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat interés general", i ací s'aguditza el xoc "amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat", que és del PP. Davant la qual cosa, continua dient la Constitució: "Per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes".
El Govern descarta ara castigar les autonomies per incomplir la llei d'habitatge, però premiarà a les que complisquen i el ministeri i les comunitats pacten el repartiment de 200 milions d'euros del bo lloguer jove. El PP insisteix que no declararà zones en conflicte i adverteix que els seus territoris no toleraran “xantatges”, perquè la nova llei d'habitatge suposa una “clara limitació” de les competències que exerceixen les autonomies en aquesta matèria, que en part queden “expropiades” pel Govern. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els dos vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), José Antonio Ballestero (proposat pel PP) i Enrique Lucas (pel PNB).
Davant aquest xoc de poders, diuen els experts: "Només cap una crida a la reflexió sobre la importància de posar tots els mitjans, per part de tots els agents i dels poders públics -especialment autonòmics- en favor de la creació d'autèntics parcs d'habitatge a preu assequible al nostre país, de la conservació i manteniment dels habitatges ja existents evitant la seua degradació, del major inter-clasisme possible als nostres pobles i ciutats, de la generació de confiança entre les parts concernides pel funcionament d'un mercat immobiliari que ha de satisfer les necessitats de la població. És també clau el paper dels governs autonòmics en l'orientació i coherència de les polítiques municipals que afecten l'habitatge, perquè la ciutadania perceba que existeix una implicació real en la resolució dels seus problemes per part de tot l'Estat, central, autonómic i local.
En definitiva, hem de remar per a afavorir, de manera seriosa i de confiança, la noble causa que suposa construir unes polítiques d'habitatge avançades i realistes. No oblidem que són les classes més desfavorides les que més precisen que el sistema funcione, perquè són les més excloses quan aquest resulta ineficaç i desequilibrat. Per tant, el sistema ha de funcionar d'una vegada per sempre. Cal saber quina part del sistema de l'Estat no funciona o no vol funcionar. Ens fixarem d'ara en avant perquè ens juguem el futur
.-000295VID
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Añadir un comentario