.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Las PYMES y autónomos, objetivo de la AEATArtículo de opinión de “Sierra”
La Agencia Tributaria ha fijado a los equipos de inspección una recaudación por fraude de 4.000 millones de euros
La organización profesional de Inspectores de Hacienda del estado (IHE) cargó contra la agencia tributaria, a la que se le acusa de una persecución desmedida contra las PYMES y los autónomos con el único fin de ampliar su afán recaudatorio.
Según Francisco de la Torre, Secretario General y Portavoz de la Asociación de PYMES y autónomos, la Agencia Tributaria ha fijado a los equipos de inspección una recaudación por fraude de 4.000 millones de euros, cifra más o menos similar a la marcada en el año 2009 (este año fue el considerado el mejor ejercicio de la historia de la agencia tributaria en cuanto a inspecciones se refiere).
Estos objetivos fijados por parte de la Hacienda Pública ejercen una presión sobre el “laborioso” trabajo realizado por los inspectores, puesto que dichas fijaciones marcadas harán que se precipite con mayor contundencia el cierre de los expedientes, tratando de alcanzar la mayor recaudación posible.
Al observar la denuncia de persecución hecha por parte de la asociación de PYMES y autónomos, la Agencia Tributaria salió al paso de ella asegurando que lo único que pretenden es aumentar la presión sobre los defraudadores, algo que ellos consideran un “objetivo irrenunciable”.
Para los inspectores de Hacienda, «la presión que lleva ejerciendo la Agencia Tributaria en los dos últimos años es excesiva y en los últimos meses, irracional».
El portavoz de los Inspectores de Hacienda del Estado denuncia que el aumento de la burocracia en las actuaciones con la introducción obligatoria del expediente electrónico, es un lastre cuando hay casos que suman un número excesivo de folios llegando a la cifra de 15.000. Es por ello, que el portavoz manifestó que no pueden cumplir en óptimas condiciones todas sus labores debido a que tienen que dedicar excesivo tiempo a este tipo de funciones, por ello es más costoso y difícil investigar fraudes.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Sembla que a l'Estat espanyol, les pràctiques de frau fiscal assoleixen dimensions astoradores. La causa fonamental sembla estar en que degut a l'enorme poder i influència de les classes superiors i més poderoses sobre el govern, les quals no paguen el mateix que les seues homòlogues de la UE, fa que les administracions estatal i autonòmiques no recapten els diners suficients, la qual cosa ens du a que, per exemple, l'Estat espanyol no puga invertir en despesa pública social el mateix que els altres països de la UE-15. Pel que fa als països que han estat governats per les classes conservadores (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya), els seus sistemes de recaptació d'impostos són escassament progressius, amb una càrrega fiscal menor que el promig de l'EU-15 i un enorme frau fiscal que va des del 20 al 25% del seu PIB. A més són països d’escassa sensibilitat social i redistributiva ja que són els que tenen majors desigualtats de renda en la UE-15, països on les distàncies entre els més rics i la resta s'ha ampliat enormement. En el cas espanyol, fou el moment, durant el període en què governà el PP, en què les seues polítiques fiscals i econòmiques afavoriren clarament la polarització de les rendes de l’Estat espanyol; en el període 1999-2004. Mentre els costos laborals augmentaren sols un 3’7%, els beneficis empresarials augmentaren un 73%. La part del lleó se l’emportà, per golejada, les rendes del capital. Els més beneficiats foren la Banca, la qual basà la seua estratègia més important en inversions especulatives al sector immobiliari, què absorbí recursos que haurien d’haver anat a altres àrees més productives i menys especulatives, i que no haurien creat el col·lapse de la bombolla immobiliària ni el problema de l’endeutament i l’escasa demanda en reduir-se la massa salarial, que és la conseqüència: la reducció de la capacitat adquisitiva de les classes populars i que va fer que l’economia s'haguera de basar-se en el crèdit que, en col·lapsar, ha provocat un problema d’escassetat de demanda i, per tant, la recessió econòmica. Això vol dir, entre altres coses que el major problema avui a la UE no és l’elevat dèficit o deute (com diu el FMI, el Banc Europeu, el Consell d'Europa i el Banc d'Espanya), sinó l’escàs creixement econòmic i l’augment de la desocupació. I un afegit al comentari: Les empreses (principalment les petites i les mitjanes) no poden crear ocupació, ja que a més de tenir dificultats per accedir al crèdit dels bancs tenen una demanda insuficient dels seus productes; i no hi ha demanda perquè la majoria de la població no té la capacitat adquisitiva per comprar-los (degut a la baixada dels salaris i a la desocupació). Més o menys, entenc jo, que per aquí va la cosa.
Añadir un comentario
