Per: Rubén Pastor
Se suposa que els qui facen sonar la campana del sant i siguen fadrins/es aconseguiran en el curs de l'any un pretendent
La vespra d’ahir, festivitat de sant Antoni Abat –17 de gener– es cremaren a poqueta nit les típiques fogueres organitzades i muntades per tota la ciutat que els veïns i veïnes aprofitaren per a desfer-se dels trastos vells.
És tradició botar la foguera quan esta es troba en el punt culminant mentre es canta una cançoneta: «Sant Antoni del Porquet, als xiquets uns dinerets i a les dones una surra perquè vagen a costura». El dissabte següent se celebra la famosa i concorreguda processó on participa qualsevol classe d’animal domèstic i també moltes cavalleries. Els animals són beneïts en la porta del dosser del sant pel capellà de la parròquia de Sant Joan Baptista. Amb la imatge del sant –que fou amagada durant la Guerra Civil espanyola– també existix una tradició: cal tocar la campaneta del sant i de l’acompanyant. Se suposa que els qui facen sonar la campana del sant i siguen fadrins/es aconseguiran en el curs de l'any un pretendent i cas de no aconseguir-lo, s'han d'esperar al següent i tocar, com a últim recurs, la campaneta del porquet, tot i que el nóvio/a els isca morrut. Els majors acostumen a tocar les dos campanetes per a sol·licitar salut i un any més en què resar al sant.
Añadir un comentario