.gif)
.png)
EL SEIS DOBLE
martes, 14 de febrero de 2023
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Viure en una societat amb una mateixa direcció | Opinió: SauveurInconscientment pensem que tenim tot el temps del món per fer realitat el que ens agradaria
._000575
._000690
Els desitjos tenen data de caducitat, igual que el nostre pas per ací, però hi ha alguna cosa que no se definir que ens caracteritza a tots, allò que ens fa creure inconscientment que tenim tot el temps del món per fer realitat el que ens agradaria, per eixa raó posposem per a més endavant el que realment, igual, deuríem estar posant en pràctica hui.
No és fàcil ser el que realment vols ser en esta societat, per molt avançada, progresista i liberal que ens puga semblar. És obvi que alguns passos engegantits sí que s’han donat fent-nos un poc més lliures, però queda camí per recórrer i prejudicis que arraconar.
El què diran continua estiguent present en infinitats d’ocasions, en mil coses que nosaltres duríem a termini en els ulls tancats, però ens aturem a llançar-nos per com ens jutjaran, per com pensaran de nosaltres, per com afectarà a qui ens rodeja i, al final, nosaltres mateix, els que ens llançariem sense xarxa a la piscina acabem sent els grans perjudicats per la indecisió que ens converteix en els últims en adonar-nos que pensant en el ‘que’ hem arraconat el ‘com’, allò que realment volíem fer.
Com ens agradaria actuar? Com voldriem viure? Com envegem, encara que siga un poc, la vida que du algú que coneguem? Com seríem de no ser el que som?
Davant la indecisió pensem que anar contra corrent és la solució, que ens fa més lliures, menys adoctrinats, però en certa manera acabem abduits per una corrent misteriosa que ho arrossega tot per allà on passa, ja que no ens agrada apostar per cavall perdedor, i ahí és on s’inicia el nostre debacle social cap allò que fem tots seguint una mateixa direcció, oblidant el que ens agradaria fer, fins al punt que ni ho fem i, possiblement, ni ho farem.
Pertànyer a alguna associació, penya, equip, partit polític… és lligar-se de peus i mans. En estos casos estem perduts en com no opinem com la majoria. Està vist de manera objectiva que critiquem al rival, però mai als nostres, i quan per damunt d’una finalitat bé siga social, esportiva o política hi haja persones que pensen que els càrrecs que ostenten els corresponen en propietat és quan venen les discrepàncies, els malentesos i la diversitat d’opinions, però si penses contrari als de dalt fes-ho amb pensaments personals i intransferibles, perquè si per algun motiu eixe pensament el transmets a alguna persona, encara que siga en el més estricte secret, estás perdut, allò que contes és covertirà en la moneda de canvi dels pensaments que has venut.
Sauveur
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
