Els diferents calvaris d'Alzira
El calvari més popular és, sens dubte, el de la Muntanyeta del Salvador, del qual dóna compte Blasco Ibáñez en l’obra “Entre Naranjos”
A Alzira, a banda de les estacions del calvari (els viacrucis) de l’interior dels temples parroquials, van tindre calvaris alguns convents, i van destacar el dels franciscans, també hi va haver calvaris públics a l’interior de la vila i pel Raval de Sant Agustí.
El calvari més popular va ser, sens dubte, el de la Muntanyeta del Salvador, del qual dóna compte Blasco Ibáñez en l’obra “Entre Naranjos”. L’actual Calvari de la Muntanyeta, que va substituir l’antic, del segle XVIII, arruïnat a primers del segle XX, va ser reemplaçat per l’actual, escolpit en pedra artificial, que es va alçar l’any 1968 a expenses de l’alzireny Salvador Guimerà Bono. També podem contemplar encara, en la Vall de la Murta, les restes de l’antiga ermita del Mont Calvari, al costat de les basses on desaigua l’aqüeducte de la font de la Vall.
En la pintura de Sanz Castellanos que adjuntem podem vore com fou el primer calvari que poseí la Muntanyeta del Salvador. Les altres dos fotografies corresponen a l’actual calvari.
Font: “Alzira. Avingudes, places i carrers (A-F)”, d’Aureliano Lairón i Rubén Pastor.
El titular d'este serial conté dos paraules: passat i present. En la majoria de les vegades, ambdós termes van units per un fil invisible que els fa companys de viatge.
El passat i el present, en este cas concret d'Alzira, el nostre poble, és tan sols una seqüència de temps entre un fet històric o costumista o entre un racó de la ciutat que s'ha transformat. Esta seqüència entre el passat i el present ens invitarà moltes vegades a disfrutar i a comprendre xicotetes i grans coses d'esta volguda Alzira que molts portem en el cor.
Sense records no seríem ningú, sense present tampoc. Estem ací i ara compromesos amb el que podem veure, tocar o sentir, però no oblidem que abans que nosaltres van existir uns conciutadans vivint el seu present que és, al cap i a la fi, el nostre passat. Que el fil invisible unisca tot açò.
Añadir un comentario