.gif)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Alzira... Viatge del passat al present (1)Qui era ‘El Saludador?’
Una tipologia de personatge dels segles XVI i XVII que va acabar donant nom a un carrer que hui es troba a l’antic barri de La Vila d’Alzira
._000804
El titular d'este serial conté dos paraules: passat i present. En la majoria de les vegades, ambdós termes van units per un fil invisible que els fa companys de viatge.
El passat i el present, en este cas concret d'Alzira, el nostre poble, és tan sols una seqüència de temps entre un fet històric o costumista o entre un racó de la ciutat que s'ha transformat. Esta seqüència entre el passat i el present ens invitarà moltes vegades a disfrutar i a comprendre xicotetes i grans coses d'esta volguda Alzira que molts portem en el cor.
Sense records no seríem ningú, sense present tampoc. Estem ací i ara compromesos amb el que podem veure, tocar o sentir, però no oblidem que abans que nosaltres van existir uns conciutadans vivint el seu present que és, al cap i a la fi, el nostre passat. Que el fil invisible unisca tot açò.
Rubén Pastor
El Saludador fou la persona que amb l'alé, la saliva, xuplant una ferida o dient certes paraules pretén curar o previndre els efectes d'una mossegada, la ràbia i altres mals. El Saludador era una persona que en l’època medieval i moderna tenia gran prestigi i arribà a disfrutar del beneplàcit de la societat, incloses les autoritats, fins no fa molt. Ens consta que en els segles XVI i XVII exerciren com a Saludadors en la vila Miquel Talens (1509), Joan Prats (1594) i Joan de Santa Anna (1633). Sens dubte, un d’ells – el nom del qual no ens ha quedat– donà nom al carrer del Saludador que es troba a l’antic barri de La Vila d’Alzira.
FONT: “Alzira. Avingudes, places i carrers (R-X)” d’Aureliano Lairón i Rubén Pastor.
“¿Què era un Saludador? El facultat per saludar o guarir per certa gràcia o virtut màgica tota mena de dolències. Ni què dir té que no era Saludador el qui volía. Calía ésser-ne un escullit, un predestinat; i no tan arreu s’hi naix a les dotze en punt de la nit de Nadal; o es té una creueta marcada al trespol de la boca o en la soqueta de la llengua; o se n’és el qui fa set dels fills mascles haguts a un mateix matrimoni. Hi havía Saludadors que teníen de Patrona a Santa Caterina, i portaven tatuada al pit una roda. Eren facultats per beure’s l’oli bullint com si es tractàs d’un got d’orxata i passejar-se per damunt d’una braserada com si es tractara d’un prat d’herba tendra. Altres del mateix gremi –els de creueta en la boca en especial– eren que, ni triats a pols pels casos de ràbia, càncer, tisi, còlera i altres alifacs i, ficats a fer pronòstics, dictaven molt sí senyors sobre si sería mascle o femella la cria que era a punt de vindre al món.”
Dins de les moltes habilitats i poders que tenien els Saludadors, es conta que quan l’1 de novembre entraven en els cementeris era capaços de vore als difunts, als espectres i també de vore les processons de morts i d’animetes, bàsicament en encreuaments. Segons relata la tradició valenciana de les animetes, el Dia de Tots Sants, a poqueta nit, les ànimes tornen per un dia a les cases que habitaven. Al sendemà, han de tornar al seu estat habitual i si no s’encenen ciris o candeletes, les ànimes es poden perdre en el seu camí a casa, cosa que fan entre Tots Sants i el Dia d’Ànimes o Dia de Difunts. Cal encendre un ciri o una candeleta per cada ànima difunta d’un familiar perdut i mantindre-los des del Dia de Tots Sants fins al migdia del Dia d’Ànimes, el dia 2 de novembre (cal recordar que la Nit de Difunts és la nit de l’1 al 2 de novembre). El dia de Tots Sants (1 de novembre) era, en el nostre entorn, una jornada d’estar a casa, prop de la llar. Hi ha multitud de contes que ens parlen de caçadors que no respecten la festa, se’n van de cacera i ja no tornen més, o de pescadors que només han pescat desgràcies en Tots Sants. En la Nit de Difunts és quan poden sorgir eixes ocasions especials on pot comunicar-se el món dels vius amb el dels morts i on en algunes circumstàncies el nostre món s’obri a un món que no és exactament aquell en què nosaltres vivim…
._000351
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Historia, Patrimonio, Costumbrismo y Pasado,
Secciones : Alzira... Viatge del passat al present,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
M'ha encantat.
Muy curioso
Excelente artículo de D. Rubén Pastor.
Encomiable trabajo de Rubén Pastor. En la publicación de los tres volúmenes sobre el callejero de Alzira une, junto al conocimiento real de las vías urbanas, el formar equipo con el archivero Aureliano Lairón. Una triología de libros muy recomendable.
Añadir un comentario
