.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Raons d’una vaga“No hi pot ser que tan sols l’eixida d’aquesta crisi financera, i internacional la paguen els de sempre. Hi ha una altra manera d’eixir, més solidaria i més justa”
Hui 8 de Juny, els treballadors i les treballadores de l’administració pública i empreses del sector públic estarem en vaga general. Més del 12% de l’ocupació correspon a treballadors de l’administració, funcionaris i laborals, un de cada quatre treballadors en actiu. Milions de treballadors i treballadores que veurem els nostres salaris rebaixats sense cap explicació o acord previ, trencant dràsticament el dret a la negociació, vulnerant els drets assolits durant molts anys a traves de les mobilitzacions i dels acords consensuats al llarg de molts anys de treball, i tot això gràcies a les mesures del Govern que opta per retallar la despesa intervenint exclusivament sobre les despeses i els sectors més dèbils.
Tinc un amic que diu a pagar-ho “Poca Roba” i té raó, qui de vosaltres no té un nebot, un cosí, una germana, una amiga que no siga mestre o professora, o bomber, o policia o vedell o administratiu o zelador? Som treballadors i treballadores que complim les nostres funcions, que vetllem pel manteniment del sistema, que cada mes declarem els nostres ingressos i les nostres aportacions per a que l’estat funcione.
No hi pot ser que tan sols l’eixida d’aquesta crisi financera, i internacional la paguen els de sempre. Hi ha una altra manera d’eixir, més solidaria i més justa. Cal mirar la via impositiva, la fiscal, cal mirar d’acabar amb el frau fiscal, cal mirar de gravar més als que guanyen més, però sembla que això no està en el cap del Govern, un error sens dubte, sense impostos no hi ha recaptació suficient per a mantenir l’estat de Benestar, i una equitativa redistribució de la renda.
Un bon exemple estaria activant el impost del Patrimoni, hui congelat, l’estat ingressaria 1.500 milions€, i el mateix pot passar amb altres figures impositives com les societats d’inversió, ( SICAV ) 1% actual passar al 5% s’ingressaria 1.350 milions€, augmentar al 5%, impost a les grans empreses que facturen més de 1.000 milions€ s’ingressaria 2.500 milions€, i el impost de successions o la taxa als moviments financers, etc..
Amb aquestes mesures de retallar el següent pas serà congelar l’oferta d’ocupació pública, i sense oposicions que faran els joves que acaben els seus estudis universitaris? Com reduirem les xifres d’atur? I a més a més amb menys llocs de treball vindrà un deteriorament dels serveis públics a la ciutadania, més alumnes per mestre, més malalts per metge, menys jutges, menys administratius per a atendre les nostres demandes.
“Ens toca protegir i reivindicar el dret al treball digne”
Tot açò, acompanyat de la congelació d’una gran part de les pensions,la reducció de les aportacions en les ajudes per a la dependència i l’avís de que vindran altres mesures. No és més que el primer pas, vindrà després la proposta de prolongar l’edat de jubilació als 67 anys? vindrà la reforma laboral amb l’abaratiment de l’acomiadament? vindrà la privatització dels serveis públics?
És el nostre deure evitar-ho, és a les nostres mans demostrar que no volem encetar aquest camí, les nostres possibilitats són les que són en un estat democràtic, podem resignar-nos i acceptar les mesures, podem signar en contra d’elles, podem votar en les eleccions, associar-nos, afiliar-nos a un sindicat i eixir al carrer a dir que no ens sembla bé el que s’està fent, o fer una vaga i sacrificar el nostre sou per a evitar que vinguen mals pitjors per que el mercat i el Fons Monetari Internacional no entenen de necessitats personals i en aquest moment és ell el que dicta i els governs els que obeeixen.
La independència sindical s’exerceix, i d’ acord amb les mesures s’actua, no volen seguir el joc polític ni a uns i a altres, els nostre deure i la nostra responsabilitat es defensar els drets dels treballadors i treballadores, ens toca protegir i reivindicar el dret al treball digne, el respecte de la negociació, el compliment dels acords, la necessitat de milions d’aturats i el dret al treball. Aquestes mesures aprovades pel govern signifiquen directament un retall de drets i de salaris, és possible i necessària una altra política fiscal i econòmica a Espanya, és necessària la regulació de les transaccions financeres, és necessari obligar a les entitats bancàries a finançar els projectes que possibiliten la creació de nous llocs de treball amb línies de crèdit que faciliten la creació de noves iniciatives.
Federacions de l’àrea pública de CCOO PV.
Ensenyamnent, Sanitat, Serveis a la Ciutadania
Unió Intercomarcal Ribera-Safor
Etiquetas de esta noticia
Opinión
Política : Actualidad Política,
Social : Actividades, General,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Aço es un autèntic corporativisme, imposta pels seus líders sindicals sense contar amb ningú. Pense que sols busquen ixir per la televissió i populisme, intentant demostrar que fan algo més que plenar-se les butxaques a costa de tots els espanyols. Una vaga deuría ser algo més.
Com a empleat públic, em sembla una vergonya que les gestories pagades pels treballadors convoquen ara una vaga irresponsable i fracassada de bestreta. I dic gestories, perquè de sindicats ja no els queda res. Hui dia de la vaga, el seguiment de la qual és mínim, hi ha delegats sindicals que s'han agafat hores sindicals, o el dia d'assumptes propis "moscós", o estan de baixa per malaltia comuna, per tall de secundar la vaga -sense que els descompten ni un euro del jornal-. Això ni és secundar la vaga ni és res. Això és ser uns pocavergonyes "maltrabaja" que se'n pugen dalt de caixó per a mobilitzar als altres, però que a l'hora d'agafar la bandera t'abandonen i et deixen tirat com una burilla.
Jo no faig vaga hui. Treballaré diligentment i tot allò de bé que puga. I quan algun dia, eixim d'este pou que és la crisi, quan tornen a rutllar les coses i qualsevol peó d'obrer guanye en tres dies, el que nosaltres no guanyem en un mes, aleshores és quan faré vaga general revolucionària si fa falta per a reivindicar la pèrdua de poder adquisistiu que em va a suposar a partir de ja la retallada i la congelació. Però mentrimentres, la vaga és una postura hipòcrita, insolidària i irresponsable. Si volen fer vaga, que la facen, però que la facen de veritat els alliberats a sou del sindicat, els agitadors professionals que no han agafat una ferramenta des dels llunyans setanta, els apoltronats que viuen al socaire de multiples secretaries i càrrecs rimbombants a la gepa dels treballadors, i sobretot els feixistes emmascarats que ara agiten la vaga -perquè va contra Zapatero- però que en realitat estan a favor de tot el que Zapatero acaba de fer, perquè són del mateix pelatge que Zapatero. PP=PSOE. Visca la Terra! I ara tots a treballar.
clar i ras, no poses a tots en el mateix sac,en el meu sindicat als seus alliberats-se els descompta el dia de vaga com a qualsevol altre treballador, amb la diferència que un altre treballador es pot quedar en casa i el del sindicat té molt més treball i fa més hores que altres dies sense cobrar un duro i amb els descomptes de rigor.Te esperem a la manifestació a València o es que tampoc vas a anar. Poca vergonya i desprès voldrás tindre els mateixos drets que qui es juga jornal i temps en defensa dels deus drets.
Pobrets els del sindicat, que en aquests dies tenen més treball i fan moltes hores... Tu que vius a Eurodisney o què? Les hores que puguen fer ara els quatre alliberats, per les que no han fet en tots els anys de bonança, que no s'han menejat a res, mentre invariablement els treballadors i treballadores públics perdíem any rere any poder adquisitiu. Aleshores els despatxistes a sou del sindicat no deien ni pruna, i cada any un passet enrere. Hi ha molts subjectes als quals no els he vist mai tirant de pala, o arrimant el muscle, i em té igual com els diguen. Respecte a que m'insultes dient-me pocavergonya, et posaré jo uns quants exemples del que per a mi és un pocavergonya. Pocavergonya és un Secretari comarcal, que quan se li esgoten els manaments estatutaris, fusiona aquesta comarca amb la del costat i així té el marcador a zero per a seguir sent secretari comarcal i seguir xuplant del pot. Pocavergonya és el que s'autoanomena dels crítics quan en realitat només és crític que per a traure la talladeta que li pertoca en una assemblea amanyada on prèviament oficialistes i crítics ja s'han repartit els butacons a cobrir. I així seguir vivint del conte sindical. Pocavergonya és aquell a qui en realitat li importen una merda les condicions laborals dels seus companys, però a qui si que li ve molt bé ser l'alliberat del sindicat per a no fer torns, ni treballar de nit, ni festius... Pocavergonya és qui va tocant gepes per a perpetuar-se en l'organització. I no és que vull tindre els mateixos drets que ningú. És que cap sindicalista assalariat s'ha jugat ningun jornal, perquè la realitat és que tots viuen molt bé al seu despatxet d'alliberats, és que els tinc perquè m'he trencat la cara per tindre-los quan ha calgut, però no ara, que amb vora cinc milions d'aturats em sembla una pocavergonya, un destrellat i un desgavell el que esteu fent vosaltres, els alliberats, assalariats.
esta clar que no estem parlant del mateix, a mi no em paga cap sindicat, per ser delegat he realitzat la vaga , em descomptaran per això el que corresponga i he estat al peu del canó tot el dia, al matí al sindicat i els centres de treball i a la vesprada a la manifestació.Per ser delegat sóc mal vist en l'empresa, quan hi ha problemes amb un company ens veiem fora de l'empresa i ningú em paga les hores extres,ho tinc assumit sóc sindicalista. D'Allò altres que contes, potser serà cert o no, però la meua realitat com a sindicalista no té res a veure amb eixe món d'euroeurodisney que contes. Jo em crec el meu paper i ho porte fins a les ultimes conseqüències.A cada un amb la seua consciència, però conec a més sindicalistes que són i pensen com jo. Ni tots els polítics són uns lladres, ni tots els sindicalistes són com els pintes el teu.Quan dic poca vergonya, és per que estic fart de què critiquen i esperen assentats que passe per davant de sa casa el cos del sindicalista i mentres a disfrutar del que aquell aconseguix amb la seua lluita, si no eres d'eixos per descomptat que retire el que he dit.
Estimado "sindicalista" ratifico desde la primera a la última tus opiniones expresadas en tus dos comentarios. Conozco a muchos representantes de los trabajadores "sindicalistas" que viven o han vivido todos esos inconvenientes que tiene el representar a los trabajadores, pues hay mucho egoismo, individualismo e incomprensión en la sociedad en la que vivimos. En el mundo del trabajo, en mi opinión y después de muchos años de experiencia en diferentes ámbitos, casi siempre pasa lo mismo y es el que mas grita y critica lo que hacen los demás, utilizando solo sus argumentos sin pensar en los demás, es el que mas suele beneficiarse o el que mas cosas tiene que esconder. Eso si, siempre en su sitio y sin hacer nada por nadie, es decir egoismo, individualismo o revisionismo puro. Cuando no es así, lo que suele ocurrir es que ha tenido alguna relación intensa en algún sindicato o grupo de trabajadores y ha salido trasquilado por motivos que sólamente él, es capaz de ver o interpretar y que por lo contrario, sus actuaciones en el sindicato o grupo de trabajadores, suelen ser poco solidarias, poco edificantes o poco compartidas y al final, siempre son los malos los demás y nunca se ve uno su propia "chepa". Es evidente y así lo he expresado otras veces, que en todos los colectivos hay un porcentaje de personas que no actuan adecuadamente y lo que se suele hacer, es cambiarlos por otras personas y eso, en mi opinión, no significa que la organización a la que pertenezca dicha persona sea toda mala o incompetente. Las decisiones, como la convocatoria de una huelga, no las toma el sindicato, como ente abstracto, sino que la toman un conjunto de personas muy numeroso que lo representan y que todas ellas han sido elegidas en algún congreso, por los trabajadores en una empresa o por el grupo de funcionarios que pertenezcan a dicho sindicato. Estimado "Sindicalista" te animo a seguir con tus convicciones y trabajo sindical y no te recalientes con determinadas críticas poco argumentadas y poco serias. Todo esto es al margen de la libertad que tiene cada persona en estar a favor o en contra de la huelga convocada. En cuanto a si los derechos que han conseguido los trabajadores, sean funcionarios o nó, son buenos, regulares o malos, es evidente que es opinable, pero lo que si está comprobado con datos y hechos reales, es que los trabajadores que tienen sus derechos como consecuencia de negociaciones y movilizaciones realizadas por las organizaciones sindicales, son mejores que los que no tienen a nadie que les represente colectivamente. Un saludo
Att: De Clar i Ras, El to i el so sona al llenguatje dels comentaristes de la Cope- Intereconomía- el Mundo, i algunes publicacions de caire antidemocartiques i preconstitucionals. Lamentable les barbaritats que dius, despreciables algunes afirmacions inconcretes, i fora de contex citades en el teu article. Sols et dire, que aquell que considera participar en una organització sindical heu pot fer-hi voluntariament, tot i sabent que son organitzacions d´ample debat intern i de resolució democratica.
La difamació moltes vegades amaga un perfil de persona, incoherent, destructiva, falsa, i negativa. Difama, difama, difama, que algo quedarà ! eixe és el espirit i l´alcanç del seu article. I per favor no utilitze més per signar els seus escrits el nom de Clar i Ras.
Utilitze el nom que em dona la gana, perquè que jo sàpiga ací no hi ha oficina de patents i marques. Si el so del meu llenguatge li sona a la COPE, Intereconomia i El Mundo, serà perquè vostè segueix i llegeix eixos mitjans i per això ho sap. No he dit cap barbaritat ni afirmació inconcreta, he fet un relat exhaustiu del que fan alguns que s'intitulen sindicalistes. Si a vostè no li agrada és el seu problema. Ni sóc una persona incoherent, ni destructiva, ni falsa, ni negativa, però si vostè està buscant-ne alguna és molt senzill: Pose's davant d'un espill.
Qui té la cua de palla sempre es pensa que li s'encén.
Añadir un comentario
