El conjunt de Braulio Correal va aconseguir el títol de lliga i l’ascens a 2a B després de guanyar 5-1 al Favara en el Palau d’Esports
El futbol sala a Alzira torna a estar viu. De la mateixa manera que ha fet en diverses ocasions durant la temporada, l’afició tornà a omplir el Palau d’Esports en l’últim partit de lliga, creant un ambient festiu i envejable en la graderia. Els de Braulio s’adjudicaren el títol de 3a Divisió i l’ascens a 2a B en imposar-se per 5 gols a 1 al CA Favara.
“Som, som, som de Segona Divisió” és el que s’escoltava a les portes del vestidor alzireny una vegada finalitzada la lluita. L’agressiva botzina del Palau d’Esports va assenyalar el final del partit i la bogeria va inundar la pista del pavelló. Càntics, abraçades i llàgrimes que brollaven d’ulls emocionats. Havien fet història. L'Alzira Futbol Sala era el campió de la lliga.
Això sí, els últims 40 minuts no foren per a res fàcil, el Favara va posar una oposició prou aguda que els de Braulio varen haver de neutralitzar. Quasi amb un quart d’hora d’intensitat i grans actuacions dels porters, Pendi va convertir el primer de la vesprada després de rematar un córner que ell mateix provocà. Un minut després, Jordi Fayos empatava des dels 10 metres. Amb l’1-1 els ànims es relaxaren. Fins i tot, l’arribada del temps de descans era positiva per l'Alzira i esborrar, entre altres coses, el condicionant de les faltes.
Però Luis Moreno no estava massa d’acord amb això i es marcà un bon detall individual per a ficar l'Alzira per davant en el marcador a un minut del descans. En la represa, el desgast havia minvat el joc dels visitants. Els locals es trobaven més còmodes, arribaren amb més perill i els gols començaren a arribar. José Carlos, en dues ocasions, i Álvaro Rodrigo feren esclatar el Palau d’Esports. El somni estava més a prop. Els minuts s’anaven consumint sense canvis en l’electrònic i, aleshores, sí, vora hora i mitja després arribà el final, l'Alzira s’adjudicava un històric títol de lliga amb l’ascens a 2a B inclòs.
“Kiko, gràcies”
La part més emotiva la va posar el comiat de Kiko Llorens, qui després de disputar els seus últims minuts, nodrint així més de dues dècades dedicades al futbol sala, deia adéu a l’afició del Palau. En el minut 9, es va veure un ‘Kiko, gràcies’ ben gran en la graderia, gest que el ‘9’ va aplaudir des de la banda. “Haestat un plaer, moltes gràcies”, va pronunciar entre llàgrimes el ja excapità.
Alzira Futbol Sala
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Añadir un comentario