El passat dimecres el N.B. Alzira visitava la pista del C.B. Aldaia C per disputar el partit ajornat corresponent a la jornada 22, de gran transcendència per a tots dos equips immersos en la lluita per l’ascens
Els alzirenys començaren atacant bé la zona plantejada pels locals des del primer segon, posant-se per davant a l’electrònic en els primers compassos, però gràcies a l’encert en el tir exterior els locals agafaren els primers avantatges per acabar el primer quart 19-16. Amb la mateixa dinàmica va començar el segon quart, Aldaia continuava anotant amb facilitat, sobre tot des de fora, i es posava 9 punts dalt, obligant al tècnic alzireny a parar el partit per recomposar l’equip. La nova disposició sobre la pista va servir per millorar la defensa però els d’Alberto Lahoz continuaven negats en el llançament exterior, sense aconseguir transformar un sol triple malgrat els nou intents des de 6,75. S’arribava al descans 35-27, un marcador inquietant per als de la Ribera, que tenien com objectiu inexcusable guanyar el partit o perdre per menys de 16 punts per fer valdre el basquetaverage particular i assegurar-se la segona plaça del grup que dona dret a l’ascens.
El tercer quart va presentar alternatives per als dos equips. El punt d’inflexió va vindre de la mà d’Adrian Pardo qui a mitjans d’aquest període aconseguia obrir la llauna i transformar el primer triple de l’equip després de nombrosos intents, trencant el malefici que els blaugrana estaven patint des de l’inici. Alzira aconseguia a continuació acostar-se a tan sols 2 punts però de nou l’encert llançador dels locals i el seu domini del rebot ofensiu tornava a estirar la diferència.
Amb 47-41 s’obria l’últim període, assolir els 16 punts de diferència resultava ja complicat per Aldaia encara que no impossible. La diferència a penes va variar els primers minuts, però amb una defensa ferma i una ostensible millora en els llançaments triples el N.B. Alzira es posava 51-49 a falta de 5:20 per a posteriorment ficar-se per davant 51-52 amb un triple de Maxi Fernández quan restaven 4:00. La parròquia alzirenya que havia viscut l’encontre amb gran inquietud començava a respirar més tranquil·la.
Alzira va continuar per davant, 59-60 a falta de 39 segons, però un ràpid llançament de triple transformat pels locals els donava de nou la davantera. L’entrenador alzireny va demanar un temps mort per marcar una última jugada. Per una qüestió d’honor volia guanyar el partit però el que hi havia que evitar de tota manera era forçar una pròrroga que podia tindre un resultar incert. Els jugadors aplicaren en la pista el que s’havia indicat a la pissarra però el llançament triple de Maxi no va entrar, el contrari del que va ocórrer amb el darrer triple d’Aldaia sobre la botzina que va establir el 65-60 definitiu..
Poc importava que el partit no s’haguera pogut guanyar perquè este resultat garantia al N.B. la segona plaça a falta de disputar-se la última jornada del campionat i per tant atorgava el passaport per recuperar la categoria Preferent que es va perdre fa dos anys.
N.B. ALZIRA
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Añadir un comentario