.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Pares i mares: consells per començar bé el curs escolar"Cal fer un esforç familiar per facilitar als menuts i majors experiències interessants, on puguen posar en pràctica les coses que es tracten a l'escola o aprendre les que no s’hi tracten"
Ha arribat setembre i la maquinària escolar s’ha posat en marxa amb un nou curs i l’inici de les activitats acadèmiques d’enguany. Milers d'alumnes van per primera vegada o han tornat a l'escola o a l’Institut, han canvien de curs o d'etapa, s’han retrobat amb el mateix professorat o comencen a conèixer als qui seran nous companys i companyes.
Amb el nou curs les famílies han d’anar recordant o aprenent i acceptant les regles que conformen les relacions amb el sistema educatiu, amb els companys i les seues famílies, amb el professorat i amb la comunitat en general.
Les mares i/o els pares dels més menuts estaran molt pendents del que els passa, no els passa o els hauria de passar i solen prestar prou d’atenció al que diu el professorat i ocorre quotidianament a l’aula. És una llàstima que, al tall que els fills i filles es fan majors, van allunyant-se a poc a poc de l'escola i de l’institut. Però cal tindre present la necessitat de ser còmplices, cadascú des de la seua responsabilitat, la família i el centre, els pares i el professorat, per assegurar l’èxit escolar.
Les famílies hauran gastat bon grapat d'euros en els llibres, quaderns, llibretes i altres complements, que han d’aprendre a tindre en bon estat, estiguen o no dintre la Xarxa Llibres i siguen propis o de la comunitat educativa. Perquè tindre cura de les coses pròpies i del grup és un bon inici de l’aprenentatge de la responsabilitat personal.
I molts hauran començat ja a dur cada dia amunt i avall els llibres els llibres i a la motxilla que, en teoria, no hauria de pesar més del 10% del pes de l’alumne o alumna. I que hauria de dur-se amb rodetes o ben enganxada a l'esquena. Una motxilla que haurem de recordar que és cosa dels i les escolars, no de la mare ni dels iaios. Açò és també un aprenentatge de la responsabilitat pròpia i del creixement com a persona.
De seguida vindran els deures, aquelles tasques quotidianes imposades cada dia des de la classe per a casa i que arriben a convertir-se massa vegades un quotidià martiri familiar, sense que s'haja demostrat que servisquen per aprendre més del que s'aprén a la classe.
I hauran de regular-se el horaris familiars i resoldre els conflictes a l'hora de gitar-se de nit i alçar-se de matí, cada dia i també dissabtes i diumenges; caldrà controlar les activitats de pantalla -tele, Internet, telèfons, tabletes, i potser també el temps de joc cara a cara amb amigues i amics, si és que encara juguen en companyia i el temps de les extraescolars o activitats esportives i musicals
I amb tot aquest panorama què haurien de fer les mares i pares per assumir la seua responsabilitat de criar i educar, perquè filles i fills traguen un bon profit del curs que comença?
Qüestions a tindre en compte
Anote unes quantes qüestions que caldria reflexionar a soles i debatre a casa entre la parella, o en companyia d’altres pares i mares amb els mateixos interessos educatius i, que serviran per iniciar amb seguretat i bon pas el camí del curs.
S'ha de conéixer el tutor o tutora dels fills, tindre una primera entrevista i anotar al calendari o a l'agenda del mòbil les dates de reunions periòdiques programades, i quedar alguna vegada sense esperar que hi haja problemes, perquè cal parlar també quan les coses van bé, i refermar la necessària complicitat formativa.
S'ha de marcar un temps màxim per a fer els deures a casa: entre 20 minuts els més menuts a hora i mitja els més majors. I si no els acaben, que assumisquen la seua responsabilitat amb el professorat. El millor seria negociar amb el tutor o tutora i acordar que quant menys deures pose, millor per a tots.
Cal negociar i anotar les tasques que els fills i les filles han de fer a casa des de ben xicotets. Tant les que són responsabilitat seua (habitació, joguets, roba, llibres....) com la participació necessària en les que són familiars i exigir que ho facen. A canvi de res, clar.
El pare i la mare han de trobar temps per parlar sobre els fills i les filles, quan no estiguen davant. Si no pot ser cada dia, que siga dia-si-dia-no. I que tot el que els facen fer o no fer siga sempre en nom dels dos, ho diga qui ho diga, sense desautoritzar-se.
És necessari que el pare i la mare troben temps cada dia per a parlar, jugar, passejar, fer treballs manuals, col·leccionar o explorar l'Internet amb cada fill o filla. I el cap de setmana un poquet més, a soles i tots junts.
Cal fer un esforç familiar per facilitar als menuts i majors experiències interessants, on puguen posar en pràctica les coses que es tracten a l'escola o aprendre les que no s’hi tracten: esports diferents i alternatius, col·leccions, viatges, visites familiars, ajuda a altres persones...
Han de planificar-se també el temps diari i setmanal d'activitats amb les pantalles i pantalletes i facilitar-los-los activitats d'aire lliure i de relació amb altres persones, en directe, cara a cara, sense trampes ni excuses.
No han de deixar passar cap conducta negativa sense que els menors s'adonen que ho han fet mal, i que allò que fan malament arribe a costar-los alguna cosa. També, reconèixer-los quan fan les coses ben fetes i com cal. Per això, se'ls ha de deixar clar què s'espera d'elles i d'ells, i començar a negociar.
Han de posar atenció en no donar-los de seguida tot el que demanen i que els coste esforç i temps guanyar-se les coses. Amb l'esforç els donaran valor i amb el temps aprendran a esperar, un dels millors aprenentatges de la vida. Perquè no pot ser ni tindre-ho tot ni pot ser tindre-ho ara mateix.
És important fer--los veure que són persones importants per a la família, per al pare i la mare, els germans, iaios i resta de familiars; que se'ls estimen molt. I s'han d'afavorir unes relacions familiars quotidianes amb la família extensa, que els ajudaran a trobar el seu lloc en el món al llarg de la vida.
Créixer i fer créixer
Si la mare i el pare tenen en compte aquestes qüestions i s'acostumen a posar-los en pràctica des que els fills i filles són ben menuts, hi haurà moltes possibilitats que tinguen uns comportaments adequats quan vagen fent-se majors. Si han passat aquests primers anys sense posar massa atenció en tot açò, també poden anar reaprenent a poc a poc: és cas d'adonar-se’n, prendre consciència i posar-se a la tasca d'educar.
Es necessita temps i dedicació, però això és ser pare i mare, dedicar-se des que els fills i filles naixen fins que podran ser autònoms i responsables d'ells mateixos i independents en la vida.
Això és, créixer i fer créixer.
Eduard Hervàs
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
.-000401 .-000132
.-000113 .-000366
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
