Tenia 94 anys i ha deixat un bon llegat artístic en la nostra ciutat
Fa uns dies va morir, als 94 anys d'edat, Antonio Caballer Pardenillas, pintor i dibuixant vinculat molts anys a Alzira, ciutat en la qual va viure i va desenvolupar gran part de la seua faceta professional. Divendres passat es va celebrar en la Parròquia de Santa Catalina una missa en la seua memòria.
Va néixer al barri d'Arrancapins al primer eixample de la ciutat de València. La seua família procedia de Godella on moltíssims ciutadans duen el seu mateix cognom; tanmateix existeix un altre Antoni Caballer també pintor.
Va ser alumne dels jesuïtes i va créixer entre València i Alfara del Patriarca on va començar a gravar joies des de xicotet. Ja adolescent es va formar en els quefers de pintura i restauració d'imatges, de fresc mural religiós, modelatge i escultura, vidrieres i dibuix tècnic.
Va aprendre en el taller del seu pare, Antonio Caballer Aguilar, i va seguir alguns cursos en l'Acadèmia de Sant Carles i el Col·legi Major de la Seda. Però el seu treball descansava fonamentalment en l'habilitat de les seues mans, la seua capacitat d'observació i les hores interminables de pràctiques que feia per perfeccionar les seues aptituds naturals. Es va quedar prompte sense el seu pare i adquirí la responsabilitat de mantenir la seua família i per això començà la vida accidentada de tots els artistes de la postguerra anant allà on hi havia encàrrecs i treballs: en Salamanca (repristinació de les façanes i del pati del Palau d'Anaya), Madrid ( escultures, imatges i els telons pintats de moltes obres de teatre entre elles d'algunes representacions de Celia Gámez ), Portaceli ( restauració i repristinació de les voltes del Convent de la Cartoixa )... en València va fer falles, imatges, vitralls, restauracions, pintures i dibuixos tècnics de precisió, també va ser professor de dibuix tècnic del Parc d'Artilleria; aquesta vida poc o molt bohèmia es va transformar dràsticament a principis dels anys cinquanta quan signà contracte amb la empresa de cartonatges Suñer, eixe va ser un punt gran d'inflexió en la seua vida.Es va establir de forma permanent en Alzira, va fundar una família (matrimoni amb Lola Senabre Pastor) i va tindre una filla. L'estabilitat econòmica li va proporcionar tranquil·litat i un altra vida relacionada amb les arts gràfiques: cartells, publicitat, fotografia, disseny, il·lustracions per diverses marques comercials de joguines, perfums, gelats, disseny, d'habitatges, de reixes ornamentals, d'escultures per panteons i restauració d'imatges religioses. Fins i tor va dissenyar el calvari de la Muntanyeta d'Alzira i el disseny de les anteriors vidrieres de l'ermita de la Mare de Déu de Lluch.
Des dels anys 1953 fins a 2010 pintava i dibuixava de forma lliure i per encàrrec retrats, paisatges, cartells publicitaris, portades de llibrets fallers, il·lustració de llibres, bodegons i al·legories. També escultures i gravats directes sobre metall ( ell deia que mai no havia deixat de ser un gravador ). El seu domini de la tècnica de dibuix industrial li proporcionà una forma de viure que li donava la possibilitat de pintar el que volia i com volia.
Mai no va voler fer exposicions ni publicitar la seua obra i pensava que l'expressió artística era una qualitat personal, privada i impagable. Encara que moltes de les seues obres van estar pagades econòmicament moltes altres les va fer i regalar als seus amics i familiars.
L'estil predominant de la seua producció era la línia clàssica i dibuixada, amb una tècnica de color clàssic que va aprendre dels seus anys primers en l'Acadèmia de Sant Carles i el taller del seu pare.
Reinterpretava el paisatge proper (la Murta, les barraques, les sèquies, els barrancs, les cases d'hort, el Castell de Cullera, el camí vell de Sueca, els pins de la Casella, etc.). També reinterpretava parts antigues dels pobles ( l'estació d'Alzira, un carret amb un carro, carrerons de Sueca, d'Alcoi, de Cullera o Cocentaina, la València vella o el Portal de Valldigna ) i durant els darrers anys començà a fer jocs al·legòrics i abstractes amb pinzellades de color o pobles fantasmagòrics.
Moltes de les seues obres, sobretot els "bodegons", duen darrere una simbologia ( la llum, les transparències, els tapets, les figures ocultes en les branques dels arbres...). Els seus paisatges abunden els cels humits i en alguns casos nuvolats.
En els anys finals, quan ja no podia pintar, comentava que les persones que havien passat per la seua vida li havien donat força i inspiració per la qual cosa estava molt agraït i la seua intel·ligència confiava amb l'emoció que procura el paisatge per arrelar les persones al seu món i el poder de l'art com uns dels puntals d'esperança per la humanitat.
Que descanse en pau.
M.J.C.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Siempre le tendre presente en mi corazon y pensamiento.
Gracias a el y a su familia por haberme tratado siempre como a una segunda hija.
Adios Sr. Antonio. Hasta siempre. Descanse en paz.t
Añadir un comentario