La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció demana per escrit a la Conselleria que es prohibisca l'ús del glifosat a les zones urbanes
En molts municipis, fins i tot alguns governats per gent progressista, continuen utilitzant l'herbicida glifosat, probable cancerigen segons l'OMS, i verins com l'imidacloprid dins dels cascs urbans, al costat mateix de cases, escoles, hospitals i de les voreres per on anem les persones. En alguns casos s'han polvoritzat aquests verins inclús dins dels patis escolars, on juguen xiquets de curta edat, malgrat ser els més sensibles als tòxics.
Per altra banda, als jardins i arbres municipals encara continuen emprant tècniques inadequades i obsoletes com les podes excessives o més bé mutilacions arbraries, agranar les fulles de terra baix dels arbres per a tirar-les al fem, cultivar gespa regant-la diàriament durant mig any o més per a segar-la sovint i tirar-la en bosses de plàstic als contenidors del fem, plantar exòtiques que demanen massa aigua i massa manteniment o d'altres que a voltes són vertaderes plagues vegetals, etc.
Per tot això, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció hem demanat per escrit a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural:
1r. Que com ja s'ha fet en altres Comunitats Autònomes d'Extremadura, Aragó i La Rioja, i en diferents ciutats espanyoles i europees, ací també es prohibisca totalment l'ús del glifosat almenys en les zones urbanes.
2n. Que s'amplie la prohibició a tot tipus de verins químics dins els cascs urbans, per raons de salut pública i ambiental. Algun dia hem de ser capdavanters i no anar-hi sempre a la cua en aquestes decisions ineluctables.
3r. Que la Conselleria elabore una Guia de Bones Pràctiques en Jardineria, recomanant utilitzar les plantes més adequades per a cada lloc entre els centenars d'espècies autòctones xeròfiles, mediterrànies, que en tenim i que no necessiten pràcticament més aigua que la que plou ni a penes manteniment; una Guia que faça arribar a tots els Ajuntaments, organitzant si cal cursos per als responsables de Jardineria i visites a centres com el Jardí Botànic de València, on podran vore per exemple com deixen les fulles en terra baix dels arbres en volta de tirar-les als contenidors. La Conselleria té experts en Agricultura Ecològica sobrats, com els de l'Estació Experimental Agrària de Carcaixent, per elaborar aviat esta Guia de Bones Pràctiques en Jardineria.
A més, estes mesures complementarien bé el Pla de Desenvolupament d'Agricultura Ecològica que ara duu endavant la Conselleria i poden servir fins i tot per a conscienciar la ciutadania sobre la necessitat i factibilitat d'aquest nou model d'agricultura i jardineria, molt més ecològic, saludable i rendible que el convencional.
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Però és que encara hi ha més:
Per algun motiu que desconec se'ns vol encolomar la trista ideia de que el sol de parcs, jardins i solars urbans ha d'estar nét i pulcre i sense cap bri d'herba. Pelat. Sec. Gris. Desinfectat. Estèril. Mort. Lleig. (quantes redundàncies) A Tulell fa guàrdia una brigada de treballadors que, desbrossadora en mà, esperen que despunte qualsevol titja d'herba per anar-hi corrents a escapolir-la. Fins i tot el prat de ribera comprés entre els Pont de Ferro i el de la CV 50 i amb l'excusa del "canya a la canya" cau sota l'esguard d'aquests aguerrits treballadors que no deixen rama verda per allà on passen... Aquesta primavera Tulell ens ha regalat una fugissera catifa verda esguitada de grocs i moradencs melífers que ens ha alegrat una mica l'existència i ens ha ajudat als urbanites a copsar el pas del nostre viatge a través de les estacions. Però no hi ha mans: "passó" de desbrossadora i au.
Tulell és un jardí que no demana cap cura: no necessita de reg, ni de poda, ni de glisofats. La flora ruderal sempre tornarà a rebrotar bon punt hagi passat el cavall --o la desbrossadora d'Atila-- i aportarà tones i tones de polen a les abnegadíssimes abelles melíferes. Ja estaria bé que, si els inclits caps pensats de l'ajuntament creuen que cal acabar amb aquesta flora, al menys tinguessin la delicadessa d'esperar que el ferragost convertisca les seves parts aèries en rostolls secs i eixuts.
Diumenge passat vaig poder veure l'entendridora i encoratjadora imatge d'un home d'avançada edat collint garbes de verdíssims i tendres lletsons al Parc de les Muralles, amb tota seguretat que per alimentar conills o gallines. Serà bonic això!
Salutacions.
Añadir un comentario