Sábado, 20 de abril de 2024 Edición diaria nº 6.224 Año: 18 Noticias: 45.859 Fotografías: 108.846 Comentarios de usuarios: 125.571
EL SEIS DOBLE
viernes, 27 de noviembre de 2009
Clic en la foto para ampliar
Ver imágenes de esta noticia
1

 Les Escoles d'Educands, escoles de música i de vida
Article d’opinió d’Eduard Hervàs

Què guanya un xiquet o una xiqueta que va a aprendre música en una Escola d'Educands? A part d'açò, estan aprenent moltes coses més


 

 Tocar i aprendre a tocar

Al primer pis del Bar que regentava el meu avi Bernat “Caixa” a Carlet estava allotjada la Banda del poble -que aleshores només n'hi havia una-. Allà tenia el seu local d'assajos i, com no, l'Escola d'Educands. Recorde el saló d'assajos -que no havia de ser massa gran, i on donaven les habitacions de la família- amb dos timbals tapats per rodolins de fusta, amb les claus a l'aire, el bombo i els plats, un caixó amb uns quants instruments de percussió -ferrets, cascavells i castanyoles de pal, i poc més- i les carpetes amb les partitures, la majoria copiades a mà. La banda feia els concerts de festes, alguns altres al llarg de l'any, les processons, les cercaviles, els soterrars... I els músics s'ho passaven bé tocant i assajant.

Recorde com els xiquets anaven a l'hora de la solfa i donaven la lliçó amb un músic major de la banda i un altre dia passaven a donar la lliçó d'instrument amb un altre músic major. Era l'Escola d'Educands, el lloc físic i emocional on els menuts aprenien els llenguatge musical, que els permetria llegir les partitures i la tècnica per tocar un instrument. Quan tenien el nivell suficient passaven a tocar en la Banda, que era la finalitat d'aprendre música.

De la mateixa manera que ara mateix no es concep una banda amb quatre instruments bàsics de percussió tampoc no es concep una Escola d'Educands com aquella en que anaven passant en fila.

Però, el més important ja estava allà i estava ací: professorat, alumnes, banda. Algú que vol aprendre, altre que sap i l'ensenya i un llooc on tocar. Als darrers anys, les Escoles d'Educands han evolucionat envers les Escoles de Música i els Conservatoris de 1r i 2n Grau a les Societats Musicals o els Ajuntaments.

 

Què s'apren a l'Escola d'Educands?

Què guanya un xiquet o una xiqueta que va a aprendre música en una Escola d'Educands? Evidentment, aprendre música i tocar un instrument junt amb altres intèrprets, però vull anar més enllà, perquè si ens fixem veurem com, a part d'açò, estan aprenent moltes coses més.

Fent un repàs a la joventut actual, escoltant què diu el professorat d'ESO i, fins i tot, de Primària, veiem com hi ha algunes qüestions que es repeteixen: les xiquetes i els xiquets no són constants, no es fixen, els costa compartir, no es comprometen, els costa programar-se, no són responsables, perden el temps... Son característiques dels més jóvens que no ajuden massa en la seua educació i creixement com a persones. És clar que no són tots així, ni tots tenen tots aquests trets negatius, però estan estesos arreu arreu.

Els pares, responsables de l'educació dels seus fills i filles, solen confiar en els centres escolars on els envien un bon grapat d'hores a la setmana, per tal que els ensenyen de tot. Però a l'escola no es pot aprendre tot, especialment el que té a veure amb els valors, les formes de funcionar i la vida quotidiana. Ha d'haver altres espais on posar a la pràctica activitats positives que afavorisquen el creixement com a persones dels més menuts i menudes.

Els estudiosos dels temes de l'Educació diuen que ara hi ha algunes formes de funcionar que han aprés els menors que compliquen l'aprenentatge: la dispersió i dificultat de concentració en activitats que necessiten concentració; la necessitat de tindre-ho tot al moment, que els responguen i els ho donen tot de seguida; la baixa tolerància a la frustració: quan alguna cosa no els ix als primers intents, de seguida se la deixen. la qual cosa sol provocar agressió; la pèrdua de temps en activitats que no els aporten massa per a la seua formació personal i la competitivitat malsana que obliga a ser el primer, a guanyar i anar sobre tots

Front aquesta realitat, dura i desesperançada massa vegades, podem fer una llista de les coses que aprenen els xiquets i les xiquetes que estudien música en una Escola d'Educands.

 

Aprenen a esperar: saben que passarà un temps sense que l'instrument sone bé, però esperen activament practicant fins que comencen a dominar-lo. Un domini que saben que no aconseguiran mai del tot ni per a sempre

Aprenen a ser humils, perquè al principi saben que saben tocar poc. I a posar-se metes en la vida, que poden anar aconseguint a poc a poc. I que el futur que depen del treball de cada dia i de la constància i regularitat.

Aprenen a concentrar-se en un paper per desxifrar uns signes una mica estranys i transformar-los en sons, silencis i ritmes, des de les partitures a la música. Un nou llenguatge que els facilitarà l'aprenentatge d'altres, fins i tot el matemàtic i els ajudarà a estructurar el cervell.

Aprenen a col·laborar amb altres per tal que amb la seua xicoteta aportació, la suma de totes les aportacions, es conforme una realitat col·lectiva: la interpretació de l'orquestra o del grup instrumental, on l'èxit de tots és l'èxit de cadascú, i viceversa. La importància del treball en equip i del valor i la necessitat de cada persona per al resultat final.

Aprenen a regular-se el temps: un temps per a estudiar, un temps per a tocar, un temps per a jugar... L'aprenentatge del temps i el seu control és bàsic per a l'èxit en la vida.

A tots aquests guanys cal afegir els que tenen a veure amb el coneixement de la música com a una de les arts, els avantatges d'aprendre a escoltar-ne i, fins i tot, de crear-ne; la relació amb persones de diferents edats, la implicació dels pares en les societats musicals, etc.

 

Necessitat de saber què es vol: els objectius clars

Però de vegades, tots aquests avantatges i beneficis de les Escoles d'Educands es compliquen i, fins i tot, arriben a anul·lar-se per la incorporació dels ensenyaments regulats de música als primers nivells de l'aprenenatge. El plaer de l'esforç de l'aprenentatge del llenguatge musical i de l'instrument desapareix soterrat pels objectius de titulació i la necessitat d'aprovar cursos i assignatures, amb l'objectiu ocult de formar futurs músics professionals, moltes vegades amb exigències pedagògicament impossibles El que provoca l'abandó de xiquets i jóvens que haurien seguit si els hagueren viscut que el més important era trobar-li el gust i tindre la necessitat de tocar. I no de plantejar-se una titulació o un futur professional en el món de la interpretació musical.

Per això, les Escoles d'Educands haurien de posar per escrit al seu PEC (Projecte Educatiu de Centre, el document on diu què i per què s'ensenya, i de quina manera en cada escola) quins són els objectius educatius que es es plantegen, i actuar tot el professorat i resta de personal en conseqüència. Potser calga potenciar que una bona part de l'alumnat no es matricule en els cursos oficials i només l'ajuden a aprendre la solfa (llenguatge musical) i facilitar-li l'accés físic, emocional i didàctic a l'instrument i, després, al grup instrumental o miniorquestra.

Si la Societat Musical que té una Escola d'Educands té clar el que vol de la seua escola i dels seus educands és segur que les coses aniran bé, i a cada alumn* se li donarà el que necessita. Fins i tot, si volen ser músics professionals, se'ls orientarà envers la professió musical. I tindran clar que entre els resultats musicals estan també els relacionats amb el creixement personal en els aspectes que he comentat abans. Per això, tot el professorat haurà d'actuar en conseqüència afavorint unes qüestions i eliminant-ne altres amb els ulls posats en allò millor de l'alumnat com a persones que estan creixent.

Per tot açò, caldria plantejar estudis científics seriosos i acurats sobre el que provoca en l'alumnat estar aprenent música en una Escola d'Educands. I vistos els resultats, que en principi suposem que seran positius, les institucions públiques -Ajuntaments, Conselleries, Diputacions- entenguen que és una de les millors eines extraescolars que hi ha i col·laboren de les formes en que poden i de vegades solen fer-ho, potenciant el seu funcionament sense interferir-ne per millorar el present i el futur de tota la població.

Eduard Hervàs

Psicòleg

 

 

 



El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.

Etiquetas de esta noticia

ArticulistasEduard Hervàs
CulturaMúsica
Opinión
SeccionesAmigos de Larra

Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia

anonimit@ - 29/11/2009
Quisiera yo saber que aprende un niño de 3 ó 4 años en la escuela de música ( asociación musical de Alzira) porque yo apunté al mio el año pasado y el primer día de clase erá unn valle de lágrimas, todos los pequeños llorando y las madre entrándolos a la fuerza... Creo que obligar a un niño el cuál no quiere entrar y le gusta la música es peor, ya que puede aburrirla y dejar de tener interés... Yo visto el berrinche de mi pequeño opte por no entrar y dejarlo para cuando sea más mayor. Ahora bien la matricula casí 100 euros y el primer mes no me los fueron devueltos. NEGOCIO Y EDUCACIÓN?
Super Anonimo - 18/01/2010
Entonces por la misma regla de tres los niños tampoco deberían de ir a la guardería, no???? Porque allí también lloran.
VAya argumentos...

Añadir un comentario

Pregunta de verificación


¿De qué color es el cielo? Azul, rojo o verde
 

Respuesta de verificación

 * Contesta aquí la respuesta a la pregunta arriba mencionada.

Autor

 * Es obligatorio cumplimentar esta casilla con un Nick o nombre real. No utilizar la palabra "Anónimo" o similares.

Email

 * La dirección no aparecerá públicamente pero debe ser válida. En caso contrario no se editará el comentario. Se comprobará la autenticidad del e-mail, aunque no se hará pública, siguiendo nuestra política de privacidad.

Comentario



Antes de enviar el comentario, el usuario reconoce haber leído nuestro aviso legal, observaciones y condiciones generales de uso de esta web.




*El comentario puede tardar en aparecer porque tiene que ser moderado por el administrador.

*Nos reservamos el derecho de no publicar o eliminar los comentarios que consideremos de mal gusto, ilícitos o contrarios a la buena fe; así como los que contengan contenidos de carácter racista, xenófobo, de apología al terrorismo o que atenten contra los derechos humanos.

*EL SEIS DOBLE no tiene por qué compartir la opinión del usuario.
El Seis Doble. Todos los derechos reservados. Aviso Legal