.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La punxada immobiliaria i els que governen AlziraArticle d’opinió de Pedro Domínguez
“Estem en mans de vertaders irresponsables; i alguns, com els que governen Alzira són tan incorretgibles que, a dia d'avui, encara continuen urbanitzant parceles per construir vivendes i naus industrials en el futur”
.jpg)
Natura
Pedro Domínguez Gento
Aquest article va ser escrit al desembre de 2005 i publicat a l'inici del 2006, més d'un any abans que esclatara la bambolla immobiliària, però això no va tindre massa mèrit perquè ja feia temps que es veia vindre i estaven denunciant l'insostenible de la situació gent com els de la revista anglesa The Economist... Ara bé, el que sí té molt de demèrit i resulta gravíssim és que els nostres constructors, banquers i governants no feren cap cas de les alarmes fins que tot el sector començà a rebentar; a lo vist, estem en mans de vertaders irresponsables; i alguns, com els que governen Alzira són tan incorretgibles que, a dia d'avui, encara continuen urbanitzant parceles per construir vivendes i naus industrials en el futur, a més la revisió del PGOU que pretenen fer dóna por perquè està plena d'ampliacions, acàs no s'han assabentat que ja sobren construccions pertot arreu?
2006, Punxada Immobiliaria
Al final dels anys 90 les empreses tecnològiques creixeren acceleradament, la febre especulativa va multiplicar els preus de les seues accions i, a pesar de l'alarma que donaren alguns experts, milions de petits inversors van continuar comprant en la Bossa. Així, en el 2000 aconseguiren cotitzacions rècord, i immediatament després van començar a caure; algunes d'aquestes empreses simplement desapareixeren, d'altres es depreciaren fins a valdre el 10% del que inicialment valien i els xicotets inversors van veure, estupefactes, com els seus estalvis s'esfumaven davant la passivitat o la complicitat dels respectius governs. Un cas típic, made in spain, fou el de Terra que isqué al mercat en 1999 a 11 € l'acció, en el 2000 va superar els 150 € i posteriorment va caure fins als 3 €, valor al que la recomprà en el 2005 l'empresa matriu...
Com el gripau de la faula, la bambolla tecnològica es va unflar tant que acabà rebentant.
I ara que comença el 2006 sembla que la historia es repetix, aquesta vegada amb el sector immobiliari, els valors del qual s'han disparat, sobretot a Espanya, on durant els últims deu anys el preu de la vivenda ha pujat més d'un 200% (!) i les accions de les empreses immobiliàries al voltant d'un 900% (!!!). Curiosament els salaris només han pujat un 30%, de manera que els que més necessiten la vivenda, les parelles joves, difícilment poden accedir a ella i s'han d'endeutar quasi fins a la jubilació.
Els interessos bancaris baixos, la caiguda de la bossa durant el trienni 2000-2002, el blanqueig dels diners negres, l'afluència de capital exterior... han fet que la inversió en vivendes noves i accions immobiliàries haja crescut exponencialment creant una dinàmica especulativa, amb la complicitat de bancs i governs. Així tenim hui al voltant d'un milió de vivendes en construcció, municipis que pretenen construir més vivendes de les què tenen actualment (?), altres que urbanitzen el 100% del seu terme (!?) i rar és el que no projecta noves urbanitzacions, polígons o camps de golf. Només a la Comunitat Valenciana hi ha en marxa uns 122 PAIs, disposats a sacrificar vora 100.000.000 de metres quadrats de sòl fèrtil i viu.
Esta conjuntura resulta absolutament insostenible, fins i tot a nivell econòmic, i ja es detecten nombroses senyals d'alarma: el 20% de les vivendes estan buides, moltes d'elles en venda, durant el 2005 el preu de la vivenda ha pujat menys que l'any anterior, la demanda es frena, alguns constructors avisen que s'està construint massa, informes bancaris preveuen l'estabilització de preus en el 2006, el prestigiós The Economist calcula que el preu de la vivenda a Espanya està sobrevalorat en més d'un 50% i advertix que ha de caure pròximament. A més els interessos bancaris estan començant a pujar, l'Euribor de referència va marcar el seu mínim del 2'1% al juny passat però des d'aleshores ha anat elevant-se i al desembre estava ja en el 2'8%. Amb una inflació del 3'8% els interessos continuaran pujant i, davant de la perspectiva d'estancament del sector, els especuladors posaran en venda més vivendes, amb la qual cosa començaran a baixar els preus; de fet les accions d'algunes grans constructores començaren a caure en octubre...
Possiblement la punxada de la bambolla immobiliària no serà tan intensa com la tecnològica, però pot tindre pitjors conseqüències perquè tota l'economia està lligada a aquest sector. I com més tarde, com més temps tarden els preus i la construcció en baixar fins a uns nivells raonables, pitjor serà per a tots perquè la correcció general serà major.
La crisi es podria suavitzar aprovant ja una moratòria urbanística, com es demana des d'Europa i des de diferents sectors socials, per racionalitzar un poc aquest absurd urbanisme. No obstant ací en compte de moratòria el que estan fent els alcaldes, amb el beneplàcit del conseller del ram*, és accelerar els tràmits per a aprovar el muntó de PAIs projectats. Potser no es donen compte que ells mateixos estan matant la gallina dels ous d'or?
* Cal recordar que aquest conseller de Territori i Urbanisme, de tan singular trajectòria política (va passar del FRAP, un partit d'extrema esquerra, al PSOE i d'aquest al PP...), durant la seva estada al PSOE ja fou conseller d'Urbanisme i va tindre problemes amb la llei per assumptes urbanístics, i ara amb el PP ha tornat a ser responsable d'Urbanisme desenvolupant la política més destructora del territori que hem patit mai al PV, una política que ha provocat la presentació a Bruxeles de 15.000 denúncies per abusos urbanístics... En aquest tema del territori sembla que al PV hem ficat el llop a cuidar del ramat.
Etiquetas de esta noticia
Opinión
Urbanismo, Infraestructuras y Vivienda
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Abans de seguir urbanitzant noves parceles, el que deurien de fer es preocuparse per acavar els empastres que tenen a mitges, com per exemple tot el femer que hi ha a la zona de Tulell, que per desgracia l´assunt sembla que va per a molts anys
Aiiii Tulell, Tullell! cuaranta anys proyecte amb els socialistes i ara cuaranta mes amb els pepers! Que bonic que se quedará quan estiga a l´altre barri!
Añadir un comentario
