

Article d’opinió de Joanjo Aguar
“Això amb la dictadura no passava i caldria reinstaurar-la de nou, per acabar amb el desgavell econòmic actual”
L'altre dia, gràcies a un treball personal sobre la Guerra Civil espanyola que duc entre mans (i que ja se'm fa costera amunt), hi topí casualment amb un article de la Viquipèdia que em deixà corglaçat, de tan fidel i descarnat com fa el retrat la societat actual. A hores d'ara, aquest article esdevé gairebé imprescindible per analitzar la corrent de fons que arrossega actualment el comportament de gran part de valencians i espanyols, presoners d'una anquilosada mentalitat retrògrada i d'un dèficit democràtic sorprenentment elevat.
De fet, aquesta mancança democràtica s'evidencia, malauradament, en els discursos de molta gent, molta més de la que pensem i moltíssima més del que desitjaríem. Gent amb la qual hi toca conviure dia a dia al nostre país, el maltractat País Valencià, sota les contínues befes i humiliacions que ens infligeixen als que no pensem com ells. Gent que, com no hi tenen a mà un català del Principat, ens agafa a nosaltres, els catalanoparlants valencians, com a diana i blanc perfecte per desfogar els seus deliris anticatalanistes, antiesquerrans i també, ¿per què no reconèixer-ho?, antidemòcrates.
L'article de Viquipèdia en qüestió es diu "Franquisme Sociològic" i l'adjunte ací, amb l'enllaç web corresponent. Voldria dedicar-lo en especial i molt 'afectuosament' a aquells 'apolítics' que de tant en tant ens espeten a la cara: "És que tots els polítics són igual". "És que la corrupció de la dreta és normal". "És que l'esquerra només fa que dividir...."
I això ho diuen els 'apolítics' -¿per què no dir també 'asexuals'?- que s'autodenominen 'ciutadans del món' i que cada cop esdevenen uns valencians més acomplexats. Valencians que cada cop se senten menys valencians, i cada cop més espanyols. Unes criatures celestials que s'autodefineixen 'solidàries' i 'cosmopolites', que fan ulls cecs als nacionalismes i a la degradació política, però que, veges per on, la majoria sempre acaba votant al Partit Popular, un partit polític imputat en més de cent de casos de corrupció, i això només al País Valencià. ¡¿¿Per què serà??!
Si per ells la corrupció és tan 'normal', si conviuen amb ella sense escarafalls, si li donen el vist i plau de la conformitat, la submissió o la resignació, ¿no en seran còmplices morals també d'aquesta mateixa corrupció, pel fet d'atorgar-li una excessiva aura de 'normalitat' a un delicte i a una xacra política tan greu, hipòcrita i demencial?
Però això no és el pitjor. De tant en tant encara hi topes amb algun desaprensiu -comprensiu amb la corrupció de dreta i sublevat per la corrupció d'esquerra- que diu que la culpa de tot la té la política i la democràcia, que això amb la dictadura no passava i que caldria reinstaurar-la de nou, per acabar amb el desgavell econòmic actual.
Quan escolte aquestes barbaritats, no puc més que fer-me creus. ¡¿On anirem a parar?! I aquestes paraules no provenen d'un vell cacic d'un poble extremeny, nostàlgic de l'antic règim franquista, no. Me les diu un jove suecà nascut quatre anys després de morir Franco, que ha viscut tota la seua vida en democràcia. M'ho diu ell i m'ho diuen altres, joves, mitjans i vells, del meu voltant. Ho diuen molts valencians en veu alta, us ho puc ben assegurar. Comentaris feixistes i ultradretans que te'ls amollen sense més a la cara, com qui parla del temps o del retard que porta el tren. No s'adonen, ni tan sols, de les greus connotacions que arrossega el seu discurs, d'un rerefons tan extrem i violent.
Si algú invoqués la resurrecció de Hitler per exterminar els jueus de la Terra i acabar amb el problema actual d'Israel i Palestina, sonaria una mica radical, ¿no? Per no dir genocida i criminal. Tant l'extermini semita i com l'antisemita, és clar. Doncs igual de fort és el que reclamen, sense remordiments, aquells valencians i espanyols invocadors de la dictadura franquista. Una dictadura imperialista, nacionalista espanyola, catolicista i totalitària que s'imposà al nostre país a base d'enfrontar amb armes germans contra germans i que perdurà quaranta anys a costa de matar desenes de milers de ciutadans en una terrible repressió política, programada i executada a sang freda pels feixistes vencedors en acabar la guerra.
Aquell que, malgrat això, continue defensant a ultrança la dictadura de Franco i la pose com a exemple de virtuts contra la corrupció política actual, caldria recordar-li que en temps de Franco existia també la mateixa corrupció, o més, que ara. No només s'embutxacava Franco els diners públics dels ciutadans, no. Hi havia multitud de faccions, anomenades 'famílies franquistes', que regentaven Espanya donant-hi suport al dictador, i també aquestes clavaren mà de tots els cabals públics que pogueren, com si fos un pou sense fons.
En aquella època hi havia el mateix abús de poder que ara, el mateix que fan servir els polítics que hi governen en l'actualitat, justament del Partit Popular, un partit fundat -val a dir- per Don Manuel Fraga Iribarne, que si no recorde malament fou durant anys un ministre de la dictadura franquista. ¿O és que ho havíem oblidat?
La diferencia rau en què abans tota la merda s'enterrava al fons del pantà i actualment, en canvi, algun que altre cagalló surt a la superfície del llac i empesta l'opinió pública. Com la punteta d'un iceberg, vaja. Només la punteta, ¡compte! Mai no ens deixaran veure tota la muntanya.... d'excrements.
¡Doncs clar que en temps de Franco hi havia corrupció! El que no havia era una oposició política àmplia i diversificada -i de cap manera bipartidista, com alguns s'aferren a conservar- que pogués investigar la corrupció feixista. Ni tampoc hi havia jutjats imparcials. Ni mitjans d'informació lliures i independents per comunicar els escàndols al ciutadà. Tot passava pel sedàs de la censura i tota informació esdevenia propaganda de la dictadura. Més o menys com era Canal 9 -que en glòria hi siga- abans que els mateixos polítics del PP, que havien exprimit durant anys la gallina dels ous d'or, acabassen per matar-la i esquarterar-la, quedant-se sense ous i sense gallina.
Un altre argument -i ja en van tres- per a aquells que, sense atendre a raons, sospiren encara per la 'idíl·lica' dictadura franquista, serà el darrer i més trist que donaré. Si en temps de Franco, malgrat l'obscurantisme en la gestió de l'Estat, algú descobria els tripijocs de la jerarquia governant, tampoc no li deixaven la mínima opció de protestar o d'informar als ciutadans. L'aparell repressor del franquisme esdevenia tan brutal que, a aquell que s'atrevia alçar la veu contra el règim, la maquinària policial o militar se li llençava a sobre i el feia callar d'immediat, a base d'amenaces, de puntades a l'estómac o als genitals, de colps de puny, de tortures, de presó o, en els casos més sagnants, d'execució i 'desaparició' en la cuneta d'una carretera, colgat sota metre i mig de terra. I ningú no et podia reclamar. ¡Què va! Si no, acabava al teu costat, encara més soterrat.
Si torneu a sentir parlar contra la política en general i contra la democràcia en particular, com si fossen la causa de tots els mals, doneu-li aquesta humil narració al vostre interlocutor i proveu d'esbrinar entre tots dos si l'alternativa feixista que proposa a la democràcia hi fa o no feredat....
Joanjo Aguar Matoses
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Sólo con la mirada que tiene el Caudillo en esta foto ya impone respeto, más de uno se habrá puesto a temblar.
Si volviera Franco, todos aquellos que hoy presumen de demócratas y de defensores de la democracia les faltarían piernas para llegar a los Pirineos, serían los primeros en salir corriendo. Francisco Franco ¡PRESENTE!
Esta España ya no es "casa Paco" ahora es "casa PP"
Yo creo que nadie duda hoy en día de que los actuales gobernantes del PP, son los hijos y los nietos del franquismo, y que lo añoran sin paliativos. Y ahora que han conseguido el poder absoluto, van a intentar tenerlo y retenerlo hasta el fin de los tiempos aunque para ello sea necesario hacer trampas y magañas.
Ya ves la prisa que tienen en cambiar las reglas del juego democrático a pocos meses de las elecciones municipales y autonómicas.
Y es que cuando la fiera se siente amenazada ... pues eso.
Lo primero decir que en tantos años que llevo viendo este portal de noticias de mi pueblo aun no habia visto un articulo con tan poca vergüenza que este...decir que antes no habia corrupcion es para mearse...simplemente hacian todo lo que querían y mas.vamos que venga otra vez la dictadura que vengan a sacarnos de nuestras casas por las noches y nos lleven de paseo hasta una cuneta como hacian antes.seguro que el que ha escrito esto sus papis vivian muy bien en la epoca gracias a compartir las ideas de un asesino...y que sepas que si vuelve la dictadura no podras expresar libremente las mierdas de ideas que tienes en la cabeza.por cierto a la otra vez por lomenos escribe en valenciano o castellano no en catalán que no se si te habrás dado cuenta estamos en la comunidad valenciana, ni en el pais valencia ni en cataluña..basura
El franquismo sociológico es pensar que en tiempos de Franco, una familia, con un sueldo, podía comprarse un piso, tener tres o cuatro hijos, tener a los abuelos en casa, comprarse un 600 e irse de vacaciones a Benidorm. Ese es el Estado del Bienestar que creó el franquismo. La democracia sociológica que vivimos ahora es paro corrupción y gente marchándose del país porque no hay trabajo.
El franquismo sociológico en materia de justicia es que el chorizo y maleante se lo pensaba dos veces y en la actualidad es un cachondeo. Gente como los asesinos de Marta del Castillo, Sandra Palo, la niña Mariluz o los niños de Córdoba (José y Ruth) se cachondean de la justicia, por poner algunos ejemplos. Es asqueroso que Miguel Carcaño, por ejemplo, no diga dónde está el cuerpo… en tiempo de Franco ya hubiera cantado en menos de 24 horas y estoy seguro que hubiera pagado por haber hecho lo que ha hecho.
Y en cuanto a la represión, hay mucha gente que vivió esa época que no era franquista y nunca le pegaron una paliza, ni pasó por la cárcel, sencillamente porque no se metían en líos e iban a lo suyo. Pero hoy en día, podemos hablar de política. Sin duda un gran avance.
Francisco Franco fué un general sublevado, delincuente por ello y faltó a su honor al no respetar al gobierno y al pueblo que legítimamente eligió a éste en las elecciones constitucionales del año 1936. No admito ni admitiré que se hable de Franco como un lider de la patria ni como libertador del pueblo. Además, actuó con repugnancia al decidir eternizarse en su puesto, rodeándose de lacayos y conversos y haciendo que España retrocediese más de 40 años con respecto al resto de paises que le rodeaban,metiéndonos en la peor de las guerras que puede vivir un pueblo, la guerra civil. No por favor, nunca más un Franco!
Parlar del tio paco no no mes me dona mal de panxa sino a mes a mes me avergonye de ser español.
Parlar de este individuo deuria estar penat amb carcel, pero alla en filipines,per apologia al terrorisme.
si sa mare el avera parit mort..... quin favor mos aguera fet.
Eu senc no puc evitaro es un tema que me pot. Valent XXXXXXXXXX
Au bona nit
El subtítol de la notícia és enganyós. Probablement per això alguns dels comentaristes l'han entés al revés. Si en lloc de tindre por de llegir en la llengua del nostre poble hagueren seguit llegint, haurien comprovat que es tracta d'un excel·lent article escrit per una persona ben formada i informada.
Pepillo,si no fueras tan grosero y maleducado, y tuvieras un poquito más de cultura, no habrías metido la pata de la manera tan burda en tu comentario.
-Ah, y el valenciano y el catalán son el mismo idioma.
Añadir un comentario