_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
L’albir d’una nova repúblicaArticle d’opinió de Ivan Martínez
“Hi ha hagut un moviment social incontestable, sols cal comparar-ho amb fa 10 anys, i una gran repolitització de la societat”
Històricament, el moviment democràtic i el republicanisme van anar guanyant rellevància en el moment en què les elits econòmiques i de poder blindaven el sistema polític. Va ocórrer en el règim liberal en el segle XIX (Sexenni Democràtic i la I República) o amb la Restauració borbònica i quan es van haver d’emparar en una dictadura (II República).
En el 1978 el republicanisme va haver de sacrificar moltes coses en una transacció desigual per recuperar drets perduts. A partir dels anys 1990, molt poc a poc, van tornar a estar vigents moltes de les seues aspiracions, amb el rescat de la memòria històrica, si bé lluny encara del debat públic majoritari. En aquells moments, començaven a erosionar-se ja molts elements del pobre Estat del Benestar que havíem pogut conquerir mentre que el sector públic anava cedint terreny a les oligarquies econòmiques, beneficiàries de les grans privatitzacions amb els últims governs de González i després amb els d’Aznar.
Això no obstant, aquell consens constitucional s’ha trencat definitivament amb una llarga i profunda crisi econòmica i social del capitalisme en benefici del gran capital i la banca, deixant un autèntic desert per a les classes treballadores i un reguer de generacions perdudes. Bona mostra de la degradació del règim polític va ser la reforma constitucional del 2011, acordada amb nocturnitat pel PSOE de Zapatero i el PP de Rajoy, que constreny totes les administracions en un austericidi salvatge per pagar el deute i els interessos a la banca.
En aquesta carrera embogida a l’abisme, i amb el perill que no hi puga haver unes majories clares per a l’alternança PP-PSOE, Joan Carles I ha decidit abdicar per blindar única i exclusivament la corona, una institució ja fortament deteriorada. El rei, rodejat amb forts aplaudiments de la patronal que li reconeix els seus contractes a l’estranger, però dirigint-se amb un missatge gravat, en diferit, al conjunt de la ciutadania. Això ha fet que irrompra en el conjunt de la societat el debat sobre la continuïtat de la monarquia, amb la indiferència de molts cap a la institució però amb la reivindicació republicana de molts altres.
Més que el simple qüestionament al Cap d’Estat, hi ha la impugnació a un sistema polític que s’ha rendit a unes elits econòmiques insaciables i a les quals el conjunt de l’Estat els importa ben poc. Uns anhels de canvi que arrancaren amb les vagues i protestes del moviment obrer i els sindicats (2010 i 2012), el 15M, la PAH, la lluita per l’ensenyament públic (la Primavera Valenciana del 2012), les protestes per l’estafa de les preferents o la Marxa de la Dignitat d’enguany. Hi ha hagut un moviment social incontestable, i sols cal comparar-ho amb fa 10 anys, i una gran repolitització de la societat.
Tot plegat són condicions necessàries, però no suficients, per a l’establiment d’una nova república, d’una nova cosa pública. Des d’EU entenem que cal un front unitari al voltant d’un programa, que la defensa d’unes politiques arribe a amerar la majoria social. Uns punts comuns per a unes decisions públiques transparents i participatives, cap a noves conquestes de drets socials, per la reivindicació d’allò públic com a garantia per a totes i tots i una intervenció de l’estat per a la majoria. I ser-ne conscients que tot això és sols un punt de partida per a començar a combatre un capitalisme global que ha deixat la perifèria europea en la cuneta.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
