.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
OcelletsSixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Qui no s’ha emprenyat, però de debò, quan ha deixat el seu vehicle aparcat a sota d’un arbre, d’aquells frondosos, dels que pocs en queden, i en tornar s’ha trobat amb el cotxe ple de exabruptes secrecions intestinals de pardals? I no diguem, l’ensurt que et fa, quan vas tranquil·lament conduint i de sobte, com si fos una recreació d’un bombardeig bel·licós, et cau just davant del camp de visió de la conducció, una bomba d’excrement, just davant de la cara. —Sort que tinc la lluna! De no ser així, m’hauria caigut en tota la cara—, diria el xofer.
De tots els ocelles cosmopolites, diuen, i jo crec que ho confirme, les gavines són les més perjudicials, sobre tot la reactivitat tòxica que emmagatzema la seua caca. Diuen i això no ho puc corroborar des de la vivència, que les secrecions de les gavines són altament corrosives, i que una caca de considerable dimensió sobre el capó d’un vehicle és capaç de menjar-se la pintura sintètica de la xapa. —Què menjaran!?—, se sol dir. Ara que segons els biòlegs, urbanistes i ornitòlegs, l’ocell cosmopolita molest per antonomàsia són: les rates alades. Els coloms. Fins i tot hi ha llocs que la població de coloms és tan abundant que està prohibit de donar-los res de menjar. Per a que no es multipliquen, ho justifiquen, com si tinguera cap relació el donar-los pinso o pa amb les ganes de fornicar dels coloms. No serà que les condicions d’habitabilitat dels pobles i ciutats són massa agradable per a aquest tipus d’ocells? No ho sé, però crec que la cosa va per ací, pel confort que troben i potser el fet de trobar menjar ràpid, que també ajuda, però sinó li dóna el vell que pren el sol uns bocins de pa, ja se’ls buscarà el colom en altre lloc. El fet és que els coloms, ocelles importantíssims en allò de les telecomunicacions d’antuvi, ara són un incordi. Els coloms i les gavines molesten. I molt.
Ara que allò que és una llàstima és la pèrdua progressiva de teuladins. Aquest sí són benvinguts i benestants. No molesten, piulen agradablement, mengen deixalles que troben per terra, quan no se’ls ofereix pa com algun vellet del meu poble feia, i les seues caques són diminutes i gens corrosives. Bé, un poc molestes, quan vas de casament i engeguen la traca de nit, mentre el teuladí dorm, del soroll ixen volant i espantats, i comencen a cagar a tort i a dret, i si tens mala sort, doncs et cau a la solapa de la jaqueta, o al cap d’alguna senyora ben pentinada per a l’ocasió. Però, ara diuen que la població de teuladins ha baixat un 70%, per tant vol dir que estan quasi a punt de deixar de ser una viva estampa de la nostra vil·la. No sé si la població de teuladins és suficientment gran com per a suportar aquest descens en el cens de teuladins, però si acaben desapareixent, cosa que a succeït ja a Londres i fins i tot a zones rurals del País Valencià, tenim un greu problema amb allò dels nostàlgics records de l’estampa valenciana, quin poble no compta amb els seus teuladins a la plaça, al costat de la font, mentre els vellets enraonen i els ofereixen molletes de pa?
I allò que és més simptomàtic és que tot açò, la desaparició progressiva del teuladí, és culpa de la intervenció de l’home, som massa nets en els carrers, diuen els experts en ornitologia, hem construït massa façanes llises de ciment, hem talat els arbres vells on fan els nius, i la introducció d’ocelles al·lòctons com la cotorra argentina i la tórtora turca i, més recentment, les autòctones garses, fan que el teuladí, petit i indefens desaparega.
Amb el que molesten les gavines i els coloms, i havien de ser els teuladins,..., sempre perd el més dèbil, o el més petit, que això diuen dels animals: el peix gran es menja el menut. Més o menys com en els humans.
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Sixto, saps com fan els xinesos per a matar teuladins? no els deixen posar-se sobre les branques dels arbres. Els acaçen amb pals, pedres i crits obligant-los a mantenir-se volant constantment, fins que el seu petit cor rebenta per esgotament, i cauen al terra infartats. Ho contava Perón en el 66, durant la seva estada a Espanya, i enllaçava el símil de l'infart del teuladí per esgotament amb l'acosament i ostigament que calia aplicar amb els traidors. En realitat aquesta tàctica er a matar teuladins l'havia inventada Mao Zedong en el seu "Gran salt endavant" i formava part per acabar amb les quatre plagues que malmesaven les collites: mosques, mosquits, rates i teuladins. El cas és que el poble xinés aconseguí minvar dràsticament la població de teuladins la qual cosa els portà, aviat, la plaga de la llangosta. Nyàs!
Ací a casa nostra, tradicionalment, hem exterminant teuladins i tords a l'inrevés que els xinesos, és a dir, impedint que s'enlairen de les branques dels arbres tot i aplicant-hi una substància apegalosa anomenada lliga i que atrapa eixampant-los per les potes. Els ocellets acaben també morint infartats per l'esforç d'intentar alliberar-s'hi. Com en som de bèsties!
El teuladí du camí d'aconvertir-se en una espècie en perill d'extinció. Els motius de la seva desaparició ja els has aputant al teu article, ara cal esperar quina serà la plaga que ens arribe aprofitant l'absència d'aquest petit i efectiu depredador. Si a la Xina de Mao fou la llagosta, a l'Europa de la post-bombolla inmobiliària potser siga el morrut roig.
Salutacions
Joyos cassador, passa;
Busca mes brava cassa
I deixam quiet a mí,
Jo soch l'amich de casa,
Jo soch lo teuladí.
Teodor Llorente i Olivares. (València 1836-1911)
Re-Deu...... Pere Peres has estat sembrat. Comentaris com aquest, fa el Sis Doble gran.
Doncs certament de la mateixa manera acabaran amb la classe mitjana, Infartan-mos ...... sense deixar-nos quiets en un lloc, ni descansar tranquil · lament en pensar com hem de pagar tot el que ens imposen i que ens van sorprendre i sempre per al nostre malament.
A passar una bona vesprada
Hay que ver, cuantos expertos en "pardals" tenemos por aquí. Estoy emocionado.
Añadir un comentario
