.gif)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
El directorSixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
.-000253
Qui no ha temut el seu director? I vull fer referència, al director de la seua escola o del seu institut. Bé, els qui han anat a escoles de monges o de monjos, tan fa, que pensen en comptes de la figura del director, en la figura de la Hermana Superiora, o del Hermano Superior (no sé ara si se’n dirà Hermano Mayor, com el programa televisiu?), El cas és, que els directors o directores dels centres públics no fan tanta por com els dels centres concertats o privats, justament per això, per l’etimologia. Director. Directora. No, no fa gens de por, no fa respecte. Si volen un poc d’educació per la seua figura, però poca cosa a nivell autoritari. En canvi, dir-se Hermana Superiora, o Hermano Superior, és altra cosa. Això sí que fa por. De fet la nomenclatura ja denota una jerarquia. Superior. Superiora. És a dir aquell qui està dalt de tot, per tant té el poder, de persuasió, de les nostres vides i dels nostres coneixements, perquè no oblidem-nos del context, parlem de l’escola o de l’institut. Per dalt dels Superiors, en les escoles i instituts d’aquesta mena, només està Déu, però se’n diu: Santíssim. No, no se’n diu «Hermano Supersuperior». Per tant no fa tampoc gens ni mica de por. Ningú ha vist el santíssim renyint un alumne per no fer els deures. En canvi la Hermana Superiora, qui està en tots els detalls de les nostres vides d’estudiants (o les dels nostres fills), fila sempre tan prim que sempre té algun alumne a qui marmolar. Però qui posa al càrrec dels nostres fills a la Hermana o Hermano Superior? Déu, la conferència episcopal espanyola, Maria José Català? Bé, si vostès són alumnes d’escola concertada (o privada), per tant religiosa (crec que només hi ha cinc de laiques a tot el país, o pot ser menys, no tinc la dada a mà) no té cap motiu perquè preocupar-se. D’això, del càrrec Superior, ja ho esgrimeixen les oracions piadoses dels bisbats, prelats i altres homes doctors en educació i teologia, per tant, estiguen tranquils. Tot respondrà a la voluntat de Déu, providència divina pel bé dels seus fills, estudiants i necessitats d’una bona Hermana Superiora o Hermano Superior. Però si vostès són usuaris de l’escola publica o institut públic no creguen que el claustre i el consell escolar, representants orgànics amb dret a vot democràtic i agents educatius legislats, fins ara, qui decidien i qui triaven el director o directora, doncs ara ja no ho decidiran vostès. Dic vostès com a membres del Projecte Curricular de Centre i Projecte Educatiu, com a familiars o tutors d’alumnes adscrits al centre. Ara, la senyora Català, brillant Consellera d’Educació i futurible aspirant a ser Governadora en cap del Palau de la Generalitat, vol que les escoles i instituts públics compten amb directors o directores que facen por (com les Hermanas o Hermanos Superiores). I no, no posaran un membre del clergat al capdavant dels centres públics. I no perquè no estiguen desitjant-ho, tan uns com els altres, sinó perquè de moment no es pot, ni està legislat (temps al temps amb això) I com s’ho faran, això de triar un director que faça por? Doncs de moment el vot dels consells escolars i el dels claustres passaran a valdre un 40% de la decisió, o de la proposta de direcció. La resta, és a dir el 60%, del poder de decisió, serà de la Conselleria. És a dir de la consellera. Per tant del partit popular.
Els sindicats ja han denunciat que triaran directors i directores en els currículums dels quals conste: simpatitzant o pròxim al Partit Popular, i que això és inadmissible. No passa res sindicalistes, ja estem acostumats a la por. Altra cosa serà fer-se a la «democràcia populera» i el sentit comú. Això és despolititzar l’educació. És a dir que els consells escolars i els claustres deixen de fer política sobre els diferents candidats a directors, d’això, de la tria, s’encarrega Maria José Valencià (o era Català? no ho sé ara si amb l’assignatura de cultura del poble valencià s’ha canviat el cognom? A no! que ells diuen: apellidos,...), un no parar de fer por, a les aules, a l’ensenyament, a la vida nostra tan complicada, una bona manera d’intentar controlar les coses, sobretot a aquells que més protesten en contra del govern.
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
