.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Sense causa aparentSixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
No he trobat o bé no he sabut buscar cap informe o estudi de mercat que justifique les causes. Econòmiques, de guanys, d’ingressos líquids, de cash anglosaxó o de cales, i no parle de crisi. M’explique si em permeteu. Qualsevol poble, encara i malgrat el retrocés que sofreix la nostra llengua, del litoral valencià o de les comarques interiors valencianoparlants de moment mantenen un percentatge de parlants en llengua pròpia superior a altres llengües. Podeu consultar-ho al web de la conselleria, hi trobareu un estudi del 2010, però ja us dic que no veig enlloc les conclusions, no les han fetes públiques, o simplement no en calia, no ho sé. Com deia, per posar un exemple, prendre per referència Algemesí (si em permeteu) encara en l’àmbit quotidià sona el valencià a les boques diverses dels ciutadans. A Algemesí, encara, els valencianoparlants superen els veïns que s’expressen normalment en altra llengua (mireu dades del llibre blanc 2004 AVL), però poques, massa poques botigues (o negocis) tenen la seua retolació en la llengua en la qual t’atenen i la majoria, la immensa majoria, estan en castellà. Fins ara són dades, però passejant em ve al cap una rèmora, una curiositat que em fa nosa, per què un botiguer/a t’atén en valencià, amb naturalitat, sense donar-li importància, però el seu negoci, el reclam del seu negoci, està en castellà? I encara més complicat, per què alguns establiments tenen el nom en valencià però dintre tot està castellanitzat, malgrat atendre’t en valencià?
Posem per cas, un estanco perdrà clients per què al seu para-sol pose Estanc i no Estanco? Una fruteria perdrà clients per què retole fruiteria? Que un mecánico o joyeria pose joieria o mecànic, el farà perdre clients?..., com deia no he trobat cap estudi de mercat que indique el contrari, ara bé entenc que un negoci obert al bell mig del barri de Salamanca, a Madrid, no deu, ni voldrà retolar el seu negoci amb una llengua que no siga la majoritària dels seus clients, és, sembla, obvi, però ací, a casa nostra? Certament un client no comprarà patatas o cebollas per què al cartell pose creïlles o cebes? O no comprarà relojes per què pose rellotges? O tabaco per què pose tabac? O durà el seu cotxe a reparar per què pose mecànic o taller mecànic o ...?
Serà cosa de la sinèrgia, de la normalitat, que ací pren girs d’anormalitat i autoodi, perquè ja em diran com o quin sentit té que la veïna/veí propietari d’un negoci, als quals potser coneixem de tota la vida i ens hem comunicat sempre en valencià, més normalitzat o més patuesitzat,ara no entre en això, però que denigre eixe vincle, per tal de fer servir uns eslògans, una retolació, una cartellera amb una llengua que prompte abandonarà perquè ens atendrà en valencià, no sembla una cosa il·lògica? O és que esperen rebre de sobte un al·luvió de clients de Valladolid i tenen por de perdre uns ingressos venent bajoques per què no entendran el nostre negoci? Mercadona (segons els economistes si cotitzés a borsa valdria 5000 milions d’euros) pujaria el seu volum de negoci si s’anomenés Mercamujer? (encara que retola en dues llengües, que ja és un detall, podria fer més, moltíssim més per dignificar la nostra terra, i no perdria diners, això ho tenen calculat, segur), les botigues que obrin a la resta de l’Estat també s’anomenen Mercadona i no Mercamujer, i segueixen venent. Altre exemple, pejoratiu, de greuge comparatiu, són els restaurants i negocis de menjars ràpids. Si algú ha anat alguna vegada a un d’aquest establiments a La Sènia, o Tarragona o Barcelona, qualsevol lloc de Catalunya veurà, ràpidament quan mire la pancarta on s’exposen els productes (entrepans) que està escrit en català, obvi, però ara vens a la mateixa cadena de restauració a qualsevol poble, Alzira, per exemple, i tot està en castellà, què ací no sabem llegir en valencià? Segons el llibre blanc i l’enquesta de 2010 de l’AVL el 89,2% en la nostra àrea entén perfectament el valencià, el 77,5% sap parlar perfectament, el 68,8% sap llegir-lo perfectament i el 45% sap escriure’l perfectament (només recull, ara i ací, els percentatges dels que asseguren reunir els requisits sota l’opció perfectament, si afegim l’opció bé o bastant els percentatges es disparen fins fregar en alguns casos el 100%) L’excusa: Questions econòmiques? No! Ja ho fan a altres zones de l’Estat, per què ací no? Folls i molls?, sembla que el comte duc Olivares encara té massa pes a la Generalitat i no exigeix el que cal exigir. Dignitat!?
Sense causa aparent fem l’esquena a la normalitat, a la cosa natural de parlar i usar la nostra llengua. Altres negocis, potser tenen altres motius, no els jutge ara, però la botiga de barri, de proximitat diuen els experts i ells mateixos? Quina proximitat, si traeixen la normalitat quotidiana?
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
