Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Quantes vegades haurem dit (o haurem escoltat dir): —Amb la crisi que hi ha i els bars plens?—. També s’ha fet popular la frase: —cobra una prestació de 400€ i està tot el dia al bar!—. No penseu que són sentències de vell, no, açò, la fraseologia, el recurs a la dita popular, ja afecta a joves, fins i tot infants escolaritzats i adoctrinats pels pares xarlatans.
Una cosa és certa (mireu les xifres que dóna monsenyor Google) a l’estat espanyol hi ha 350.000 establiments d’hostaleria (un bar per cada 132 persones), només al País Valencia hi ha al voltant de 27.709 bars. Malgrat les xifres, les afirmacions anteriors no són certes, molts bars han tancat portes. Però la majoria mantenen la persiana oberta, donen el servei. Fan el seu servei de bar, cafeteria, restaurant de paladar fi o de menjar ràpid, tant se val.
Bars hi ha de moltes menes. La cafeteria pulcra on vas a prendre cafè continua donant el servei. Sempre té tràfec de clientela. Però, després tenim el bar, la taverna d’antany. Abans aquests establiments acomplien una funció social: aparaular preus, collites, bracers, feines diverses, prendre copes, xiular alguna dona (encara que fos grosseta, ara, si era jove millor) però avui fan altra funció. Alguns bars són o s’han convertit en Oficines del Servef, allà s’hi troba alguna feina de poca remuneració, d’alguns dies, i en negre clar, altres s’han convertit en consultes clandestines de psicologia (psiquiatria si afegim la receptació de begudes espirituoses i alguns venedors d’estupefaents clandestins però coneguts pel barri) Aquestes tavernes a penes faran caixa cobrint costos (pense), a! però, compten amb les figures emblemàtiques, són part del mobiliari, un reclam, representen una idiosincràsia i mostren, a la resta de públic transeünt i possible client, una imatge clara i definitòria del servei que es dóna a la taverna. Potser només prenen una copa, però hi són tot el dia, allà asseguts, calfant cadira. Per què hi són? Es pot preguntar molta gent en veure’ls allà asseguts, deambulant pel recinte taverner. La resposta és clara. Van al psicòleg (al psiquiatra si acaben bufats) a que els escolten les penúries de no tenir feina. El taverner complau a aquest client assidu amb l’escolta pacient, que no atenta, i de tant en tant alguna cabotada d’afirmació fa de nexe copulatiu entre client i psicòleg. A les tavernes ja no es fan jocs de carta, ni daus, ni pedretes, ni branquetes, res, això ja ha passat al museu del costumari taverner. A la taverna acuts al psicòleg i per a parlar no cal tindre duros.
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Qui li ho havia de dir a tots aquells pròcers del PP que en gener de 2011 bramaven contra la llei antitabac promulgada pel govern Zapatero? Tots podem recordar les declaracions --o brams-- d'alguns significats dirigents peperos arengant hostalers, fumadors i bases pepero-votants més empedreides cap a la rebelia. I dic què qui els ho havia de dir que aquesta llei --per a mi una de les més encertades d'aquell govern-- suposaria el "Tro d'Avís" --passeu-me el recurs falleril-- per a l'actual esclat --i disbarat-- de terrasses a tot arreu.
Els ajuntaments han trobat --o més aviat caldria dir s'han trobat-- desbordats per aquest allau de solicituds d'ocupació de vía pública per instal·lar terrasses d'hosteleria i, com que sembla ésser que la principal missió dels consistoris estiga fer caixa per , entre d'altres coses per poder pagar els insultants sous dels seus representants electes, i encara més coincidit amb la debacle del sector de la construcció i la disminució de la pràctica totalitat d'ingressos en concepte de licència d'obres, doncs ja ho tenim: a atorgar concesions de terrasses a tort i dret.
Alzira esdevé ara una ciutat insofrible: Allà on vagis et trobes amb la necessitat d'anar esquivant rengleres de parasols i cadires amb gent estovada amb una casalla en la mà (o si voleu amb un tallat descafeinat de sobre...). L'ocupació de la vía pública esdevé grotesca. En molts punts has de passar caminant de costat o baixant al carrer. L'objectiu és fer caixa. Hi ha que pagar-li els seixanta mil euros anuals a la Bastidas. Importa alguna altra cosa?
La setmana passada Adelaida Pau, des de Compromís, denunciava la manca de bancs en la Plaça del Regne i al·lludia a la manca de pressupost per a la seva repossició com a resposta donada per l'equip de govern. El missatge és ben clar: ens lleven els bancs públics i si vols seure pots fer-ho passant per caixa en qualsevol de les inumerables terrasses que asfixien el nostre espai públic. Això sí, com apunta la idea exposada per Sixto, sempre tindràs l'ocassió de poder contar-li les teves desventures al cambrer de torn. Algú t'escoltarà.
Salutacions
terrazas = contratacion
terrazas = empresario que no cierra
si tanto te preocupa alzira, que te preocupe los puestos de trabajo que dan las terrazas
Safety tail...no das una respuesta coherente, la crítica de Sixto es muy buena y tiene razón, la gente que no tiene puesto de trabajo en vez de buscar algo, se mete en el bar a contarle la vida al camarero y se puede pasar toda la mañana pagando solo un café, por lo tanto no creo que al empresario le salga muy rentable.
Respecto a tu artículo Sixto, me gusta mucho, creo que has reflejado muy bien la situación actual de nuestro país, estoy totalmente de acuerdo contigo.
Pedro Peres también echaron el grito al cielo los sociatas y los independentistas fumadores o cualquiera que tenía bar, que casi siempre son los que más defienden a la izquierda, aunque sea para disimular de cara al borracho de turno y luego a lo mejor votan al PP.
Su valenciano del norte me cuesta mucho de entender, si me responde le agradecería que por favor lo hiciese en castellano, gracias.
Yo ni me molestaría en contestar a un lameculos palmero pepero que encima confunde churras con "meninas" como diría su gran lider.
Corre! Aún estás a tiempo de ir a mendigar un carguito o una paguita a tu amada Bastidas!
Cafre: Cafre y maleducado
Muchas gracias. Se agradece que reconozcan tu labor :)
Pues yo que quereis que os diga, a mi la terraza en verano, ese par de meses, esta muy bien, es soportable, pero en pleno Diciembre que este todo lleno de terrazas, algunas situadas en sitios estrategicamente peligrosos ( que un dia un coche se va a llevar mas de una por delante ) y la gente rebozada de chaquetas en la terraza para poder fumar dan una imagen bastante triste.
Lo de que las terrazas dan contrataciones y el empresario no cierra, pues tendrá parte de lógica y parte de leyenda. Yo creo que las cosas se podrían haber hecho de otra forma, pero bueno, siempre se hacen las cosas asi, por mis cojones y en plan radical.
Lo que no me parece normal es que tengas delante de tu casa, en plena acera, dos terrazas todo el puñetero año, llueva, truene o nieve. Ya no es solo que cada vez que salgas de casa te hagan radiografias enteras, que tengas que ir esquivando gente, sillas y mesas hasta cuando bajas a tirar la basura, no, no es solo eso, es que encima tener que aguantar todo el año el alboroto que se forma en algunas terracitas es estresante.
A todos nos gusta ir a hacernos nuestra cervecita en la terracita, pero si la tuvieramos 365 dias al año debajo de nuestro balcon o ventana veriamos cual es nuestra opinion.
Añadir un comentario