.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Flors per a ningúUn relat curt d’Albert Reina
“Comprà un bonic ram de flors i anà al cementeri per oferir-les a la tomba de Patrícia, la seua germana bessona, que va morir dos dies després de nàixer”
Inventari de confusions
Dimarts passat, Irene es va vore a ella mateixa a una ciutat castellana, en la qual es trobava fent un curs relacionat amb el seu treball. Acabava d’entrar a un comerç de roba esportiva, (l’havia sorprès una onada de calor, encara duia a la seua maleta únicament roba d’entretemps i volia comprar un parell de samarretes de mànega curta), i a pocs metres d’on es trobava mirant va descobrir una dona de la seua mateixa edat i amb el mateix aspecte físic, la mateixa alçada, constitució i trets facials. Idèntica. Sols canviaven els cabells, més llargs i foscos en el seu cas, i la indumentària, ja que el seu alter ego vestia amb major elegància i semblava abastar una posició econòmica superior. Els seus moviments, gestos i la forma de parlar amb una anciana també molt ben vestida que l’acompanyava denotaven que pertanyien a un escalafó social superior al seu, atenent als paràmetres que s’utilitzen habitualment per fer aquestes distincions.
El seu primer impuls, conseqüència natural de la seua sorpresa i consternació, va ser acostar-se cap on estaven les dues dones. Però es va quedar parada, tractant de dominar la seua respiració i baixar les pulsacions del seu cor desbocat. Confirmant que no s’havien adonat de la seua presència, deixà que s’imposés la seua sang freda i eixí del local. Es va ubicar estratègicament en un lloc on podia veure l’interior i la porta del comerç, es col·locà les ulleres de sol per amagar el seu rostre i esperà pacientment que les dues dones eixiren. Durant l’espera recordava allò que deien de que hi ha al món unes quantes persones molt semblants o pràcticament idèntiques a nosaltres, en som molts a la faç de la terra i no es pot considerar una casualitat. La veritat era que havia estat una impressió molt forta, no era el mateix que veure’s reflectida en un espill. Es mirava les mans, els peus, tot el cos, es palpava el rostre al mateix temps que mirava cap a l’interior de la botiga de roba esportiva per confirmar la duplicitat.
Uns minuts després les dones eixiren del local i començaren a caminar per la vorera capficades en la compra que havien realitzat, comentant i mirant dins les bosses que portaven a les mans. La seua atenció estava tan focalitzada que el seu entorn era pràcticament inexistent, no hi havia cap perill de que la descobriren, i començà a seguir-les carrer amunt. Més endavant feren dues parades més, en una farmàcia i en una xarcuteria amb productes d’alta qualitat. Mentre les seguia, el seu desconcert i la por inicials es van anar transformant en una barreja de sentiments, alternativament passà per la ràbia i la indignació, per la compassió (Serveix la compassió cap algú que no és conscient de la seua desgràcia o patiment, o millor dit, quan no existeixen aquests?), per la percepció d’un buit del qual no s’havia adonat fins ara, i finalment per un instintiu amor que no havia pogut sentir, solament intuir, i que ara se li havia presentat sobtadament, violentament. Quan les dones arribaren al portal on es suposava que tenien la seua vivenda, es van sentir uns crits infantils, plens de goig i energia juganera, que venien de l’altra banda del carrer. Dos menuts, un xiquet i una xiqueta d’uns set o huit anys, corregueren cap a elles deixant darrere un home que tenia aproximadament l’edat de la dona més jove, les abraçaren i començaren a contar-los el que havien fet eixe dia a l’escola.
El dissabte de matí Irene tornà a casa, al seu poble, i sense desfer l’equipatge comprà un bonic ram de flors i anà al cementeri per oferir-les a la tomba de Patrícia, la seua germana bessona, que va morir el 13 de maig de l’any mil nou-cents setanta-quatre, dos dies després de nàixer, al mateix hospital on les dos havien vingut al món. I allí vessà totes les llàgrimes que havia guardat per a ella en els últims trenta-huit anys.
.-000124 .-000032
.-000048 .-000157
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
"Emotiu relat, m'agrada."
Moltes gràcies, Juan Vcte.
Añadir un comentario
