_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Que se jodanArticle d’opinió de Paco Gimeno
“Només ens queda una: actuar tots els treballadors i treballadores com un sol cos. Sempre, i hi ha exemples de sobra en la nostra història, la força dels oprimits ha estat la unió front el dèspota”
Fa uns dies, la diputada Andrea Fabra, del PP, es despatxava a gust amb un estrident “que se jodan”, mentre el seu cap de files i President del Govern anunciava una sèrie de mesures duríssimes contra els ciutadans de l’Estat. El fet que ho fera a més, mentre s’anunciaven retallades a les prestacions per desocupació va fer, si més no, més menyspreable encara l’exabrupte.
Hom podria pensar que es tracta d’un cas aïllat. Un insult proferit per una diputada en un moment de calentor, però què en cap cas respon al sentiment general de ses senyories, preocupades com estan per resoldre els moltíssims problemes pels que travessa el país.
La realitat però es una altra. Fabra només va expressar d’una manera escatològica el que realment pensen els nostres governants sobre el conjunt dels treballadors, siguen aquests aturats, amb feina, funcionaris, etc. De fet, només cal redreçar-se a declaracions anteriors, proferides per destacats dirigents del PP, respecte tots aquests col·lectius.
Només uns minuts abans del minut de glòria de la Fabra, el President del Govern presentava la proposta de retallada de les prestacions per desocupació com un “incentiu” per la recerca de treball. Açò és, els aturats no tenen cap al·licient en retornar a la feina mentre cobren una prestació. Aquesta manera de pensar no és nova, i forma part del nucli de pensament neoliberal. Solament cal donar un cop d’ull als manuals d’economia de l’Escola de Chicago per trobar afirmacions com aquestes. Les prestacions i els subsidis per desocupació solament serveixen, segons aquests “intel·lectuals”, per incitar els treballadors a l’oci i l’apatia, en descobrir que es pot viure sense treballar, a expenses de l’estat. A més, les prestacions, sempre segons aquest corrent de pensament, pressionen a l’alça els salaris i impedeixen cap política de flexibilitat.
José Maria Aznar publicava l’any 2009 en la FAES, la fundació de recerca d’idees del PP, un document amb propostes per la eixida de la crisi, on ja proposava la disminució de les prestacions per desocupació (i criticava el recentment aprovat subsidi dels 425 euros mensuals per desocupats sense cap altra prestació) i presentava aquestes propostes com “mesures per incentivar la recerca activa de treball”. Aquest mateix any, el FMI i la CEOE afirmaven que a Espanya els salaris eren massa elevats i que s’havien de rebaixar per frenar el creixement de la desocupació; o el que és el mateix: la culpa de l’augment de la desocupació la tenen els treballadors en actiu, que són un tall d’insolidaris que guanyen massa diners. I tot això en un país que l’any 2008 mantenia un salari mitjà molt per sota de la mitjana europea, i solament per damunt dels salaris de Portugal, Hongria, Eslovàquia, Romania i Bulgària.
La Presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, criticava també els subsidis agraris del PER, acusant el govern d’aleshores de compra de voluntats electorals a Andalusia i Extremadura.
En el fons, tot açò forma part d’una estratègia per dividir els treballadors i enfrontar-nos entre nosaltres, mentre ells poden retallar a gust i prendre totes les seues mesures antisocials amb una oposició fragmentada i una classe obrera dividida. Els funcionaris son uns malfeiners i uns privilegiats; els aturats uns aprofitats, que sagnen les arques de l’estat mentre treballen en negre; els que tenen un contracte uns insolidaris en no acceptar rebaixes salarials o modificacions en les seues condicions de treball que ajudarien a crear ocupació; els miners uns altres insolidaris violents, que demanen subvencions per el seu sector deficitari a costa d’un país que pateix un greu problema de deute públic; els artistes, escriptors, el món de la cultura en general, exactament el mateix, els sindicalistes uns altres malfeiners i aprofitats..... Els dependents... d’aquests millor no dic res que la falta d’humanitat que mostra aquest Govern en aquest tema clama al cel! Prompte trobaran arguments semblants per reduir ajudes als agricultors, pensionistes... no se’n salvarà ningú. Això sí, estarem tirant-nos pedrades uns col·lectius front als altres.
Només ens queda una: actuar tots els treballadors i treballadores com un sol cos. Sempre, i hi ha exemples de sobra en la nostra història, la força dels oprimits ha estat la unió front el dèspota. Solament si som capaços d’entendre que aturats, funcionaris, personal laboral, autònoms, treballadors amb contracte eventual o indefinit, etc; som una sola cosa, podrem enfrontar amb garanties els temps durs que se’ns venen al damunt. Que se jodan, sí, però que se’n fotin ells: paràsits, banquers i lladres de qualsevol mena. No és una crisi, és una estafa.
Paco Gimeno
Compromís per Alzira
.-000124 .-000032
.-000048 .-000157
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Te veo muy cambiado desde el dia de las cucarachas y la foto con tu camiseta negra, con esas mechas y la chaqueta de Versace pareces completamente diferente, ...........je je je , es broma supongo que la de la foto no eres tu.
En democracia las fuerzas se miden cada cuatro años con propuestas alternativas y con la fuerza de los votos, la libertad no se gana en la calle se gana en las urnas; tu por ejemplo, perteneces a una coalicion nacionalista que al igual que PNV y CiU apoyan las medidas gubernamentales, atacan las subvenciones a mineros y agricultores andaluces y extremeños, que en las comunidades que gobiernan recortan en sanidad y educacion, asi como en dependencia.
Estoy de acuerdo contigo en que es necesaria una verdadera catarsis politica, una limpieza a fondo de las instituciones y de todos aquellos individuos que por accion u omision han contribuido a nuestro empobrecimiento como nacion, pero por principios deberias de abandonar una coalicion que apoya a CiU y de la que recibe subvenciones de forma mas o menos directa .
Por cierto aun no he visto en este digital ningun comentario sobre la actividades del hijo de Pujol , de la vinculacion directa de CiU con los fondos desaparecidos del Palau, si hombre si, ese Millet que repartia pasta a todos los nacionalistas, ni tampoco de los euros del padre de Mas en Luxemburgo. Por lo visto tambien entre los chorizos hay clases.
Pues sí Paco. Yo siempre he oído decir que no hay nada más ignorante que un trabajador de derechas y, por lo visto, en España hay mucho ignorante. Al decir trabajador me refiero al típico currito que apenas llega a fin de mes, no al trabajador que se embolsa 3.000 euros al mes.
Antes de las elecciones hablaba con una persona perteneciente al primer grupo: albañil en paro, unos 50 años, casado, dos hijos y pagando los gastos como todo el mundo. Alababa a la derecha diciendo que eran los únicos que podían sacar esto adelante. Lo volví a ver hace diez días y, en fin, no diré lo que me dijo porque es impublicable.
De todas formas te veo muy optimista con eso de: "Només ens queda una: actuar tots els treballadors i treballadores com un sol cos. Sempre, i hi ha exemples de sobra en la nostra història, la força dels oprimits ha estat la unió front el dèspota". ¿De verdad crees que esto es posible? Con la que está cayendo, en otros tiempos, las calles estarían llenas de barricadas. Recuerdo que mi abuelo, afiliado a la CNT en los tiempos en que este sindicato era lo que era, me hablaba del compromiso de la gente, de las ansias por conseguir algo. Hoy en día recuerdo aquellas conversaciones al ver la televisión y estamos a años luz de aquella sociedad, que si bien no tenía la preparación actual, tenía un compromiso infinitamente superior que ésta por conseguir cosas. Que ciertos sinvergüenzas, protegidos por el partido de turno, salgan a la calle como si nada es para pensar que clase de sociedad somos y como es posible que hayamos llegado a esta degeneración. Haría falta que a estos sinvergüenzas les pusieran las pilas. Como me comentaba un amigo hace unos días: hoy a Tejero no le haría falta pegar un solo tiro, con entrar en el Congreso ya sería suficiente.
Estoy de acuerdo con Viejo: "Es necesaria una verdadera catarsis politica, una limpieza a fondo de las instituciones y de todos aquellos individuos que por accion u omision han contribuido a nuestro empobrecimiento como nacion". Pero mi eterna pregunta, ¿cómo se consigue esto?
viejo, no marees al personal. La mala bestia y cerril que se metio con los parados fue la hija de Fabra, una diputada del PP votada por valencianos para verguenza nuestra. Cada uno tiene que limpiar en su casa lo suyo, los catalanes ya haran lo que querran però en este caso nos afecta a los valencianos. Muy clarito lo de Paco, más que se os atraganten las verdades a los votantes del PP.
caminito Tal vez te maree a ti, pero a los demas no, son gente formada y con criterio propio en la mayoria de los casos. En cuanto a mi posible pertenencia al PP, estas completamente equivocado, ya dije en este digital cual era mi voto tanto en las municipales como en las generales, y lo dije antes de votar, por si acaso.
En la vida hay matices que la gente con orejeras no entiende, esfuerzate por distinguirlos y empezaras a ser un ciudadano libre. saludos.
quien es paco gimeno? o francisco gimeno... me da igual
Español debe ser el articulista o el nick de quien a escrito la carta, pero no pone que sea de ningún partido ni nada.
Tu comentario no cumple las normas de uso de esta web.
Viejo, que jovial et trobe!!! Deu ser l'estiu que fa reviure tothom!!! En qualsevol cas, preferisc la jovialitat que l'amargor i el resentiment, així que t'encoratge a seguir amb aquesta nova faceta teua, alegre i bromista. Tens raó, la de la foto no soc jo, molt hauria perdut des què em veieres la darrera vegada..... hehehehe
Ja posats, i ara que sembla que tenim confiança per les bromes i acudits, permet que et diga què estàs equivocat amb Compromís. Ara, tampoc es questió de discutir, sobretot quan tothom ho pot comprobar amb una senzilla operació: Entra al youtube i busca les intervencions al Parlament Espanyol del Diputat Baldoví; escolta-les i torna a afirmar després que Compromís és una Coalició que recolza CiU o qualsevol de les mesures antisocials aprobades pel govern del PP. Encara no s'ha donat cap cas al Parlament de coincidència entre Compromís i CiU, i menys encara entre Compromís i el PP. Cap ni una!!! Així que no es cert, ni just, que afirmes el contrari.
Sembla que sí, que hi hà classes entre els xorissos: Estan els de cantimpalo, més d'anar per casa, i els d'ibèric autèntic. Què vols que ety diga???? No ha estat Compromís qui ha aprovat al Parlament indults a xorissos de l'Empordà sinó el PP. Pel que es veu, entre xorissos no hi hà diferències idiomàtiques que valguen, ni denominacions d'orige què separen. A taula tots mengen del mateix pot.
Benito, no soc gens optimista. Ens venen dies de foc i furia i temps dolents. Tots coneguem o tenim a la família algún obrer aturat. I jo també conec obrers de la construcció que pensaven que el problema era ZP i desitjaven un canvi. Cregueren amb les mentides de la dreta i pensaven que la cosa milloraria. celebraren les retallades als docents, als funcionaris, i quan començaren les protestes els acusaven de privilegiats insolidaris. També mols amics funcionaris, davant aquests atacs als seus drets (que mai privilegis) contraatacaven dient que eixos mateixos aturats, no fa molts anys, es burlaven dels qui pasaven el temps estudiant i formant-se, per acabar amb una feina gris i pitjor pagada que la d'ells, que estaven "forrant-se" a l'ombra de la bombolla inmobiliaria. Uns treballadors contra altres, aturats contra funcionaris, personal laboral contra treballadors indefinits, població activa contra pensionistes, espanyols contra estrangers.... treballadors contra treballadors. El problema Benito, es que amb totes aquestes actituds tots, uns i altres, estem facilitant-li al Govern la seua tasca: Divideix i venceràs. La solució??? Que totes les víctimes de les polítiques antisocials actuem units i sense mirar-nos el melic. No és optimisme per què soc conscient què eixa unitat política i social hui per hui està molt lluny d'aconseguir-se, però com dic a l'article i et vaig dir en una altra ocasió, no ens queda altra: O ens unim o al pas que anem acabarem tots i totes baix del pont de ferro.
Añadir un comentario
