.gif)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La Grècia de ChristoulasArticle d’opinió d’Orwell
“Seria interessant fer una retrospecció, per tal de trobar quins són els culpables d’haver portat a Grècia a esta situació de fallida econòmica anterior al rescat europeu”
A la lluna de València
És trist que en escoltar Grècia el pessimisme ens envaix d’una forma aclaparadora, però és que la realitat actual de Grècia no deixa de ser preocupant. Grècia, bressol de la democràcia, la ciutadania i terra de grans filòsofs com Aristòtil i Plató ha passat a convertir-se en l’actualitat el principal problema de la Unió Europea.
Grècia s’enfrontava diumenge passat a unes segones eleccions en menys de dos mesos enmig d’una greu crisi política i econòmica interna i una pressió externa fomentada per la Unió Europea, especialment Alemanya encapçalada per la seua canceller Angela Merkel. El rescat de Grècia ha suposat un intervencionisme econòmic exterior per banda de la troica (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i l’Unió Europea). Les mesures de caràcter econòmic imposades a Grècia han tingut uns efectes devastadors, tant per la seua duresa com per les seues conseqüències.
Seria interessant fer una retrospecció, per tal de trobar quins són els culpables d’haver portat a Grècia a esta situació de fallida econòmica anterior al rescat europeu. El falsejament de les xifres, el maquillatge dels comptes públics i la irresponsabilitat en general en la gestió dels afers econòmics foren els ingredients necessaris per una fallida econòmica de tal magnitud. Els protagonistes són una vegada més la classe política, en este cas la grega i com no la hegemonia política bipartidista que ha dominat la política grega els últims 40 anys entre la conservadora Nova Democràcia i el socialdemòcrata PASOK. És irònic que la coalició Nova Democràcia-PASOK responsable de la fallida siguen també els que han gestionat i gestionaran de moment, el rescat.
Les retallades i l’austeritat com a dogma inexorable de la troica han portat a la societat grega al límit, a l’abisme, a un empobriment general de la societat i a la indigència de molts grecs, fins i tot alguns analistes apunten una crisi humanitària. Per a alguns esta última afirmació pot ser fins i tot exagerada, però que les escoles hagen de distribuir aliments perquè els xiquets no es desmaien a l’escola no només representa una crisi social i econòmica dramàtica, sinó també una crisi moral que ens ha de fer reflexionar sobre l’infern en què s’ha convertit Grècia, entre la vida i la mort, com mostren el gran augment de suïcidis a la República hel·lena.
Els resultats de les anteriors eleccions gregues del passat mes de maig eren preocupants i ací afegim crisi política, en primer lloc per l’extremada polarització del Parlament (més de set partits) i les seues conseqüències com són la inestabilitat i l’extremisme. Tot este context juntament amb els resultats electorals de maig eren el clima ideal per sembrar el caos al país hel·lè, políticament parlant, tant per la impossibilitat de formar un govern estable com per l’aparició de partits extremistes tant a la dreta com a l’esquerra que soscaven la legitimitat del sistema democràtic.
En canvi, els resultats de les eleccions gregues de diumenge passat 17 de juny aclareixen l’escenari polític i econòmic de Grècia, el partit conservador Nova Democràcia (129 escons) i el partit socialdemòcrata PASOK (33 escons) sumarien un total de 162 escons, superior a la majoria absoluta (151) mentre que la coalició d’esquerres Syriza millorà els seus resultats convertint-se en la segona força política amb 71 escons i principal partit de l’oposició a l’actual rescat en les condicions ferotges amb les quals se’ls han imposat.
Encara que la Unió Europea respira tranquil·la pel resultat electoral, atès que podran governar amb majoria els partits partidaris del rescat europeu Nova Democràcia i el PASOK, la gran triomfadora de la nit electoral ha sigut Syriza que ha aconseguit centrar el debat electoral en la renegociació del pla de rescat amb la Unió Europea i s’ha erigit en defensora d’alleugerir unes condicions econòmiques i socials inassumibles per als grecs i les gregues.
En un context de recessió econòmica, augment generalitzat dels preus de fins un 10% i amb una desocupació superior al 20%, imposar la recepta d’austeritat obviant les polítiques de creixement, augmentar els impostos, retallar prestacions, pensions, serveis públics i fins i tot deixar de subvencionar les medicines és un drama social inassumible, unes condicions i unes polítiques econòmiques salvatges que més que cohesionar, disgreguen la societat, que en compte d’integrar, desintegra la societat i perquè és injusta la fractura social que produeix entre rics i pobres i una classe mitjana cada dia més empobrida.
Canviar les condicions del rescat és una decisió que és possible i en la meua opinió necessària, la situació de Grècia es de crisi política, econòmica i social que porta als grecs a la desesperació i al suïcidi, la Unió Europea no pot continuar amb esta deriva immoral que naix de la insolidaritat i porta a la injustícia. Altres podem anar després de Grècia, esperem que la Grècia que deixa Christoulas canvie per començar a millorar.
Christoulas era un farmacèutic jubilat de 77 anys. Va vendre la farmàcia que regentava el 1994, vivia d’una pensió que ell mateix havia pagat sense ajuda de l’Estat. La següent carta la portava a la butxaca:
“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I com que la meua avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec agafara un kalaixnikov, jo li donaria suport) no veig altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna per no haver de acabar furgant en els contenidors d’escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussollini el 1945”
El 4 d’abril es va suïcidar d’un tret públicament, davant del Parlament hel·lènic, a la Plaça Syntagma.
.-000018 .-000137
.-000147 .-000120
.-000123 .-000021
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
