_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
A propòsit del rescatArticle d’opinió d’Isaac Caballero Suey
No és just però ens ho haurem de tragar per no haver actuat quan tocava”
Fins fa cinc anys només hi havia tres tipus de persones que parlaren sobre el FMI: els acadèmics, les elits econòmiques i alguns pocs antiglobalització que denunciaven les ‘immoralitats’ comeses per aquesta institució a Llatinoamèrica i Àfrica. Hui en canvi tots som experts en economia, i el FMI junt al BCE i la Comissió Europea ‘controlaran’ Espanya. Si això ho haguera insinuat algú fa tan sols cinc anys l’hagueren pres per boig. Hui és possible, i s’obri un ventall de possibilitats, noves aventures que poden deparar-nos els pròxims anys. L’incertesa i la precarietat es van a convertir en norma. És el que te la postmodernitat, no només es tracta de socialitzar-se per facebook.
I mentre tot açò ocorre, recorde la prepotència d’aquells que fa uns anys em miraven de reüll, com algú que parlava de coses estranyes que no interessaven ningú. Hi havia fins i tot qui es prenia el luxe de donar palmadetes a l’esquena diguent, no es pot canviar res, eres un ingenu. Hui ja no sóc un ingenu, però en canvi, la majoria d’aquella gent s’ha tornat ‘revolucionària’. Proclamen constants soflames contra el govern i els bancs. Mai ho haguera pogut imaginar. Però això ja cansa. Es tracta d’un acte terapèutic. Com manifestar-se contra els retalls, com la defensa estoica d’un Estat del Benestar que va a menys (i recordem-ho, inventat per conservadors d’altra època). No és just però ens ho haurem de tragar per no haver actuat quan tocava. Açò no ens ho va a arreglar ningú. No ho faran polítics especialment incapaços, ni furtius mercats que no deixen ni la carronya. No, ningú ens ho va a arreglar. Només ho podem fer nosaltres mateixos.
Hui, allò vertaderament revolucionari, és reivindicar els valors tradicionals. És a dir, assumir la part de responsabilitat, per activa o per passiva. Parlar més d’obligacions i no tant de drets. Lluitar contra l’atomització de la societat. La revalorització de la família i l’entorn més pròxim com a àmbit de suport bàsic. Valorar les persones que s’esforcen, que tenen espenta i intenten superar-se, enlloc de premiar la vida fàcil dedicada a l’hedonisme, el mínim esforç, el parasitisme social i la mediocritat cultural.
Són temps de crisi profunda els que travessem. Però estem també davant d’una bona oportunitat per a madurar.
Membre de l’Assemblea de Joves d’Alzira “El Cau”
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Madurar? Pides demasiado....
Isaac, estoy de acuerdo contigo en que tenemos que madurar y actuar cumpliendo con nuestras obligaciones, pero madurar también es exigir las responsabilidades a los que nos gobiernan, porque ahora, cuando vemos que todo esto de la macroeconomía, ya no nos queda tan lejos y estamos comprendiendo que nos afecta directamente, es el momento de abandonar nuestra actitud de se'm li'n fot e implicarse.
si pero implicarse ¿en que? en sacsar les manetes en manifestacions diaries?? perque vist lo vist lo unic que arregla aço es una bona magnum en la ma...
manifestarse es una perduda de temps i les manifestacions pacifiques no van a cap lloc, en el moment la valla de la moncloa esclate per els aires i rajoy ixca com els toreros de la plaça de bous els politics no se acollonaran i seguiran prenent-nos el pel, en un poc de sort rebaixen les pensions del iaios i el poc teixit social espanyol que aguanta anira cap aball ahi si que se cabrejaran molts perque ja no podrem sobrebiure de cap manera, ni de les pensions dels nostres pares que hui per hui es lo que a molts ens salven.
Isaac ha dado en el clavo: "No és just però ens ho haurem de tragar per no haver actuat quan tocava." Tal vez las actuales reformas no sean justas, pero ya son la única posible salida 'por no haber actuado a tiempo', por años de pasividad, viéndolas venir, y negando la realidad. Cuando hay que desandar en meses lo andado durante años es normal que las piernas sientas dolores. En lo que no estoy de acuerdo es en lo de que hace 5 años si alguien lo hubiera dicho lo hubieran tomado por loco. NO, hace 5 y más años ya había quien decía a los que entonces mandaban "por ahí no, que nos vamos a la mierda", pero no hicieron ni caso..
No obstante, oir (leer) a alguien hablar de reivindicar valores tradicionales, asumir la parte de responsabilidad, hablar de obligaciones y no tanto de derechos, revalorizar la familia, ... da esperanzas, hay futuro, esto se puede superar.
Donde dice Isaac que los ajustes injustos sean necesarios? Isaac habla de luchar, no de someterse.
Yo personalmente prefiero ser dueño de mi miseria antes que esclavo de mi riqueza.
No creo que la familia deba de ser puesta en valor pues esta ya lo está ya que ha sido esta el pilar de la gente desauciada de su casa, del trabajo o de su vida... Lo que si ha de ponerse en valor son los valores que todos damos por supuestos. No se puede hablar de derechos sin deberes, ni de cambio sin esfuerzo.
Pero esto no se supera sometiendose templario. No se soluciona abandonando a la mitad de la sociedad en el camino, criminalizando cualquier forma de respuesta o de demanda social. Esto no se supera desmantelando el estado social ni pagando los finiquitos millonarios de los banqueros inútiles, no se arregla pagando F1 y fastos varios mientras se cierran centros de salud.
A veces me da la sensación de que como dice owned, esto solo se arregla con la magnum en la mano.
Templario, lo que tú dices, es exactamente lo que argumenta el actual gobierno, para justificar sus inmoralidades "No es justo pero es necesario". Lo que no es necesario es, ni la Formula 1 ni los aeropuertos sin aviones. Ahora es el momento de priorizar y proteger las necesidades básicas, como es la educación y la sanidad universal, en igualdad de condiciones para todos.
Las manifestaciones pacificas, en una mayoría absoluta déspota, está comprobado que no sirven de nada. Algo tendremos que hacer.
Templario, no has entes el text... Has agafat les 4 frases i les has convertit en el que has vuigut.
Qui no ha actuat a temps es el poble, l'estat mai ha actuat com devia. Nosaltres, no sols durant el 8 anteriors anys de PSOE, em deixat ke feren de nosaltres el que volien.
Añadir un comentario
