.gif)
.png)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
EU de la Ribera s’oposa al pla del Govern de Rajoy de fusió d’ajuntaments“Apostem per mancomunar serveis”
Els col·lectius d’EU de la Ribera Alta han expressat la seua oposició al pla del Govern Central del Sr Rajoy de suprimir ajuntaments, que s’inclou dins de les reformes enviades a la Unió Europea i que no ha sigut consensuat amb les administracions locals. La mesura afectaria a 30 dels 47 municipis de les Riberes, als pobles de menys de 5.000 habitants. EU exigeix apostar per la comarcalització, per mancomunar serveis, que suposaria abaratir costos i una millor atenció ciutadana.
EU ha mostrat la seua oposició al Pla Nacional de Reformes que el Govern del Sr Rajoy va traslladar a Brusel·les, que inclou el pla de reduir els ajuntaments de pobles amb menys de 5.000 habitants. En el cas de les dos Riberes del Xúquer afectaria a 2/3 dels municipis. Des dels ajuntaments on EU té representació es traslladarà una proposta de rebuig a aquesta nova mesura que es pretén imposar des del govern central.
Aquest pla, a més de no tindre en compte la realitat de molts municipis, no camina cap a la dotació d’un millor finançament municipal i suposa criminalitzar l’administració local que és la menor responsable del dèficit del conjunt de l’Estat. I que, a més a més, ha hagut d’assumir amb els seus propis recursos serveis que no han prestat altres administracions, sobretot la Generalitat Valenciana.
A banda de no haver comptat amb una planificació consensuada i pactada amb les localitats que es podien vore afectades, com ha passat amb les altres mesures preses pel govern central, aquest pla xocaria també amb el principi de subsidiarietat que reconeix la Unió Europea: és a dir, que els serveis han de ser prestats per l’administració més pròxima a la ciutadania.
Per a Josep Vicent Dasí, regidor d’EU a la Pobla Llarga i membre del Consell Polític Comarcal: “el que cal és desenvolupar la comarcalització del País Valencià, tal i com diu l’article 65 de l’Estatut d’Autonomia. Des d’EU creiem que l’estalvi i l’eficiència prové de mancomunar serveis: com ara compartint tasques administratives, una altra gestió dels residus, una planificació urbanística realista i moguda per les necessitats compartides, una millor xarxa de transports públics o majors serveis públics. Eixos són els problemes de fons, i també anar desarticulant les diputacions provincials en favor de les mancomunitats de municipis per a una gestió més a prop de les realitats de cada localitat”.
EU de la Ribera
Etiquetas de esta noticia
Política : Actualidad Política,
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Resulta que cada pueblo quiere tener su piscina cubierta, su superpolideportivo, su instituto, su polígono industrial, su casa de cultura y sala de exposiciones, sus concejales y alcaldes, sus liberados, sus asesores y su Rita la cantaora.
Y no hay dinero para todo, los entes comarcales se han convertido en nidos de enchufados, en administraciones paralelas y superpuestas, en refugio de familiares de políticos y demás nepotismos, en fin, tenemos estupendos edificios comarcales vacios de contenido y llenos de burócratas sin trabajo.
El problema no es el de fusión municipios o más entes comarcales, el problema es de racionalizar los servicios, de aplicar el sentido común, de no endeudar a los ayuntamientos y a los ciudadanos en aquellos proyectos que no pueden pagar o mantener con sus impuestos.
No ha de sentar massa bè fusionar pobles viejo, (Alzira no es voria afectada per exemple, ja que te 45.000 hab corregis-me si m'equivoque) tanmateix en la resta estic d'acord hi ha massa enxufat...
La reforma de l’Administració Pública Local s’ha dut a terme al Regne Unit, a Alemanya i a França –entre altres països europeus- ja fa alguns anys enrere. Ací, en Espanya, encara no s’ha fet, malgrat que la demarcació de la nostra administració pública local no s’adequa a la realitat territorial i poblacional actual –cal recordar que la mateixa prové de la Constitució de 1812 i que per tant té dos-cents anys d’antiguitat.
Alhora, sembla que fusionar els Ajuntaments de municipis inferiors a 5.000 habitants és un despropòsit, perquè en primer lloc s’atempta, en benefici de la racionalitat comptable i administrativa, contra una idea política bàsica: l’Autonomia Local.
A més, en les nacionalitats històriques de l’Estat Espanyol el problema s’agreuja, donat que els territoris “no-castellans” no s’han pogut estructurar d’una manera “natural” al llarg de la seua pròpia història.
Aleshores, què podem fer? O millor, què devem fer?
Els posicionaments polítics nacionalistes es decanten per solucionar prioritàriament els problemes territorials –i en aquest cas EU adopta postures nacionalistes, ja que addueixen que al mateix temps que es vertebra el territori s’incardinarien “naturalment” les institucions. Pense que el plantejament és vàlid, però que deliberadament oblida que la realitat política de l’administració pública local espanyola és exactament supraregional, estatal, central, i que no pot abordar-se des d’un posicionament que no siga “global”, o millor dit “complet”.
La reforma de l’administració pública local demana que en primer lloc es defineisca el model de l’Estat: és a dir, demana que quede clar si Espanya es un Estat central, confederal o federal. I ací és on cal definir polítiques, ja que per a desgràcia de totes les espanyoles i de tots els espanyols hui per hui Espanya en pro del consens polític de la Constitució de 1978 és un estat central per a tota l’administració pública local; un estat federal per a regions com ara Madrid, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Extremadura, La Rioja, Múrcia i les Illes Canàries; un estat confederal per a regions com ara Galícia, Euskadi, Navarra, Catalunya i Andalusia i un estat descentralitzat per a regions com ara Astúries, Cantàbria, Aragó, Comunitat Valenciana i les Illes Balears –incloent també ací les ciutats autònomes de Cèuta i Melilla.
Hem de tractar de ser seriosos. Encara que nadàrem dins de l’abundància, hauríem de definir quina classe d’estat és l’Estat Espanyol d’una volta per totes.
Si les qüestions territorials són innegables, les institucionals són inajornables.
Pablo García Alós,
funcionari a l’Arxiu Municipal d’Alzira i afiliat a UPD.
Añadir un comentario
