.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Cuina casolanaUn relat curt d’Albert Reina
“Me’l vas deixar l’últim dia que ens vam vore, te’n recordes?”
Inventari de confusions
A Núria la desperta el so del telèfon. Són més de les tres de la matinada, ha acabat tard de treballar i s’ha gitat molt cansada. A eixa hora, és una estranya fins i tot per a ella mateixa. Sense encendre la llum de l’habitació palpa per damunt de la tauleta de nit fins que encerta a despenjar l’auricular.
“Ací no viu cap Marta. No té res millor que fer que equivocar-se de número a aquestes hores?” Penja, respira fons i es gira cap a l’altre costat del llit.
Dos minuts després el telèfon torna a sonar. Ara Núria encén la llum i després de seure al llit respon amb suavitat, fingint malenconia:
“Hola, sóc Marta”.
Entre les dues cridades Núria s’ha sentit molt sola.
“Marta, eres tu! No m’ho puc creure. Tornar a sentir la teua dolça veu de nou... Tot aquest temps t’he enyorat molt, ho saps? Necessite vore’t ara mateix, acaronar-te els cabells, olorar el teu coll...”
Queden en trobar-se vint minuts després a un parc no massa llunyà de sa casa.
Són dos desconeguts, però no hi ha confusió possible: no hi ha cap persona desperta en un radi de dos quilòmetres. Per donar-li un punt més de teatralitat a l’encontre, ella li dóna un llibre: City of glass, de Paul Auster.
“Me’l vas deixar l’últim dia que ens vam vore, te’n recordes?”
Es fan un tímid bes als llavis i els dos comencen a caminar lentament, l’un al costat de l’altre, escoltant el so de les seues passes. L’home es posa la mà a la butxaca de l’abric i certifica que la navaixa de barber està al seu lloc. Les condicions són les idònies: estan a un parc solitari als afores de la ciutat i fa molt de fred. A més, hi ha una estadística que diu que entre les tres i les quatre de la matinada és quan més gent dorm. El seu esperit de violador i assassí en sèrie està exultant.
L’endemà al migdia Núria treballa amb la diligència habitual al seu restaurant. Eixe matí s’ha aplicat especialment davant els foguers. A un reservat dina un grup sorollós de polítics. Han acudit directament des dels jutjats, per celebrar que alguns d’ells han quedat absolts en un judici per evident corrupció. En un moment donat, ella està servint un guisat que fumeja a la sopera: verdures de temporada, un caldo molt substanciós i una carn molt, molt especial. Ompli l’escudella d’un d’ells, que just en eixe moment, dirigint-se al seu veí de taula, junta en una mateixa frase els termes educació, despesa i inútil. Quan tots estan servits i va a eixir del menjador cap a la cuina rep la felicitació d’un altre perquè la carn és excel·lent; tendra i saborosa, cuinada al punt.
Abandona el saló amb un ampli somriure que qualsevol interpretaria com una legítima mostra d’orgull professional.
.-000018 .-000137
.-000147 .-000120
.-000123 .-000021
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
