.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Lluna plenaUn relat curt d’Albert Reina
“Ella va eixir del cotxe amb una agilitat diabòlica, botà sobre la barana del pont i es llançà al llit del riu”
Inventari de confusions
Havia acabat la meua jornada de treball després de les dotze de la nit, com sempre. Tornava a casa amb el cotxe i hi havia lluna plena. En nits com eixa m’agradava durant uns instants apagar els fars i conduir assaborint l’espectacle del camp, tot banyat d’eixa llum espectral. A la dreta, l’ermita del Puig, a l’esquerra la de Santa Anna, i al meu espill retrovisor el castell de Xàtiva il·luminat. Es marcaven els contorns dels turons i jo conduïa extasiat i insignificant, escoltant Sleep Away de Pat Metheny.
En plena recta vaig vore de lluny una figura femenina, fent dit, semblava. Vaig passar de llarg pensant supersticiosament si es tractaria de l’esperit que t’advertix de la perillositat de la propera corba. Total, havia passat per allí més de tres mil vegades, què m’havia d’explicar a mi?
Pocs metres més avant vaig encendre els llums del cotxe, just en el moment en que deixava de sonar la música i l’aparell de so del cotxe es ficava per iniciativa pròpia en la funció de ràdio, en AM. Començà tot sol a buscar una freqüència determinada, mentre s’escoltaven, enmig de xiulits i sons estranys, emissores que parlaven en àrab o en francès i que sonaven a ultratomba. Per fi es els dígits es van detindre definitivament i una veu preciosa de dona va dir:
- Les qualitats que més valore en les persones són la prudència, la discreció i la modèstia.
- A qui li dius? - Vaig preguntar tot nerviós.
- A tu, Albert, saps que et dic a tu.
Tremolant de sobte vaig apagar l’aparell de música, quasi sense deixar que acabara la seua resposta.
Ja a la recta de les Salines, prop de Manuel, es materialitzà al seient de darrere del cotxe. Una dona jove, molt bonica. Ficà una ma al respatller de cadascun dels seients davanters, va apropar el rostre a l’espai que hi ha entre ells i em digué a cau d’orella:
- Ves amb compte, la vida és una carretera plena de rectes perilloses.
Estava tan atemorit que just en el pont que hi ha sobre el riu d’Albaida vaig xafar simultàniament l’accelerador i el fre. El cotxe derrapà i es desplaçà un bon tros sense control, girant cent vuitanta graus i quedant-se al carril del costat, mirant en direcció contrària a la que havia dut feia un instant. Ella va eixir del cotxe amb una agilitat diabòlica, botà sobre la barana del pont i es llançà al llit del riu. Seguint-la, vaig guaitar per vore on havia caigut, més que res per confirmar que la meua imaginació no m’havia jugat una mala passada.
El riu anava quasi desbordat, portava una caixada d’aigua rogenca i un poc blanquinosa que passava a gran velocitat arrossegant canyes, branques i objectes abandonats. Feia setmanes que no plovia.
.-000018 .-000002
.-000064 .-000012
.-000123 .-000021
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Molt bo este conte. He gaudit de la seua lectura.
Albert, em vas sorprenent cada vegada més. Un deu. Seguix amb l'hàbit de l'escriptura. Eixa sembra et portarà a arreplegar els fruits de la pau interior. Esperem un altre relat.
Moltes gràcies pels ànims i per seguir-me. En breu, més relats.
Amb ganetes de més...Enhorabona als dos.
Añadir un comentario
