.gif)
.png)
|
1
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Haec mea, forte tuaArticle d’opinió del Moviment-15 de la Ribera
“S’han acabat els temps de veure’ls fer i desfer, de tragar i aguantar. Ha arribat la nostra hora, l’hora de la ciutadania”
Hui fa un mes de l’inici de les mobilitzacions que alguns han denominat Moviment 15-M o Moviment dels indignats. Indignats que segons els estudis del CIS ronden entre el 80 i 90 per cent de la població de l’estat espanyol. No resulta doncs estrany que durant la campanya electoral una àmplia varietat de partits polítics, per no dir tots, donaren suport i assumiren com a pròpies les reivindicacions ciutadanes fetes des del moviment. Ells ens necessiten per a existir, i el que nosaltres demanem és de pur sentit comú. No obstant, ni uns ni altres en 30 anys de “democràcia” han sigut capaços de dur-ho avant.
Ara alguns parlaran de refundació, adoptaran unes formes -aparentment- més participatives i democràtiques, però no caiguem en l'autosatisfacció; recordem que la seua única raó de ser que tenen és mantindre’s i augmentar les seues respectives quotes de poder. Els partits són maquinàries que en un origen podrien tindre -en major o menor mesura- una noble finalitat social. Però la dinàmica pròpia del sistema polític i electoral ha propiciat allò que tots coneguem. Les fissures salten a la vista, els partits resulten instruments caducs per a sevir a la societat. Cal plantejar noves formes d'organització on la ciutadania s’implique de forma directa en la gestió dels assumptes públics.
En eixe sentit, i sense pràcticament adonar-nos, aquestes últimes setmanes hem pogut veure com un moviment social ha sigut capaç de posar contra les cordes els polítics. I és que, la nostra força com a ciutadans està precisament en tindre les mans nétes. Per eixe motiu, és important marcar la distància amb qualsevol formació política malgrat semble que compartim objectius. Això no vol dir que persones a títol individual però que formen parts de partits no puguen aportar el seu granet d'arena. Són també ciutadans i tot qui tinga una visió crítica i constructiva és benvingut, però no es pot tolerar cap ingerència oportunista.
Els ciutadans i les ciutadanes, mitjançant l'autoorganització i l'enginy col·lectiu, som els únics capacitats per teixir la societat del futur. Des de les arrels i sense mitges tintes per a que tot no continue amb els mateixos de sempre, fent el mateix però de forma diferent. Per això, no hem de perdre el temps amb debats estèrils com els que acostumen a girar al voltant de comicis electorals; com si el món canviara tirant a un govern i posant altre, que probablement ja havia estat abans de que l’actual el tirara.
L’aposta ha de ser ambiciosa, amb una gran i profunda perspectiva, però sempre amb els peus en terra i sense deixar de pensar a curt ni mitjà termini. Però per a fer-ho realitat hem d’assumir el rol que ens pertoca i deixar enrere la pura i simple indignació. Hem de donar el pas i construir la societat que volem amb les nostres pròpies mans.
S’han acabat els temps de veure’ls fer i desfer, de tragar i aguantar. Ha arribat la nostra hora, l’hora de la ciutadania. .-000096
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
