
EL SEIS DOBLE
viernes, 27 de diciembre de 2024

Els càrrecs electes no estan sotmesos als mateixos règims sancionadors que dels empleats públics per la comissió d’infraccions en matèria laboral
Al ple ordinari de l’Ajuntament d’Alzira celebrat el dijous s’han tractat les següents mocions:
Del grup municipal del PP sobre la inclusió dels càrrecs polítics en el Protocol per a l’actuació i prevenció de situacions d’assetjament moral o psicològic en la faena (assetjament laboral) d’Alzira i en el document anomenat “Actuació enfront de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Política per a la dignitat de les persones”.
Moció signada per la regidora Mar Chordá, per a l’actuació en casos d’assetjament laboral i per raó de sexe en l’Ajuntament d’Alzira.
L’alcalde, quan foren presentades les mocions, va sol·licitar informes als departaments de Funció Pública i Serveis Socials sobre el contingut d’estes. Al Ple s’ha proposat als proponents deixar-les damunt de la taula per tal d’estudiar-les detingudament amb els departaments implicats i els representants sindicals. Davant de la seua negativa, les forces polítiques que conformen l’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Alzira, conseqüentment han votat en contra en el Ple ordinari celebrat hui, amb la següent motivació, inclosa en els informes de Serveis Socials i Funció Pública:
Els càrrecs electes no estan sotmesos als mateixos règims sancionadors que dels empleats públics per la comissió d’infraccions en matèria laboral.
Pel que fa a l’àmbit d’aplicació del protocol de la Diputació de València, se circumscriu al personal que li és propi. Si bé és cert que preveu la inclusió dels càrrecs electes, l’absència de potestat sancionadora de les Administracions cap a estos, impediria a la Diputació sancionar a un possible agressor malgrat que l’activació del protocol així ho determinara.
Des de la perspectiva de Funció Pública, en virtut del que establix l'article 62 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, este tipus de procediments tenen en essència el caràcter que són acords, fruit de la negociació, en l’àmbit laboral i amb els representants de les persones empleades, el que impedix, d’entrada, que puga ser un acord adoptat unilateralment per la Corporació. Per tant, ambdues mocions podran tindre el caràcter de propostes, que políticament podran ser votades en qualsevol de les opcions de vot, però que en tot cas, no podran qualificar-se d’altra manera més que de proposta per a, si és el cas, obrir el procés de negociació per a la revisió dels protocols en vigor.
Ajuntament d'Alzira
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Vera Alvent - 28/12/2024
La decisió de l'Ajuntament d'Alzira, liderat pels partits Compromís i PSPV-PSOE, d'apartar la víctima denunciant d'assetjament laboral i sexual sense prendre cap mesura respecte al presumpte agressor, o d'apartar-los a tots dos per garantir la imparcialitat, és una greu contradicció amb els valors que aquests partits proclamen defensar.
Si el motiu de deixar de banda les mocions radica en la manca de potestat sancionadora o la necessitat de negociació prèvia, això no justifica l’aplicació d’una mesura discriminatòria cap a una part. La decisió d’apartar la víctima sense aplicar el mateix criteri al presumpte agressor perpetua una desigualtat evident i deixa en una situació de desprotecció total a la persona que ha tingut el valor de denunciar.
És més, si l'objectiu real fos evitar conflictes d'interessos o assegurar un entorn laboral neutral mentre s'investiguen els fets, l’actuació coherent hauria estat apartar temporalment a ambdues parts o mantenir-les en les seues funcions fins que es resolguera el procés.
És alarmant que Compromís i PSPV-PSOE, que han liderat i aprovat protocols com el de la Diputació de València per a protegir les víctimes d'assetjament, ara voten en contra d'aplicar-los a Alzira. Els seus partits han defensat públicament aquests protocols com una eina necessària per a garantir entorns laborals segurs i igualitaris, especialment per a les dones.
Com poden defensar aquests protocols a nivell autonòmic i rebutjar-los a nivell local? Aquesta postura deixa clar que, per a l’equip de govern, les necessitats polítiques i els equilibris interns prevalen per damunt dels drets de les víctimes i de la coherència amb els seus principis. Això posa en dubte la credibilitat dels partits governants respecte als seus compromisos feministes i d’igualtat.
L’actuació en aquest cas crea un precedent preocupant. Si els càrrecs electes estan exclosos de protocols d’actuació, quina protecció queda per a qualsevol persona que es trobe en una situació semblant? Quina confiança poden tindre les treballadores de l’Ajuntament o qualsevol persona en les institucions quan les mesures es deixen a la negociació o, com en aquest cas, es rebutgen directament?
És imperatiu recordar que, més enllà dels aspectes legals i tècnics, existeix una responsabilitat política i moral cap a les persones que confien en aquestes institucions. En lloc d’actuar de manera clara i contundent per a protegir les víctimes i donar exemple de tolerància zero cap a l'assetjament, Compromís i PSPV-PSOE han optat per una política de silenci i bloqueig.
El rebuig a aquestes mocions no és només una decepció per a les víctimes, sinó també per a tota la ciutadania d'Alzira, que esperava un compromís ferm amb la justícia i la igualtat. Caldria que els partits del govern municipal reflexionaren sobre el missatge que estan enviant i recordaren que la seua prioritat no han de ser els equilibris polítics ni les cadires, sinó la defensa dels drets fonamentals de totes les persones.
La decisió de l'Ajuntament d'Alzira, liderat pels partits Compromís i PSPV-PSOE, d'apartar la víctima denunciant d'assetjament laboral i sexual sense prendre cap mesura respecte al presumpte agressor, o d'apartar-los a tots dos per garantir la imparcialitat, és una greu contradicció amb els valors que aquests partits proclamen defensar.
Si el motiu de deixar de banda les mocions radica en la manca de potestat sancionadora o la necessitat de negociació prèvia, això no justifica l’aplicació d’una mesura discriminatòria cap a una part. La decisió d’apartar la víctima sense aplicar el mateix criteri al presumpte agressor perpetua una desigualtat evident i deixa en una situació de desprotecció total a la persona que ha tingut el valor de denunciar.
És més, si l'objectiu real fos evitar conflictes d'interessos o assegurar un entorn laboral neutral mentre s'investiguen els fets, l’actuació coherent hauria estat apartar temporalment a ambdues parts o mantenir-les en les seues funcions fins que es resolguera el procés.
És alarmant que Compromís i PSPV-PSOE, que han liderat i aprovat protocols com el de la Diputació de València per a protegir les víctimes d'assetjament, ara voten en contra d'aplicar-los a Alzira. Els seus partits han defensat públicament aquests protocols com una eina necessària per a garantir entorns laborals segurs i igualitaris, especialment per a les dones.
Com poden defensar aquests protocols a nivell autonòmic i rebutjar-los a nivell local? Aquesta postura deixa clar que, per a l’equip de govern, les necessitats polítiques i els equilibris interns prevalen per damunt dels drets de les víctimes i de la coherència amb els seus principis. Això posa en dubte la credibilitat dels partits governants respecte als seus compromisos feministes i d’igualtat.
L’actuació en aquest cas crea un precedent preocupant. Si els càrrecs electes estan exclosos de protocols d’actuació, quina protecció queda per a qualsevol persona que es trobe en una situació semblant? Quina confiança poden tindre les treballadores de l’Ajuntament o qualsevol persona en les institucions quan les mesures es deixen a la negociació o, com en aquest cas, es rebutgen directament?
És imperatiu recordar que, més enllà dels aspectes legals i tècnics, existeix una responsabilitat política i moral cap a les persones que confien en aquestes institucions. En lloc d’actuar de manera clara i contundent per a protegir les víctimes i donar exemple de tolerància zero cap a l'assetjament, Compromís i PSPV-PSOE han optat per una política de silenci i bloqueig.
El rebuig a aquestes mocions no és només una decepció per a les víctimes, sinó també per a tota la ciutadania d'Alzira, que esperava un compromís ferm amb la justícia i la igualtat. Caldria que els partits del govern municipal reflexionaren sobre el missatge que estan enviant i recordaren que la seua prioritat no han de ser els equilibris polítics ni les cadires, sinó la defensa dels drets fonamentals de totes les persones.
Mar - 30/12/2024
Consejos vendo que para mi no tengo!!
Consejos vendo que para mi no tengo!!
Añadir un comentario