.gif)
|
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Entrevista a Joan Carles Girbés, director de publicacions d’Edicions Bromera“En els Premis Literaris Ciutat d’Alzira sempre guanya l’obra, mai l’autor”
Es manté el mateix objectiu que fa 22 anys, promocionar i dignificar la literatura en valencià
Entre Allah Akbar (1989) i La Casa de Gel (2009), dos obres d’autors naixcuts a les Illes, Miquel Ferrà i La Casa de Gel de Joan Pons es condensa l’historia dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que ara fa 22 anys va impulsar l’escriptor i editor local, Josep Gregori.
Un certamen que figura en el podi dels guardons del nostre àmbit lingüístic gràcies a l’editorial Bromera, a l’Ajuntament d’Alzira, a la Universitat de València, la UNED i, també, a la Fundació Bancaixa i a la Mancomunitat de la Ribera Alta.
El signe de distinció d’aquests premis es la seua transparència donat que els jurats i l’editorial guardonen l’obra en lloc de l’autor.
Joan Carles Girbés és el Director de Publicacions de Bromera i el màxim responsable dels Ciutat d’Alzira.
Els objectius dels premis són els mateixos dels fundacionals a les acaballes de la dècada dels 80 o han variat?
El Premi de Novel·la va nàixer amb l’objectiu principal de promocionar i dignificar la literatura en valencià. Les circumstàncies ens portaren a ampliar el certamen fins les actuals 7 modalitats gràcies, primer, al patrocini de l’Ajuntament d’Alzira i, després, a la col·laboració d’altres entitats. Ara els objectius són idèntics amb l’única variació de difondre la literatura en valencià entre públic d’edats i gustos diferents.
Per a l’editorial Bromera quin significat tenen aquestos guardons?
Ens agrada contribuir al foment de la lectura i els premis suposen una magnífica contribució a esta màxima de l’editorial. A més d’aquest certamen Bromera ha participat en la creació d’altres premis o s’ha sumat a altres fites literàries. Les convocatòries tenen una utilitat i un efecte compensatori cap els autors. La unió entre l’àmbit privat i el públic ha fet que els Premis Literaris agafen més força i repercussió.
Les cendres del cavaller, de Vicent Silvestre,
Quines novel·les premiades han tingut més acceptació entre els lectors?
Fins ara la número 1 és, sens dubte, Les cendres del cavaller, de Silvestre Vilaplana, en la que l’escriptor d’Alcoi narra en primera persona la vida de Joanot Martorell. D’esta s’han fet nombroses versions; des d’un col·lacionable, fins versions juvenils, en castellà i de butxaca. També són encara molt demandades, El meu germà Pol, d’Isabel-Clara Simó, junt l’obra Aigua en cistella, de Carme Miquel, i Ribera, de Josep Lozano.
Els Ciutat d’Alzira semblen immunes a la crisi econòmica i, malgrat la complicada situació, van endavant. Els organitzadors no s’han plantejat cap retall?
El manteniment de les dotacions i de totes les modalitats literàries és un signe de solidesa del certamen que manté a tots els seus companys de viatge.
Alguna de les 21 edicions celebrades s’ha destacat per damunt de les altres per la seua qualitat?
Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira es distinguixen d’altres per la seua transparència, en els que poden participar tant autors reconeguts com els que no ho són, sobre tot, perquè una de les seues funcions és descobrir nous escriptors. Sempre és l’obra la que guanya el premi, mai l’autor que moltes vegades amaga la seua identitat davall d’un pseudònim.
.-000025
.-000047
.-000018 .-000002
.-000028 .-000012
Etiquetas de esta noticia
Cultura : Literatura,
Personajes Alzireños : Entrevistas,
Añadir un comentario
