Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Ara diuen que enguany ningú a vist el discurs del senyor Juan Carlos el dia de la Nit de Nadal. Ho diuen els analistes de tots els mitjans de comunicació, «alto!». I les dades del «share». Probablement, o segurament, té més audiència, encara que no siga reial, tots els programes televisius i radiofònics d’anàlisi polític on parlen del famós discurs, que el propi discurs. —I això per què?—, em pregunte. Potser la cosa va perquè el discurs no és massa discurs sinó més bé un petit teatre nadalenc, similar al Tirisiti d’Alcoi, només que aquests es fa a Madrid. La cosa està en que el gravaren el dia 18 de desembre, per tant el morbo del directe no hi és, a més, tot el que pronuncia l’actor principal està redactat per l’assessor de veu i opinió i consultor confessional del senyor Juan Carlos, per tant el lliure pensament tampoc es manifesta, els detalls, l’attrezzo en diuen, està calculat fins al detall, per part dels assessors d’imatge i responsables de Zarzuela. Ep! que ell, el senyor Juan Carlos, trià la corbata, ens diuen. Home ja estaria bé, faltaria més, i que també li triaren, els assessors, fins i tot la muda, vull dir els calçotets, i tot això. Això segur ho fa la senyora Sofia de Grècia en la intimitat de l’alcova reial.
El problema de la falta d’audiència, a més de tot això de fer un teatret desproveït de realisme, és que a aquest senyor no se’l creu ningú quan demana comprensió pels més desafavorits, ni quan demana la unió d’Espanya, ni quan demana tolerància i respecte, perquè a hores d’ara, i no cal que els ho enumere, té a casa seua tal merder de corrupció, de caceres d’elefants i de neveres i congeladors plens de menges ambrosíaques per tal de passar el Nadal, pagat amb l’assignació que li fa el govern, que hom no sent misericòrdia d’aquest senyor. Els monàrquics nostàlgics (5.700.000 persones que veieren el discurs, comptant monàrquics i curiosos) d’un passat grandiós (aquell de l’antic règim, de la regenta i els bigots i barrets de copa) potser se’l miraran, el discurs, com un moment, efímer, d’explosió de jubilo monàrquic, però la realitat és que per molt que el justifiquen com a el millor relacions públiques de la marca Espanya, trobe que ens ix massa car si només fa la feina de relacions publiques i un discurs de poc més de deu minuts a l’any. O, en què veuen vostès reflectit les audiències reials que fa a casa seua a ambaixadors, empresaris i manaires, en la seua vida quotidiana de plebeus? A cas li baixen l’iva, cau l’atur i el preu dels aliments, a cas troben que hi ha menys delinqüència i més sentit comú i ganes de viure en pau i tranquil·litat,...? si almenys fera discursos de quatre o cinc hores com feia Fidel Castro, potser així es justificava un poc el sou i entretindria l’audiència, els seus vassalls que amb prou feines gaudim d’un sopar familiar, o de companyia amena i agradable...
La cosa està pel discurs i els seus serrells posteriors que formen part dels noticiaris dels Nadals, ja és un costum, un hàbit: el 22 loteria, del 24 fins el 31 discurs, ja el 31 campanades i bons propòsits. I parlant de propòsits, ja que en el discurs demanà canvis constitucionals, el senyor Juan Carlos, per què no canviem la monarquia per república, diuen que és més cara però almenys si necessitem un relacions públiques l’haurem triat democràticament nosaltres, a més els de l’IBEX 35, que són els que realment trauen profit de les relacions públiques, si necessiten un relacions públiques (com el de discoteca deu ser això?), que se’l paguen ells, i si se’n va a caçar elefants a Botswana i no fa la seua feina, el podrem fer fora quan creiem, no com ara que li encomanes una feina, no la fa, es fa mal al maluc, pren la baixa, cobra al 100% i damunt el deixem que ens donen discursos de moralitat, ni que siguen de deu minuts i gravats. A! que treballa en favor de potenciar el teatre amateur? Sí, això serà.
Sixto Ferrero
El Seis Doble no corregix els escrits que rep. La reproducció d'este text és literal; fidel a les paraules, redacció, ortografia i sentit de l'autor/s.
Añadir un comentario