EL SEIS DOBLE
jueves, 1 de octubre de 2026
Alzira reivindica la figura de Violant d'Hongria amb una conferència i la presentació d'un llibreEl doctor Antonio López Alemany dissertarà sobre la segona esposa de Jaume I, dins dels actes de l'Any Jaume I. Serà hui dijous, en la Casa de la Cultura, a les 19 hores
La Casa de la Cultura d'Alzira acollirà dijous 1 d'octubre, a les 19:00 hores, la conferència «Violant d'Hongria, una dona empoderada en la baixa edat mitjana», a càrrec del doctor Antonio López Alemany. L'activitat, inclosa en els actes de l'Any Jaume I, tindrà lloc al número 4 del carrer Escoles Pies.
Després de la conferència es presentarà l'obra «Violant d'Hongria», de Ferenc Olivér Brachfeld. La iniciativa pretén donar a conéixer la trajectòria i el paper polític de qui va ser la segona esposa del rei Jaume I el Conqueridor.
Violant d'Hongria va nàixer a Esztergom, Hongria, el 1215, i va morir a Osca, Aragó, el 1251. Era filla d'Andreu II d'Hongria i de Violant Courtenay. Durant els setze anys que va compartir amb Jaume I, no sols va formar una família amb el monarca, sinó que també va participar en la presa de decisions polítiques. El rei li demanava consell per la seua formació i el seu sentit de la realitat.
La parella va tindre nou fills. Alguns van emparentar posteriorment amb cases reials europees, mentre que altres van orientar la seua vida cap a la religiositat i la caritat. La recuperació de la seua figura permet acostar-se al paper d'algunes dones que van tindre una gran importància en la societat medieval, però que sovint són desconegudes per al públic general.
Ferenc Olivér Brachfeld, autor del llibre, es va doctorar en Filosofia a Budapest, va ser deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es va llicenciar en llengües germàniques a la Sorbona. El 1930 va publicar a Budapest la tesi doctoral «Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában» («Referències a Hongria dins l'antiga literatura catalana i el romancer català»).
Cap al 1930 es va establir a Barcelona, on va aprendre ràpidament català, va començar la seua activitat com a editor i va participar de manera destacada en la vida cultural catalana. També va continuar estudiant la psicologia, amb «Los sentimientos de inferioridad» (1934), i la literatura i la història catalanes, amb «Violante de Hungría» (1942).
Brachfeld es va oposar als conceptes humanístics de Gregorio Marañón, una discrepància que va exposar en «Polémica contra Marañón» (1933). Davant de la impossibilitat de desenvolupar activitats acadèmiques i universitàries a Catalunya per la situació social posterior a la Guerra Civil, va exercir en diverses universitats llatinoamericanes i a Alemanya.
E6D
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Añadir un comentario











_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)


Etiquetas de esta noticia