EL SEIS DOBLE
martes, 25 de agosto de 2026
50 anys de l'expulsió dels Caputxins (III) Opinió: Xavier Cantera
L'expulsió es va produir el novembre de 1976
Una opinió més | Xavier Cantera
Els primers quatre mesos de la nostra estada a la parròquia van transcórrer amb normalitat: arreglant la casa, dissenyant un pla de treball parroquial, repartint-nos les tasques, visitant el veïnat, coneixent la barriada i prenent ja algunes decisions que marcarien la nostra estada a l'Encarnació, com, per exemple, no cobrar res per l'administració dels sagraments, viure dels nostres treballs i, sobretot, «encarnar-nos» de veritat en la barriada de Caputxins com uns veïns més.
Però va arribar la vesprada de la primera Nit de Nadal i, mentre estàvem preparant la celebració de la Missa del Gall i el sopar de la fraternitat, va sonar el timbre de la porta de casa. En obrir, ens vam trobar amb un senyor que venia, en nom de la família del Sr. Luis Suñer, a sol·licitar que un de nosaltres anara al xalet de la família a celebrar la Missa de Nadal. La resposta va ser que ja havíem decidit que, en ser la nostra primera Missa del Gall a la parròquia, anàvem a concelebrar-la els tres germans de la fraternitat i no podia absentar-se'n cap. El senyor es va acomiadar atentament i va marxar. Fi de l'anècdota.
Què passava a Alzira per aquells temps, no immediats al fet narrat? Els veïns van crear una guarderia; el sindicat de la fusta parlava de la Llei de Relacions Laborals; 500 treballadors d'arts gràfiques reivindicaven millores salarials; 200 treballadors de Cartonatges Suñer celebraven assemblees a l'església dels Caputxins. La construcció demanava millores laborals; Cartonatges protestava sense entrar els cotxes i amb baix rendiment; l'Associació Familiar d'Alzira criticava la supressió del metge de la Barraca; l'Assemblea de Joves d'Alzira condemnava tota violència i reclamava protagonisme, independència ideològica, democratització real i reconeixement dels senyals d'identitat valencians. Els treballadors de la fusta i els jornalers del camp demanaven sindicats lliures.
Vam anar coneixent la realitat pastoral i sociològica d'Alzira i de la barriada i vam prendre partit. De part de qui estaven els caputxins? De part dels treballadors i dels demòcrates.
La resposta de la gent a les nostres homilies i, sobretot, a la nostra forma de vida i a les nostres obres no es va fer esperar: l'assistència a les misses va augmentar considerablement; les peticions per a utilitzar els salons de la parròquia per a reunions de diferents grups eren freqüents, i les peticions del veïnat perquè participàrem en les festes de la barriada eren insistents, de tal manera que no podíem faltar-hi. Fins i tot vam participar en la recuperació de la Falla de Caputxins, la història de la qual està dividida en dues èpoques: la primera, de 1943 a 1975, i la segona, de 1976 fins a l'actualitat.
Este fet no va coincidir amb l'expulsió, ja que les Falles se celebraven al març i l'expulsió es va produir el novembre de 1976.
.-000295VID
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Añadir un comentario










_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)

.gif)

Etiquetas de esta noticia