EL SEIS DOBLE
martes, 4 de agosto de 2026
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
‘Quan el control institucional es convertix en una estratègia política’ Opinió: Enrique Montalvá
“L’Ajuntament d’Alzira no té por a la fiscalització; té por, amb raó, a qui utilitza les institucions com a arma i a qui, des de fora, li proporciona la munició”
._000647
La notícia que es va publicar en el diari Levante amb el titol “El Síndic atiende la queja de la edil Mar Chordá y emplaza al tripartito de Alzira a entregarle información de contratos menores”, és un exercici de manipulació descarada. Presenta a la regidora no adscrita com a víctima d’un ajuntament que li nega informació i al Síndic de Greuges com a àrbitre imparcial que li dona la raó. La realitat és una altra, i molt més sòrdida.
No demanava “una relació ordenada amb unes dades bàsiques”. Demanava una pesca d’arrossegament de contractació menor de dos exercicis, amb identitat d’adjudicatari, imports, objecte, àrea, nombre de factures, dates, procediment i possible fraccionament. Això no és fiscalització. Això és una operació de desgast dissenyada per col·lapsar serveis municipals i generar titulars. Perquè no és normal, ni admissible, ni democràticament acceptable, que es demane a una empresa concessionària 150.000 fulls d’informació sensible, amb noms de persones. Això no és transparència. Això és una operació de desgast, una estratègia política disfressada de control institucional.
I quan l’Ajuntament li va dir que acotara la petició perquè era desproporcionada i incompatible amb el funcionament ordinari, ella va córrer al Síndic. Exactament el mateix modus operandi que ja coneixem.
Ara eixen també el grup d’exmilitants d’UCIN, per cert, al partit hi havia tres militants de quota i la resta eren simpatitzants, a dir que la resolució del Síndic “desmunta” els arguments del tripartit. Mentira. El que desmunta és la pretensió de la regidora no adscrita de presentar-se com a defensora de la transparència quan el que fa és utilitzar les institucions de control com a arma política. I no ho fa sola. Tots sabem, segons indiquen els fets, que darrere hi ha un gabinet d’assessors de la Diputació que treballa al seu servei. En menys de 24 hores després que en el ple se li oferira posar-li tota la informació a l’abast al mateix Ajuntament, aquell mateix gabinet ja havia decidit que d’això res. Això no és casualitat. Això és coordinació.
El Síndic pot recordar el dret dels regidors a accedir a informació. Perfecte. Però no pot convertir-se en l’instrument d’una regidora no adscrita que, amb el suport d’aparells externs, intenta paralitzar l’Ajuntament d’una ciutat de quasi 50.000 habitants. Perquè quan es demana informació sensible amb noms de persones i volums que generen una càrrega desproporcionada, ja no es tracta de control democràtic. Es tracta d’obstruccionisme disfressat de virtut.
La regidora no adscrita i els qui l’emparen des de la Diputació no busquen transparència. Busquen titulars, desgast i debilitar un govern legítim. I esta notícia, que oculta el context, el volum real de la petició i el paper dels assessors provincials, només servix per a alimentar eixa narrativa falsa.
L’Ajuntament d’Alzira no té por a la fiscalització. Té por, amb raó, a qui utilitza les institucions com a arma. I a qui, des de fora, li proporciona la munició.
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
