.gif)
EL SEIS DOBLE
viernes, 20 de septiembre de 2024
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
El magistrat Joaquim Bosch ompli la Casa de la Cultura d’Alzira amb la seua conferènciaEn la seua opinió, a Espanya els poders públics no han donat a les víctimes del franquisme el seu merescut “dret a la reparació”
La Casa de la Cultura d’Alzira ha acollit la conferència “Drets Humans, memòria democràtica i reparació de les víctimes del franquisme”, a càrrec del magistrat Joaquim Bosch.
En la seua opinió, a Espanya els poders públics no han donat a les víctimes del franquisme el seu merescut “dret a la reparació”, i ha subratllat que “la memòria democràtica no opera sobre el passat”, perquè les víctimes i els seus descendents continuen reclamant justícia. Però, sobretot, perquè l'experiència en països com Alemanya demostra que servix per a “reforçar els valors democràtics en el present”.
Ha recordat que la història comença quan “un govern elegit en les urnes va ser enderrocat per un colp militar”, la qual cosa va provocar que “més de 100.000 víctimes foren assassinades en les cunetes”, persones que en la seua immensa majoria “ni havien anat a la guerra”. Va recalcar el jurista que “fins al final de la dictadura es van vulnerar els Drets Humans”, i que “la corrupció del franquisme va assentar hàbits i dinàmiques” que continuen operant a Espanya en l'actualitat.
També ha assenyalat la importància de la Llei d'Amnistia, que va possibilitar que “es perdonaren crims contra la Humanitat”, encara que segons la legislació internacional això és impossible. De fet, i emparant-se en esta Llei, el Tribunal Suprem va impedir que prosperaren els esforços de Baltasar Garzón en 2008 per enjudiciar els crims del franquisme, i de fet “se li va perseguir” i se li va suspendre de funcions.
Per a Joaquim Bosch, la Llei de Memòria Democràtica de 2007 va ser un “avanç tímid” encara que també un punt de partida, i valora especialment “les millores” introduïdes en la de 2022 en qüestions com l'obligació de l'Estat d'emparar els drets de les víctimes, acabar amb la simbologia feixista en llocs privats i dictar la nul·litat de les sentències de tribunals franquistes contra els drets fonamentals dels condemnats.
En la seua opinió, “una democràcia no pot construir-se amb morts en les cunetes ni glorificant a dictadors”, explica el magistrat.
Joaquim Bosch
Joaquim Bosch va nàixer a Cullera (València) en 1965. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, va ingressar per oposició en la judicatura en 2002. Compta amb el títol d'especialista en Dret Civil Català i en Dret Civil Valencià. Ha exercit la seua activitat professional en els jutjats de Barcelona, Dénia, Vinaròs i Massamagrell. Actualment és jutge de primera instància i instrucció a Moncada (València), en el partit judicial de la qual és el magistrat degà. Ha participat com a ponent en nombrosos congressos, cursos i activitats formatives d'àmbit estatal i internacional, sobre matèries referents a la prova en el procediment civil, la regulació legal de la violència de gènere, la naturalesa de les parts processals, la reforma del Codi Penal, les ruptures familiars, les execucions hipotecàries o la independència judicial. Col·labora habitualment com a expert en temes jurídics en La Sexta i Cuatro. Entre 2012 i 2016 ha sigut portaveu nacional de Jutges per a la Democràcia.
E6D
._000905
El Seis Doble no corrige los escritos que recibe. La reproducción de este texto es literal; fiel a las palabras, redacción, ortografía y sentido del autor/es.
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Solve et coagula - 20/09/2024
Quina poca vergonya!
Quina poca vergonya!
alziro - 21/09/2024
Claro ejemplo de politización de jueces y de falta de imparcialidad judicial.
Claro ejemplo de politización de jueces y de falta de imparcialidad judicial.
Añadir un comentario
