Opinió: Ramón y Cajal d'Alzira
Qualsevol paregut amb la coincidència pot ser pura realitat
Des de fa molt de temps, els Reis Catòlics Isabel i Fernando iniciaren una croada conqueridora i evangelitzadora intentant convertir al socialisme, a una població, Alzira, que en temps no massa llunyans era territori PSOE.
L’esclavitud i tirania imposada per estos dos personatges alzirenys s’ha girat en contra seua. Han fet i desfet allà com els ha vingut de gust les executives del partit a Alzira. Any rere d’any han anat perdent múscul en el poble. Ells, han sulfatat amb una motxileta de piles tots aquells brots verds que el socialisme a la ciutat podria tindre i clar, com diu la dita popular ‘de aquellos polvos vienen estos lodos’.
El Rei Fernando abandona segons diu la política per jubilació. Ell es preuava de moure les titelles del partit i fins i tot de l’Ajuntament. El fet, mira tu que casualitat, coincideix amb la caiguda en desgràcia del seu bon amic i ministre Àbalos.
Passarà a la història per ser el regidor dels selfies, per haver pintat de roig mitja Alzira, fins al pont de ferro, per intentar posar portes a una pista de cros, per tirar els diners d’una manera innecessària en plantetes, per les seues bregues i baralles amb ja l’expopular Montalvà pel canal de les Bases, per llevar amb prepotència de regidor electe al número dos en les eleccions municipals de 2019 per posar-se ell, ja que anava el quatre i es quedà fora, però sobretot per la seua altivesa que demostrava anant pel carrer. Això si, treballador com el qui més, a les huit en punt cada dia guaitava ja per la porta de l’Ajuntament.
La Reina Isabel és un cas paradigmàtic que perfectament es podria estudiar en les universitats de tot el país. Cap de cartell electoral en 2015, aconseguint quatre regidories i formant un tripartit que tant de mal li va fer a Alzira, ja ho comentarem en un altre escrit; Compromís, PSOE, i EU.
Al triar de la paradeta es va quedar amb la regidoria de Festes, per allò de la visibilitat que li podia donar. El que passa és que va confondre ser regidora de Festes amb ser la Reina de les Festes. Actituds i comportaments tant d’ella com d’algun assessor seu, la van posar més d’una vegada en solfa. També utilitzava la prepotència, tal vegada instruïda pel seu Rei Fernando. De tant i tant de Festejar en la regidoria es quedà sense forces.
En les eleccions de 2019, tornà a repetir cap de cartell i va vindre l’hecatombe electoral socialista a Alzira, passant de quatre a tres regidors, qualsevol altre polític/a amb dos dits de dignitat haguera dimitit, però ella va optar per la millor opció, quedar-se en el Pacte de la Vila amb un sou fix de quatre anys, desaparéixer de les regidories de Patrimoni i Turisme i si t’he vist no ho recorde. Però la desvergonya arribà fins al punt que després de ser la regidora de Festes, va manifestar públicament que sembla que els votants l’havien confosa pensant-se que era de Compromís.
Després, en esta última legislatura, el estira-i-arronsa dins del partit per fer-se en el poder arribà a voler fer baixar del cavall a Gemma Alós, actual secretaria general de l’Agrupació Socialista d’Alzira. Divideix i guanyaràs, i allà que va anar el Rei Fernando proposant per davant de Gemma a un altre candidat que després es va retirar.
Amb este panorama, el socialisme en Alzira es deu plantejar un tornar a barallar de nou, això si, el partit ha quedat trencat en dos, no esperàvem menys d’ells.
Tot i que Gemma va ser la primera cap de cartell electoral en Alzira, no ha donat pistes sobre la seua llista.
El PSOE d’Alzira, últimament s’ha distingit per dur en les seues files a fallers i ‘caporrullos’ sense menysprear a estos col·lectius, el que queda ben clar és que massa bé no li ha funcionat esta fórmula.
Tampoc és que Gemma Alós destaque per una empenta especial i per eixe ‘don de gentes’ això si, des de fa poc temps, s’ha posat a saludar pel carrer a tots, coses de les eleccions.
Imaginem que estaran esperant a vorer a qui li donen la tela de fallera per tal de fer-li un trage a mida.
._000905
Añadir un comentario