.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
Personatges alzirenys repassen la història del Gran Teatre i expliquen les vivències viscudes en una taula redona sobre el centenariL’acte s’inscriu en la programació de les jornades culturals dels XXXIII Premis Literaris Ciutat d’Alzira
._000351
El Gran Teatre ha sigut un supervivent, així resumia ahir la història de l’emblemàtic edifici la professora Inés Orts, autora del llibre 100 anys del Gran Teatre, que commemora el centenari de la seu cultural, un fet que va protagonitzar la taula redona programada dins dels actes culturals dels XXXIII Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Des de l’escenari del renovat Gran Teatre, Orts va avançar a grans trets alguns passatges de la història d’esta construcció lligada a Alzira des de fa un segle, una època en la qual existien molts teatres, dels quals sols subsistix el Gran Teatre. L’edifici, amb una complicada història de judicis, està en peu gràcies a les persones que en cada moment apostaren per ell, segons va explicar Inés Orts: «La història del Gran Teatre, des dels inicis, ha sigut súper interessant. Hi ha hagut tres moments en què ha estat en perill de desaparéixer, i no ha sigut així per la gent que ha tingut darrere, treballant, esforçant-se, i que ha fet possible que poguera continuar».
A la taula redona d’ahir també s’escoltaren altres veus. L’arxiver municipal, Aurelià Lairón, va relatar els diversos esdeveniments lligats a les entitats com les Falles, la Setmana Santa, els Jocs Florals o altres institucions vinculades al món de la festa com la Mare de Déu del Lluch. Estes celebracions socials l’han convertit en un espai molt pròxim per als alzirenys i referència per als pobles de la comarca, una situació que reforça la imatge d’Alzira com a capital cultural. «El Gran Teatre com a espai, com a contenidor cultural, que la societat ha fet seu i que d’alguna manera també convide a la gent dels voltants, que el fan seu i que venen als actes, com hem fet els alzirenys», va comentar Lairón.
El programador i tècnic cultural de l’Ajuntament d’Alzira, Jordi Verdú, també va fer referència al caràcter popular del Gran Teatre, com un tret característic d’este espai, i que el convertix en un centre al servei de la ciutadania, amb vocació de servei públic: «Una sort que tenim és que ací es fan tantes coses, socials, d’entitats, de col·legis, etcètera, que és molt difícil de privatitzar. En este sentit, molts ajuntaments i municipis han privatitzat la gestió dels seus teatres. Personalment, no em pareix una opció adequada, perquè el fet que el gestione l’Ajuntament, permet oferir espectacles, obres, activitats que potser són menys populars, però possibiliten donar a conéixer coses que, de l’altra forma, no es programarien».
El veterà periodista alzireny, Alfonso Rovira, i l’actriu Rosana Mira, la popular pallassa Pupetes, aportaren a la conversa realitzada des de l’escenari les seues vivències al Gran Teatre: «Quan el contractista era Miguel Zorito, i la taquillera era la seua filla, ens entrava al galliner i pagàvem dos quinzets o una pesseta; s’encenia la càmera, es feia tot fosc, i tots començàvem a botar en la butaca... Jo he fet de tot al Gran Teatre», va confessar Rovira als assistents. Per a Mira, el Gran Teatre «és la meua segona casa, igual com la Casa de la Cultura; em sent ací com un peix a l’aigua. Recorde, com a actriu, la primera vegada que férem ací l’espectacle Mamà 10, que jo estava feta un sac de nervis, i no volia fer-lo, i el director em va dir: ‘vinga, que l’espectacle ja està, ara a gaudir-lo’, i va ser tot un èxit».
La taula redona va concloure amb la participació del públic, que va recordar diversos esdeveniments viscuts a l’edifici, que han marcat les seues vides. El regidor de festes, Xavier Pérez, es va sumar a la conversa per a agrair el treball del personal del Gran Teatre, «la tasca dels treballadors i dels tècnics del Gran Teatre: sense ells seria impossible fer res al Gran Teatre. Crec que mai s’ha valorat la feina que fan estes persones, Jordi, Jorge, Sergio, Óscar, etcètera».
La relació entre gastronomia i literatura, següent xarrada dels Premis Literaris
El Gran Teatre, del qual enguany se celebra el seu centenari, inspira l’actual edició de les jornades cultural dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. La pròxima cita d’este cicle tindrà lloc demà, dijous 28 d’octubre, i es traslladarà a l’escola de cuina d’Idea, al Respirall, on es parlarà de «Gastronomia i literatura». El cuiner Lluís Penyafort i l’actriu i ballarina Pepa Cases són els convidats per a explicar els lligams entre estes dues disciplines, i per parlar d’slow food, o de cuina mediterrània, entre altres coses. L’aforament d’este acte és limitat i cal inscriure’s telefonant al 962 400 450 o enviant un correu electrònic a [email protected].
Ajuntament d’Alzira
._000842
._000846
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
"Falles, la Setmana Santa, els Jocs Florals o altres institucions vinculades al món de la festa com la Mare de Déu del Lluch [...] una situació que reforça la imatge d’Alzira com a capital cultural".
Si con estas credenciales Alzira es capital cultural, ¡cómo estarán los demás!
Esto es como si en el Teatro Real de Madrid hicieran actos chulapos, los Ultra Sur y el barrio de Chueca al completo celebrando el día LGTBIXGTXS.
La programación cultural de Alzira no es para nada la que le corresponde por el número de habitantes, mucho menos si se pretende atraer espectadores de otros pueblos.
La mayoría de obras teatrales que se representan tienen como nexo común que son en valenciano, sin importar la calidad.
Conciertos de música clásica o moderna, ninguno, salvo Sant Bernat, y de nuevo, los del agitprop nacionalista.
El Auditorio, ni está ni se le espera, cuando sí lo tienen poblaciones más pequeñas. Da vergüenza ver la Banda de Música amontonada en el escenario del Gran Teatro por falta de espacio.
Por no hablar del sectarismo de las ayudas y concursos literarios, que olvidan la otra lengua oficial.
Mucha ideología excluyente, poca cultura y menos gestión. El "progresismo" era esto.
Que ta paregut eugeniet? Vol al fari, Manolo Escobar, Arévalo, bertin i que el benito faça una conferència que té un retall de premsa amb frases del queixot i per acabar la rosadedeu podria parlar de viatges galàctics o cantar "la abeja Maya" i per no ser menys el viejo un concert de samboba? Arre que plou
Y este 'xurret', que escribe igual que habla, presume de valencianía. Arre, arre.
Añadir un comentario
