.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La pandèmia impulsa la urgència per preservar la biodiversitat als paratges naturals Murta - Casella"Són moltes les amenaces a les que s’enfronten els nostres boscos i el nostre medi natural i necessitem créixer per fer força i obtindre resultats importants"
._000823
Amb l’avanç de la vacunació i l’arribada del bon oratge, totes les senyals indiquen que comencem a veure la llum al final del túnel que ha significat la trista situació provocada per la pandèmia del COVID-19. Hem patit moltes pèrdues humanes i com a societat encara ens trobem noquejats per aquest colp tan dur, estem cansats de suportar les condicions i les mesures que hem tingut que adoptar per controlar l’expansió aquest maleït virus, anhelem recuperar la normalitat i deixar enrere totes les restriccions socials, de mobilitat, d’aforament... a les que hem estat sotmesos durant ja massa temps. No obstant això i per no tornar a repetir els mateixos errors que ens han conduït a aquest malson, quan ens deixem dur per l’eufòria que ja comencem a sentir amb la relaxació de les mesures i la recuperació progressiva de les nostres anteriors vides, no hem d’oblidar les lliçons que hem aprés durant aquest dur tràngol.
Pareix ser que l’orige i la ràpida expansió del COVID són conseqüència directa de les greus ferides i desequilibris que el nostre voraç sistema econòmic ha provocat sobre la natura, al remat aquesta agressió s’ha tornat en contra nostra. La sobreexplotació dels recursos naturals, la deforestació i la degradació dels boscos, els efectes del canvi climàtic sobre els hàbitats naturals... i una llarga relació d’impactes ambientals derivats de l’activitat humana, han provocat una forta davallada de la biodiversitat global.
Si es confirmen els indicis més probables de l’orige de la pandèmia, hem pogut haver experimentat en les nostres pells, una de les conseqüències directes que comporta l’alteració dels ecosistemes i l’extinció massiva de les espècies, ja que al desequilibrar els ecosistemes trenquem els escuts naturals que ens protegeixen davant la transmissió dels virus dels animals a les persones, fenomen anomenat Zoonosis. Si a més, a aquest fenomen li afegim la intensa mobilitat mundial de les persones i de les mercaderies i la concentració de la població en les grans ciutats, obtenim com a resultat el ràpid repartiment del virus arreu del món i la transmissió explosiva del mateix.
Ben mirat, la pandèmia pot entendre’s com una cura d’humiltat per a l’espècie humana, aquella que s’autoproclamava la dominadora del planeta, de repent s’ha sentit fràgil, feble i amenaçada per un virus microscòpic d’orige animal. Malaltia que s’ha transmés fins als humans, degut a la despietada prepotència amb la que aquestos han tractat la natura.
La societat dels països rics, majoritàriament urbana, fins ara havia viscut a espatlles del món rural, però amb el confinament quan tot es parava abruptament, va poder vore com la natura continuava el seu curs amb més força que mai; animals arrimant-se i entrant a les ciutats, vegetació espontània que brotava als escocells dels carrers i a les escletxes dels paviments urbans, el cant dels ocells i el xiuxiueig del vent que reemplaçava el soroll dels cotxes i les màquines de la ciutat, aus que s’atrevien a nidificar en els centres urbans... la natura reconquistava el seu espai i observàvem passivament des de les nostres finestres aquella reivindicació de la vida, anhelant retrobar-nos amb els nostres paisatges, els boscos, els rius, els camps,...
Desitjàvem poder eixir de les nostres cases per poder caminar a l’aire lliure, respirar a pulmó obert aire net i fresc, tocar la terra mullada i olorar els aromes de la primavera per sentir-nos lliures i vius.
Aquesta vivència ens ofereix una gran ensenyança de la que hi ha que prendre nota i que ens té que servir per començar a actuar en conseqüència. Ens hem d’implicar en primera persona, en la conservació i la restauració dels nostres ecosistemes per reparar, en la mida de les nostres possibilitats, el danys que fins ara els hem provocat, pensant que aquesta tasca retornara directament en el nostre benefici degut a que aquestos ens protegeixen.
En este context i amb aquesta motivació va nàixer l’any 2020 l’associació mediambiental “Murta i Casella”, un col·lectiu de gent d’Alzira sensibilitzada amb la conservació dels nostres boscos i que es va agrupar per posar en valor i millorar el nostre patrimoni natural i cultural. Prenem el nostre objectiu principal com a lema que motiva totes les accions que promoguem “Conservar les muntanyes perquè d’ací a cent anys les generacions futures les puguen gaudir igual o millor que nosaltres les gaudim ara”.
Si et sents identificat amb la nostra causa i creus que tu també pots contribuir i aportar iniciatives per protegir i millorar els nostres ecosistemes forestals, posa’t en contacte amb nosaltres a través de les xarxes socials i fes-te membre de l’associació mediambiental “Murta-Casella”. Són moltes les amenaces a les que s’enfronten els nostres boscos i el nostre medi natural i necessitem créixer per fer força i obtindre resultats importants. És hora de passar a l’acció, associa’t i uneix-te al canvi.
Associació mediambiental Murta i Casella
Etiquetas de esta noticiaAñadir un comentario
