.gif)
.png)
_%20Abril_23.gif)
%20380%20X%20135%20BAJO%20GALERIA.gif)
La Federació d’Associacions de Veïns d’Alzira demana l’aprovació d’un pla per a la canalització del barranc de La Casella“Per a la millora del drenatge urbà de la zona de Les Basses i que s'eviten les inundacions que periodicament es produeixen a Alzira”
._000818
La Federació d’associacions de Veïns d’Alzira demana a la Corporació Municipal la celebració d’un Ple Extraordinari per considerar el següent text i per aprovar l’acord que proposa. “En març de 1999, organitzades per l’Ajuntament d’Alzira, les Mancomunitats de les Riberes i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, CHX, la Casa de la Cultura acollí les Jornades Tècniques “Estratègies d’actuació en la zona inundable de la Ribera del Xúquer”.
El Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques, CEDEX ens presentava el document, de setembre de 1998, “Síntesi de les avingudes del riu Xúquer a la plana d’inundació. Anàlisi de la situació actual i línies” entre altres actuacions contemplava, pàgina 99, “la construcció de canalitzacions de la xarxa secundaria...barranc de La Casella, 3’1 km”. Actuació recollida també, al document de la CHX d’octubre de 1999 “Pla global front a inundacions a la Ribera del Xúquer: Finies d'actuació”, pàgina 62 “condicionament del riu Xúquer en el tram Carcaixent-A7 i actuacions als barrancs Barxeta i Casella a iniciativa del MIMAM, col·labora COPUT” i “Millora de la xarxa de drenatge l’entorn urbà d’Alzira, d’iniciativa local i col·labora COPUT” a la pàgina 63 s’inclou un “cronograma de les actuacions a realitzar fonamentalment per la CHX….-Condicionament del riu Xúquer en el tram Carcaixent-A7 i confluència dels barrancs Barxeta i Casella….estudis de viabilitat entre 1999 i 2001 i projecte i execució de l’obra entre 2001 i 2003”. Des d’aleshores la canalització del barranc de La Casella ha estat inclosa en totes les planificacions de la CHX.
S’inclogué en Octubre de 2006 “Actuacions front a inundacions a la Ribera del Xúquer” “Adequació dels barrancs de Barxeta, Casella….Data prevista de terminació: 2013”. El document “Actuacions front a inundacions a la Ribera del Xúquer” se reedita en març de 2010, aleshores la CHX ja no depèn del MIMAM, ho fà del MIMAMIMRM.
No és l’únic canvi, malgrat que continua incloent “Adequació dels barrancs de Barxeta, Casella…” aquesta reedició no inclou data ni tan sols per la redacció dels projectes. Caducat el Pla Hidrològic del 2009-2015, s’inicia el PHCX-20015-2021 a la web de la CHX a la pestanya actuacions en projecte, trobem altra obres on reapareix, dotat amb un pressupost de 981 milions d’euros: “Projecte de condicionament del riu Xúquer entre Carcaixent i l’AP-7” i si obrim la fitxa a la pàgina 4 llegim: “es pretén acometre mitjançant varies actuacions independents per assolir els objectius esmentats, cadascuna d’elles corresponent a una zona específica, com queda marcat al plànol adjunt, i son les següents: ... V .-Condicionament de Casella, Vilella i Estret.” A la Jornada Tècnica esmentada, la Generalitat Valenciana presentà el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions a la Comunitat Valenciana que amb el temps esdevindria PATRICOVA.
Quant es publicà l’any 2003, òbviament, contemplava, a la fitxa EVC312+, “Canalització del barranc de Barxeta al seu tram final, des de Carcaixent fins la desembocadura al riu Xúquer, incloent la canalització del barranc de La Casella al seu pas per Alzira.” A la revisió de l’any 2015 el PATRICOVA segueix incloent-la per no haver estat executada malgrat persistir la necessitat. El PATRICOVA així com les Cartografies que creen afeccions al territori, especialment la de Risc d’Inundabilitat, incideixen en la planificació urbanística, son tingudes en consideració tant per l’Ajuntament, a l’hora d’elaborar el PGOUM, com per la Comissió Territorial d’Urbanisme, de la que forma part la CHX, a l’hora d’aprovar-lo. Com que en el moment de l’aprovació hi ha en vigor el PHCX vigent, que contempla actuacions que disminuiran el risc d’inundabilitat, com les esmentades “Condicionament del riu Xúquer en el tram Carcaixent-A7 i confluència dels barrancs Barxeta i Casella”, s’aprova el creixement urbanístic en sol inundable en base a la planificació hidrològica depenent del Ministeri. Com que l’assignació de recursos econòmics a la CHX per executar el PHCX depèn dels Pressupostos Generals de l’Estat, PGE, i l’elaboració dels PGE son la projecció de la política del Gobierno del Reino d’España, GRE, les actuacions previstes al PHCX per disminuir la inundabilitat a Alzira, s’ajornen any rere any, amb el que la reivindicació alzirenca de que les inundacions que patim formen part del passat, haurem de mantindre-la durant el futur. I amb aquesta frustració, malgrat els incompliments dels successius GRE, seguir pagant els impostos. No diem que els PGE no hagen assignat recursos a la CHX destinats a Alzira, que ho han fet, bona prova son la modernització del regadiu de la Séquia Reial del Xúquer amb la implantació del reg per degoteig i la xarxa i estació depuradora d’aigües residuals.
Els PGE han prioritzat un objectiu econòmic ajornant la disminució del risc d’inundabilitat. La de depurar les aigües residuals fou conseqüència de la condemna al RE per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l’incompliment de la Directiva Europea 91/271 de tractament d’aigües residuals. Decisions, òbviament, polítiques. Aquesta Corporació reprova als que justifiquen aquestes decisions polítiques de no assignar als PGE els recursos destinats a erradicar les inundacions a Alzira, argumentant que als humils veïns, els toca la loteria cada vegada que s’inunden els seus barris. “ho prefereixen, i per això ens voten”, diuen. Cal recordar-los els versos del nostre poeta Ibn Khafaja: “L’arbre estant tort, com pot fer recta l'ombra?” per que reflexionen sobre si és l’arbre qui projecta l’ombra o a l’inrevés. Amb els recursos que estalviarien els PGE per indemnitzacions a càrrec del Consorci de Compensació d’Assegurances, les inversions s’amortitzarien aviat.
Per tot l’esmentat i davant la distribució dels Fons Europeus per a la Recuperació NextGenerationEU, la Corporació Municipal d’Alzira, reunida en sessió de ple extraordinari convocat amb l’únic fi de prendre per unanimitat el següent ACORD “Demanar al President del GRE que, atenent a que a la ciutat d’Alzira es produeixen inundacions al casc urbà de freqüència bianual, per la impossibilitat de que els col·lectors que recullen les pluges de les conques urbana i peri urbana i el “Canal interceptor per a la millora del drenatge urbà de la zona de Les Basses”, puguen desaiguar al barranc de La Casella, d’entre les actuacions previstes per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, prioritze la construcció de l’ampliació del Barranc de La Casella per tal de que els cabdals recollits a les conques de l’Estret, del Vilella i del Casella, no assolisquen els nivells actuals permetent les entregues dels col·lectors i les del canal intercetptor.
Federació d’Associacions de Veïns d’Alzira
._000697
._000641
.-000004
Etiquetas de esta noticia
Comentarios de nuestros usuarios a esta noticia
Leyendo este artículo, y habiendo leído también el publicado ayer en El Levante, ¿hasta qué punto hubiese resultado una actuación estratégica por parte del Ayuntamiento, si la corporación hubiese comprado el antiguo molino situado al margen izquierdo del barranco, en lugar de comprar la Casa Bono y licitar el consiguiente redacción del proyecto de restauración?
Desconozco qué cantidad se ha pagado a la Sareb por la Casa Bono y por cuánto importe se licita la redacción del proyecto. Pero el antiguo molino está a la venta, y con anuncio público en un portal inmobiliario, por 390.000 €. Es posible que siendo propiedad del Ayuntamiento, se podría haber puesto a disposición de la CHX para apostar por el avance de los trabajos.
Añadir un comentario
